El pintor andorrà Jaume Campmany torna a exposar a partir d’avui els seus paisatges urbans plens d’emocions a Marcs Goya.
 
–Què hi trobarem a l’exposició que inaugura avui mateix?
–Són 11 obres noves que no s’han exposat abans, de format gran. Representen els moments que veus en un lloc, en un instant donat, i et capturen. Reprodueixo aquests segons tal com a mi m’ha encantat veure’ls, que no vol dir que sigui així en realitat. 

 –Què hi veurem als quadres?
–Paisatges urbans amb atmosferes de pluja i neu. Busco les llums de la meteorologia que estigui passant en aquell moment, els reflexes.  Són instants que em donen una sensació de pau, de tranquil·litat i de relaxament. 

–Com s’aconsegueix transmetre aquests sentiments a través de la pintura?
–Em costa respondre aquesta pregunta [riu]. Jo ho intento però pot ser que el transmeti o no però la meva intenció és plasmar el que sento. Memoritzo el moment i intento que l’emoció de quan dius «Oh!» arribi a la persona que mira el quadre. 

–Vostè pinta sempre des del record?
–Exacte. A partir de l’emoció que m’ha fet alguna cosa, començo a pintar, tot i que de vegades sí que faig esbossos al mateix lloc. Utilitzo els colors i els reflexos que tinc memoritzats, també intento que es vegin el fred o la calor. 

–Quins llocs andorrans hi veurem a l’exposició?
–El poble d’Ordino, la casa pairal que hi ha a La Massana o l’església de Llorts, per exemple. Però l’important és que tots tenen un sentit, no només pel que hi veiem ara sinó pel lloc emblemàtic que representen. Quan passeges per Ordino sembla que siguis 200 anys enrere.  

–D’entre les obres que exposarà, quina és la seva preferida?
–Totes són especials perquè representen moments que m’han copsat, m’agraden totes. Personalment, el que més m’agrada és el procés de crear-les, intentar plasmar el que he vist al quadre. Per tant, no tinc cap prioritat per un determinat resultat, per mi totes tenen un sentit.

–Quant triga a pintar cada quadre?
–Depèn molt i a més, no hi ha cap pintor que doni una obra per acabada mai, sempre se li pot fer un retoc. Però des que faig un esbós fins que començo a dibuixar-lo, puc estar entre un mes o mes i mig, però el temps per mi no és un detall important. Hi ha vegades que en cinc o sis sessions de treball l’enllesteixes, depèn de com un se sent també. 

–A quin moment del dia li agrada més pintar?
–Al matí, ben d’hora. La mà i el pinzell són una mateixa cosa, el pinzell perllonga la mà i tot va bé. També crec en la inspiració, perquè de vegades el que estàs fent no reflecteix el que estàs pensant que vols fer. Aleshores és millor deixar-ho i posar-s’hi més tard.