ALEIX BOVÉ Eventual a Andbank
ALEIX BOVÉ: «A la banca hi ha molta més feina al darrera de la que es veu»
Aleix Bové Gresa, nascut a Sant Julià de Lòria fa 21 anys, estudia tercer any d’Enginyeria en organització industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià, a Barcelona. Aquest estiu és el segon que treballa com a eventual a la seu central d’Anbank, a Escaldes. / Foto: MARICEL BLANCH
–Creus que els estudis que fas s’adapten a la feina que realitzes a l’estiu?
–Els dos primers anys sí que vaig estudiar més física, matemàtiques i altres, però a tercer i quart hi ha més assignatures d’organització industrial, economia. Estudis més de gestió i d’organització que no d’enginyeria.
–Per què vas decidir presentar-t’hi el primer any?
–Fins l’any passat no havia treballat mai i vaig pensar que ho havia de fer ja que tothom treballa i arriba un punt que et despertes i no tens res a fer i t’avorreixes. Vaig enviar currículums a diferents entitats i vaig venir aquí.
–Com és que et vas decidir per demanar feina a Andbank?
–Veient que els bancs agafen gent als estius, vaig voler veure com funcionen com a empresa per començar a formar-me en el món laboral. De fet, molts enginyers acaben exercint feines de gestió i d’econòmica. Per això vaig pensar que seria un bon lloc per veure com va i veure si m’agrada. Aquest és ja el segon any.
–Quina feina fas concretament?
–Estic a Cartera i controlo que rebem les transferències dels altres bancs andorrans i miro que els comptes que ens envien ells coincideixin amb els nostres i que no hi hagi cap error. També tracto certes incidències com quan passen transferències a comptes que estan cancel·lats. És una tasca que té una feina al darrera que des del carrer no es veu.
–Per tant, és una feina d’un treballador habitual?
–La responsable de recursos humans que ens va parlar el primer dia ens va dir que no veníem a fer fotocòpies i a arxivar. En realitat sí que en fem, però aquesta és una tasca que també està dins la feina habitual d’un treballador. T’ensenyen a fer les coses i hi ha vegades t’equivoques. Venen i et diuen on està l’error i et sents com un més d’ells.
–És bona la relació amb els companys que són fixos?
–Molt bona, hi ha molt bon ambient. T’expliques coses i cada dia hi ha més tracte.
–I amb els que també són eventuals?
–Sí, i, a més, Andorra és petit i dels 22 que estem d’eventuals ja en coneixia tres o quatre que ja eren amics meus.
–És molt dur estar fent una carrera i treballant a l’estiu?
–Venim aquí per suplir la gent que està de vacances, ja que a l’estiu molta gent marxa i s’acumula la feina. Veure com tothom se’n va de vacances és dur, però jo vaig acabar el 15 de juny i vaig fer dues setmanes de vacances abans de començar. Al setembre també en tindré dues o tres més abans de començar la universitat.
–És molt diferent la vida a una gran ciutat com Barcelona?
–Canvia molt, aquí tothom es coneix, ho tens tot a prop. La gent aquí es queixa que hi ha cues però a Barcelona n’hi ha moltes més, el fet d’anar en metro és bastant angoixant. Jo que començo a les vuit del matí, hi ha dies que has de deixar passar algun tren perquè no entres de tanta gent que hi ha. És un altre món... Tardes mitja hora per anar a tot arreu.
–Trobes a faltar Andorra quan ets fora?
–En alguns aspectes sí, però per altres no gaire. A Andorra, com que tothom et coneix, no pots fer res sense que et vegin. No es que et sentis controlat, però a Barcelona passes desapercebut. Et trobes andorrans, ja que n’hi ha bastants estudiant, però tens més tranquil·litat.
–Tens alguna idea de què vols fer quan acabis l’any vinent?
–No massa. M’agradaria fer un màster però és difícil triar, i s’ha de plantejar el tema econòmic. També m’agradaria millorar l’anglès i potser marxaria dos o tres mesos a treballar fora, ja que avui en dia és imprescindible.
–T’obre oportunitats conèixer empreses com Andbank?
–A part de conèixer el món de la banca, que fins ara jo desconeixia i suposo que molta gent desconeix, aprens el funcionament d’una empresa. Hi ha molta feina al darrera que no saps realment com funciona i quan ho veus de primera mà et sorprèn una mica ja que hi ha molta més feina del que un veu des de fora.
–T’hi veus, en un futur, en un banc?
