PUBLICITAT

Daniel Arellano Artista audiovisual

«El treball de recerca és l’essència de l’obra»

Per Mireia Aguilar

Daniel Arellano
Daniel Arellano

Daniel Arellano,artista audiovisual, assenyala l’espectacle que estrenarà dissabte Ginnungagap, com a una peça clau per al seu creixement artístic i professional que l’ha portat a viatjar a Islàndia i el Canadà. Es podrà veure en doble sessió a les 20.00 i a les 21.30 al Comú de la Massana.
 
– Què és Ginnungagap per a vostè, a part del Gènesi de la mitologia nòrdica?
– És un viatge. Un treball d’art contemporani en la part audiovisual, de dansa i musical, tot inspirat en el tema viking. Volem portar els elements del Ginnungagap que són del foc més candent i el gel, a part de la substància màgica que és l’èter. 

– Un dels seus interessos és evidenciar la problemàtica de la interpretació depenent de la perspectiva de l’espectador. Per què?
– Ens qüestionem la relació entre l’artista i l’espectador i provem d’experimentar formats nous per veure què passa.  

– Quins formats?
– El públic no està assegut està dempeus, però l’espectacle només són 30 minuts. Els espectadors es poden moure lliurement per l’espai, buscar diferents punts de vista i triar quin punt de l’espectacle li interessa més. 

– Com plantegen l’experiència al públic?
– Com un concert de música digital indie, però els músics no hi són en directe, vaig anar a gravar-los a Canadà i els reproduïm sobre unes pantalles. El públic podrà ballar al ritme de la música si es que ho vol, aplaudir quan vulguin, no limita a una butaca. 

– Entre músics, ballarins i artistes audiovisuals, quantes persones hi participen?
– Una desena. 

– Ha sigut fàcil trobar un espai per a aquest tipus de producció?
– El comú de la Massana sempre s’ha interessat per les nostres produccions i ens va oferir aquest espai i ens va semblar bé la idea. 

– Quin tipus de dansa hi veurem?
– És contemporània però explora el moviment de la gent i la generació d’imatges a partir d’aquest. No són passos ni coreografies molt marcades. 


– A què ens pot recordar una mica aquest tipus d’espectacle?
– Potser a la Fura dels Baus però amb un concepte més minimal i sense gens de violència. El que realment impacta és el nivell de la qualitat de la dansa i el muntatge de l’escenari, la magnitud que ocupa dins de la sala l’escenografia. 

– Què significa Ginnungagap per  a la seva experiència vital i artística?
– Representa un aprenentatge bestial perquè m’ha fet experimentar petits descobriments audiovisuals, sobretot amb el tema mapping. També m’ha permès fer un treball de recerca molt ampli que es veu reflectit en l’essència de l’espectacle. Ha sigut un projecte de màxims del qual hem anat destriant què era el que millor funcionava. I m’ha obert molt de món perquè moltes de les imatges les vaig gravar a Islàndia. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT