OLYMPIA ALTIMIR ARTISTA
OLYMPIA ALTIMIR: "Crèiem que fent Belles Arts 'passaria gana'"
Oliympia Altimir (Escaldes-Engordany, 1988) va inaugurar l’exposició The Weight of the Soul dissabte, a la galeria de San Francisco Wonderland. Fa més de sis anys que resideix a Califòrnia, on va arribar per carambola, en el marc d’una carrera que no l’acabaven de satisfer. / Per Mireia Aguilar Pardo
– Va créixer al Principat. On exactament?
–Vivia a un pis a Andorra la Vella però anava a l’escola primària francesa d’Escaldes i, després, al Lycée.
– Després va estudiar Traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com va passar a les Belles Arts?
–Sempre m’ha apassionat dibuixar i pintar, però tots creiem que fent Belles Arts acabaria passant gana. Vaig estudiar traducció pensant que em portaria a algun lloc i després de treballar en diferents camps i projectes que no m’omplien gaire, em vaig adonar que havia de fer el que em feia feliç i expressar el meu talent. Crec que tenim la tendència d’intentar corregir les nostres mancances en lloc de desenvolupar les virtuts, i és un error.
– Com va arribar a Califòrnia?
–Quan estudiava traducció vaig participar en un programa d’intercanvi i després d’acabar la carrera a Barcelona vaig tornar.
– Com va ser el canvi de vida?
–M’hi sento com a casa, no va ser gens difícil. Sempre tens una mica de xoc cultural, entre la llengua i els costums. Encara avui, hi ha moltes coses que em sorprenen, però d’alguna manera m’agrada.
– Enyora Andorra?
–És clar! Trobo molt a faltar la meva família i els meus amics. En aquest sentit, ha estat un gran sacrifici. Però beneeixo el dia en què van inventar Skype i Facetime!
– Com explica d’on ve?
–Quan dic “Andorra”, la gent em mira dubtosa i molts cops em pregunten “Angola?” o “Honduras?”. Els hi he d’explicar que hi ha un país “tiny” [petit] entre França i Espanya, als Pirineus.
– Quin és el seu projecte més immediat?
– Pinto a casa i m’agradaria vendre suficients obres per poder pagar un taller. A cinc o deu anys vista, viure del meu art i exposar internacionalment.
– Encara no pot viure de les seves obres?
– No sempre. A poc a poc vaig coneixent col·leccionistes que compren obres meves, o gent que em demanen encàrrecs. La nit de la inauguració vaig vendre vuit peces! I fa dues setmanes em van contractar perquè pinti un mural dins d’un restaurant. A més, treballo en una galeria d’art.
– A través de quines tècniques s’expressa?
– M’agrada pintar, dibuixar i esculpir.
– Ha exposat mai a Andorra?
– No, encara no. Però està dins dels meus plans.
– S’imagina tornant al Principat?
– De moment, no. Aquí tinc més oportunitats.