PUBLICITAT

MARC BERNAUS Organitzador del seu campus i l'heroi del primer triomf de la història tricolor

MARC BERNAUS: «El triomf contra Hongria m’ha fet reviure el del 2004»

Marc Bernaus signa autògrafs a alguns dels alumnes d'una edició anterior del seu Campus.
Marc Bernaus signa autògrafs a alguns dels alumnes d'una edició anterior del seu Campus.
PER IVÁN MOURE
Autor del gol contra Macedònia a l’octubre del 2004 que va significar la primera victòria en la història de la tricolor, Marc Bernaus (1997), organitzador del campus –i des de fa uns anys residint a Girona– que porta el seu nom, ja no està sol al llibre d’èxits del futbol andorrà.
 
–Tretze anys han passat entre el seu gol i el de Rebés. S’alegra de deixar de ser l’únic heroi de la història de la tricolor?
–I tant, m’ha fet molt feliç. Sempre es maco que es parli del nostre país per coses bones i no per dolentes, que últimament ens estem lluint… Això es molt gran, els que defensem o hem defensat aquesta samarreta sabem que és molt difícil. Fa poc em van preguntar si era més difícil que pugés a Primera el Girona a Primera o que Andorra guanyés un partit. I vaig respondre que la segona opció era la més complicada. I fixa’t el que és el futbol, han passat les dues coses.
 
–On estava durant el partit contra Hongria?
–A Girona. Vaig seguir el partit a les xarxes socials. Quan vaig assabentar-me del gol de Rebés al minut 26 l’alegria va ser continguda. Uf! Quedava més d’una hora de joc  i els que hem estat dins sabem que en cinc minuts ens poden fer quatre gols. Uns nervis enormes, i quan va acabar el partit de seguida em van començar a entrar missatges d’alegria desboradada de la gent. He tornat a reviure una mica el que vam viure al 2005.
 
–Ha parlat amb Marc Rebés?
–No he pogut. No ens coneixem però sí li vaig enviar una felicitació per twitter, tot i que crec que no l’ha vist perquè no el fa servir.
 
–Des del seus anys d’experiència, com explica que Andorra estigui més d’una dècada perdent en partit oficial i passi a portar un empat i un triomf, sense comptar el 2-0 contra San Marino en un amistós?
–Això és que s’està treballant bé. Recordo la fase que vam fer cinc punts i sé que s’ha de treballar molt dur i que s’alineïn moltes coses. Els rivals continuen a anys llum, però hem millorat bastant físicament. Se li ha de donar importància i felicitar-los perquè ha estat una gesta. Qui sap quant durarà això.
 
–Més de dotze anys fa del seu gol i nou en fa que va crear el seu campus, que ja té les inscripcions complertes. Quants nens tindrà?
–55. Es la xifra de cada any. Hem omplert ràpid. El campus és la nina del meus ulls, m’encanta gaudir d’això amb els nens.
 
–Alguna sorpresa per a aquest estiu?
–Ja sabeu que no m’agrada portar estrelles, no és la filosofia del campus. Ens envoltem de gent de futbol del país. Imbernón és la meva mà dreta i tenim els Ludo, Toscano,  Marc Pujol i d’altres col·laboradors. Però sí puc dir-te que he parlat amb Robert Fernàndez i anirem a veure un entrenament del Barça, quan torni de la gira pels Estats Units. Serà a l’agost, fora de dates del campus. Muntarem un bus i farem un puja i baixa. Vull que gaudeixin l’experiència de viatjar, veure els seus ídols, que els signin autògrafs… Pot ser una jornada molt maca.
 
–De 8 a 14 anys. Els nens van al campus a passar-ho bé o a matxacar-se?
–Tampoc som una escola bressol. Muntem activitats divertides però també fem xerrades tècniques i tàctiques, de comportament. A la gespa som seriosos. I inculquem molt valors. De fet amb l’escola Meritxell cada any fem una patxanga i s’ho passen genial. Això no té preu, no val diners.
 
–Aquesta és la filosofia del Campus?
–Jo no guanyo diners amb això. Tinc patrocinadors com Vallnord, Bomosa, Fundació Claverol, Veritas, el Rebost del Padrí o Reig Capital per poder fer viable el campus. Necessito un pressupost de 25.000 euros i t’has de reinventar per poder posar-lo en marxa.

Comenta aquest article

PUBLICITAT