L’advocat i membre de la Comissió Jurídica de Liberals d’Andorra (Ld’A), Alfons Clavera, considera que Demòcrates per Andorra (DA) no està fent una bona negociació amb Europa i critica que no tinguin una voluntat real d’escoltar les opinions dels diversos grups polítics i els agents econòmics i socials del país. Segons Clavera, tot plegat respon a un pla de DA per reduir el debat a l’acord amb Europa i tapar la «mala gestió» del Govern amb el cas BPA i les diverses dimissions del partit i del grup demòcrata. / Per LÍDIA RAVENTÓS / Foto: MARICEL BLANCH

 

–Som l’únic partit que hem fet pedagogia des del principi a través de reunions de poble. Ens vam comprometre a fer-ho a totes les parròquies per fer partícip al poble. Però és un contrasentit que nosaltres fem pedagogia per passar el nostre missatge i que els que estiguin negociant siguin uns altres. La gent, al final, el que necessita saber és com aquest acord afectarà al seu dia a dia i a la seva economia, és a dir, l’impacte que tindrà dins la seva quotidianitat entrar a Europa. I falta aquesta explicació per part del Govern de DA. Això va en la seva línia de com menys debat hi hagi, millor. 

 

–Ells giren la truita però per ser un convidat de pedra més val quedar-te a casa. Ells el que volen és que si s’enterren, tu t’enterris amb ells.

 

–D’entrada, el marc institucional no ha estat ben negociat perquè Europa ha volgut sotmetre qualsevol dubte en l’aplicació o execució del tractat al Tribunal de Justícia europeu. Nosaltres entenem que és millor sotmetre-ho a una decisió arbitral, com ho preveu l’acord duaner del 90. És a dir, que en cas de discussió d’interpretació, sigui un tercer totalment aliè qui digui com s’ha de resoldre el conflicte. Un comitè que no sigui decisori ens deixaria totalment en mans d’un tribunal que és aliè a nosaltres. Amb qüestions d’harmonització, en canvi, sí que pensem que hauria d’intervenir el tribunal. És a dir, quan hi ha un dubte, per exemple, de si Andorra ha harmonitzat correctament la seva legislació per adaptar-la a la comunitària sí que té sentit el Tribunal de Justícia perquè és l’alt interpretador de les normes comunitàries. Una altra cosa és quan hi ha un conflicte entre les dues parts del tractat, que són Andorra i la UE.

 

–DA no pot plantejar un acord amb la intenció només de dir-hi la seva i que la resta s’hi sumin. Ha de ser un procés molt més participatiu, no esperar que tothom es pugi al teu carro. Aquest és l’error de Demòcrates, fer les coses d’esquena a la resta de grups parlamentaris. Això crea un recel i una desconfiança que provoca que no ens sumem a aquest Pacte d’Estat que ha quedat descafeïnat perquè només en formen part els socialdemòcrates.

 

–Demòcrates per Andorra té la intenció de convertir les properes eleccions generals en un plebiscit sobre Europa. El que volen és que es plantegin les eleccions en dos bàndols: els partidaris de la seva proposta per associar-se amb Europa i els detractors. Volen aprofitar que hi ha la presidència del senyor Juncker a la Comissió Europea per tancar el tracte abans que acabi el 2019, quan també acabaria el mandat del Govern actual. Volen aprofitar aquesta coincidència temporal. Volen fer coincidir l’acord d’associació amb les eleccions perquè d’aquesta manera ja no es parlarà d’altres coses. 

 

–La jugada de DA es basa en tancar i arreglar ara els problemes que tenen com puguin, que són varis, i un cop ho tinguin solucionat faran la foto amb el senyor Macron i després presentaran el candidat a les eleccions i la proposta d’acord d’associació. Un cop signada, la sotmetran a votació. El marge de maniobra ja serà poc, encara que no estigui ratificada. El més important de tot aquest plantejament és que un procés electoral mai ha d’estar sotmès a una decisió tan transcendental com és l’Acord d’Associació, s’ha de disgregar totalment. Entenc que estratègicament per a ells és bo, perquè es presenten com els salvadors, dient que han aconseguit un acord tot i que a qualsevol preu. Prefereixen perdre plomes abans que deixar l’acord sense tancar per poder-se presentar a les eleccions amb l’etiqueta de «som els que hem aconseguit un acord històric amb Europa». D’aquesta manera tapen tota la resta, no es parlarà de res més. No es parlarà de si la gestió de DA ha estat correcta o incorrecta, sinó de si és bona o no la seva proposta d’Europa. El debat no els interessa, el que volen és que quedi soterrat el que ha passat: la intervenció de BPA, la mala gestió per part de l’AREB, la gent que segueix atrapada a Suïssa... 