–No ho sé, de moment, no ho tinc clar.
–Creus que treballaràs a Andorra?
–M’agradaria estar fora un temps, ja que en tinc l’oportunitat, però en un futur voldria tornar a Andorra.
–Creus que els estudis que fas s’adapten a la feina que realitzes a l’estiu?
–Els dos primers anys sí que vaig estudiar més física, matemàtiques i altres, però a tercer i quart hi ha més assignatures d’organització industrial, economia. Estudis més de gestió i d’organització que no d’enginyeria.
–Per què vas decidir presentar-t’hi el primer any?
–Fins l’any passat no havia treballat mai i vaig pensar que ho havia de fer ja que tothom treballa i arriba un punt que et despertes i no tens res a fer i t’avorreixes. Vaig enviar currículums a diferents entitats i vaig venir aquí.
–Com és que et vas decidir per demanar feina a Andbank?
–Veient que els bancs agafen gent als estius, vaig voler veure com funcionen com a empresa per començar a formar-me en el món laboral. De fet, molts enginyers acaben exercint feines de gestió i d’econòmica. Per això vaig pensar que seria un bon lloc per veure com va i veure si m’agrada. Aquest és ja el segon any.
–Quina feina fas concretament?
–Estic a Cartera i controlo que rebem les transferències dels altres bancs andorrans i miro que els comptes que ens envien ells coincideixin amb els nostres i que no hi hagi cap error. També tracto certes incidències com quan passen transferències a comptes que estan cancel·lats. És una tasca que té una feina al darrera que des del carrer no es veu.
–Per tant, és una feina d’un treballador habitual?
–La responsable de recursos humans que ens va parlar el primer dia ens va dir que no veníem a fer fotocòpies i a arxivar. En realitat sí que en fem, però aquesta és una tasca que també està dins la feina habitual d’un treballador. T’ensenyen a fer les coses i hi ha vegades t’equivoques. Venen i et diuen on està l’error i et sents com un més d’ells.
–És bona la relació amb els companys que són fixos?
–Molt bona, hi ha molt bon ambient. T’expliques coses i cada dia hi ha més tracte.
–I amb els que també són eventuals?
–Sí, i, a més, Andorra és petit i dels 22 que estem d’eventuals ja en coneixia tres o quatre que ja eren amics meus.
–És molt dur estar fent una carrera i treballant a l’estiu?
–Venim aquí per suplir la gent que està de vacances, ja que a l’estiu molta gent marxa i s’acumula la feina. Veure com tothom se’n va de vacances és dur, però jo vaig acabar el 15 de juny i vaig fer dues setmanes de vacances abans de començar. Al setembre també en tindré dues o tres més abans de començar la universitat.
–És molt diferent la vida a una gran ciutat com Barcelona?
–Canvia molt, aquí tothom es coneix, ho tens tot a prop. La gent aquí es queixa que hi ha cues però a Barcelona n’hi ha moltes més, el fet d’anar en metro és bastant angoixant. Jo que començo a les vuit del matí, hi ha dies que has de deixar passar algun tren perquè no entres de tanta gent que hi ha. És un altre món... Tardes mitja hora per anar a tot arreu.
–Trobes a faltar Andorra quan ets fora?
–En alguns aspectes sí, però per altres no gaire. A Andorra, com que tothom et coneix, no pots fer res sense que et vegin. No es que et sentis controlat, però a Barcelona passes desapercebut. Et trobes andorrans, ja que n’hi ha bastants estudiant, però tens més tranquil·litat.
–Tens alguna idea de què vols fer quan acabis l’any vinent?
–No massa. M’agradaria fer un màster però és difícil triar, i s’ha de plantejar el tema econòmic. També m’agradaria millorar l’anglès i potser marxaria dos o tres mesos a treballar fora, ja que avui en dia és imprescindible.
–T’obre oportunitats conèixer empreses com Andbank?
–A part de conèixer el món de la banca, que fins ara jo desconeixia i suposo que molta gent desconeix, aprens el funcionament d’una empresa. Hi ha molta feina al darrera que no saps realment com funciona i quan ho veus de primera mà et sorprèn una mica ja que hi ha molta més feina del que un veu des de fora.
–T’hi veus, en un futur, en un banc?
–No ho sé, de moment, no ho tinc clar.
–Creus que treballaràs a Andorra?
–M’agradaria estar fora un temps, ja que en tinc l’oportunitat, però en un futur voldria tornar a Andorra.