 

–Hi ha una línia bàsica que és anar a sumar i no a restar. L’Acord d’Associació ens ha d’aportar perquè si no ja estem bé com estem. Ara tenim l’acord del 90 que és molt bo, per tant, si el canviem, ha de ser per anar a millor. Hem de tenir clar que el tabac aporta 100 milions d’euros a les arques públiques. No es tracta d’anar a substituir-ho per una altra cosa. Es tracta de mantenir-ho i anar a sumar. No es pot plantejar com ho fan els demòcrates, que van a substituir-ho per alguna altra cosa. Això és un fals debat, per què i si no ho substitueixes? El tabac és bàsic per quadrar el pressupost estatal, és cabdal. Aleshores, perquè l’hem de tocar si ara ja tenim un bon acord? Europa el que vol és donar-nos un termini per anar modificant la nostra economia i per anar-la diversificant. 

 

–Jo seria partidari de no acceptar-lo. Hi ha moltes famílies que depenen d’aquest sector. L’economia andorrana està basada en el tabac. Transigir i perdre plomes en aquest tema em semblaria una temeritat. I creure que el tabac pot ser substituït en el context actual que tenim en el qual només cal veure com està el sector banquer que no para de prejubilar gent i reduir personal és molt optimista. Amb el tema del tabac cal ser molt curós i prudent i si s’haguessin de perdre plomes que fossin les mínimes possibles. És important buscar la manera de defensar els sectors claus del país, els que aporten més a la producció econòmica. És cert que lluitar contra Europa és lluitar contra una paret gegant. 
 

–Efectivament el panorama està canviant però hem de tenir clar que no podem anar a perdre. Quan tens un tracte que està bé, per què has d’anar a modificar-lo? Si vas a canviar-ho és per guanyar, no? Si ja vas d’entrada a perdre 100 milions d’euros... Ens diuen allò de diversificar l’economia. I si no podem? I si en aquest període transitori no aconseguim substituir els ingressos que ens dona el tabac? És cert que el context és el que és i que no ens podem tapar els ulls davant d’això, però cal anar a perdre per la mínima. 

 

–S’haurien d’haver fet estudis. Vam dir des del primer moment que calia estudiar l’impacte que tindria l’Acord d’Associació en l’economia del país. I no s’ha fet. Relacionat amb la situació que viu el tabac, cal plantejar-nos si aquest període de transitorietat serà suficient per poder diversificar la nostra economia. Ho ha estudiat algú això? Caldria veure si és possible diversificar l’economia en el context actual, si el termini de moratòria que ens doni Europa és suficient per modificar el teixit productiu del país. Però tot això s’hauria d’haver fet abans. Hem començat la casa per la teulada. 

 

–Sí, clar, perquè la lliure circulació de persones s’ha d’adaptar a un país petit com el nostre. Aquest punt jo el relaciono amb l’obertura de les professions liberals per no cometre el mateix error. Als professionals liberals se’ns va dir que havíem de participar en l’obertura econòmica perquè gràcies a això vindrien empreses de fora i el treball augmentaria. El que ha passat, però, és que l’obertura només ha portat quatre empreses, o menys, de valor afegit, però per contra sí que han vingut professionals liberals de tot arreu. Amb això, per tant, hem anat a perdre. Amb la lliure circulació de persones també hem de mirar una certa protecció perquè no ens passi el mateix. És a dir, la lliure circulació de persones ens aporta sempre que la limitem perquè cal mantenir la seguretat del nostre país. Cal doncs aprofitar els avantatges d’obertura perquè les empreses andorranes puguin oferir serveis a fora però limitar l’entrada. 

 

–És cert. Pot semblar un missatge excloent i no integrador. Cal negociar bé perquè l’impacte no sigui molt fort, tot i protegir el país.