PUBLICITAT

Candi Viladrich Entrenador de l'FC Andorra

«Estava ‘cagat’ quan vaig fitxar, l’equip anava setè»

Viladrich, el dia de la presentació com a tècnic de l'FC Andorra
Viladrich, el dia de la presentació com a tècnic de l'FC Andorra

Candi Viladrich (Solsona, 1981) arriba a l’FC Andorra després d’una carrera dedicada a l’equip de la seva localitat natal i a l’Organyà, com a jugador i entrenador. Mai ha entrenat a Primera Catalana; tot un repte per a ell que ha iniciat amb dues victories.

–Portava mig any sense equip. Li va agafar per sorpresa, la trucada de l’FC Andorra?
–Sí, però el futbol té aquestes coses. Es curiós que quan vaig entrenar el Solsona i l’Organyà, els anys que vam acabar millor en la classificació ningú em va trucar. I en altres ocasions sí que vaig tenir ofertes. T’haig de dir que em sentía una mica retirat. Jo vaig acabar l’any passat amb el Solsona i la intenció era deixar d’entrenar, per problemes d’agenda.

–Què feia quan el van trucar per fer-li saber el seu interés en dirigir l’equip?
–Em va trucar Sebas Gómez i jo estava treballant, fent d’agricultor. Em dedico a això i a tècnic d’esports a Solsona. D’entrada, no tenia clar si acceptaria. De fet ja m’havien trucat a l’estiu però no ens vam entendre. No per diners, sinó per altres qüestions que van pesar massa. Allà vaig pensar que se m’escapava l’últim tren, que ja no em trucaria ningú. I a finals d’octubre em va tornar a trucar l’Andorra. 

–Llavors era més factible?
–El  problema era que jo tenia tot el novembre i el desembre ocupats amb compromisos que no em permetien dedicar temps a altres coses. Ho van entendre i van tenir la paciencia d’esperar. Realment va ser un gest que agraeixo molt.

–Provoca vertigen que el truqui un club d’una categoria a la qual mai ha entrenat?
Sí, però és un repte motivador. M’han volgut, m’han esperat i ara em sento en deute amb el club. No sé si ho faré bé o malament, però el que és segur és que h’ho deixaré tot.

–Dos partits, dos triomfs. Esperava aquest debut?
–No. Parlant malament, estava ben cagat després de com ha anat el canvi. Vaig fitxar quan l’equip anava setè, no en zona de descens. Això és un hàndicap i a sobre venien dos derbis: amb el Lleida, que és un del millors visitants, i a Alpicat, on no havia guanyat ningú.

–Però es va ensortir: un 2-0 amb el Lleida B i l’1-2 amb l’Alpicat. Els quatre gols de Cristian Martínez. Què li ha fet?
–En això sí que hi crec. M’agrada estar a sobre del jugadors, que em sentin proper. Jo tenia clar que l’havia de recuperar. Sé que és un jugador determinant i no li sortien les coses… He parlat amb ell’, l’he animat, li he tret pressió i li he dit que si treballa, que ho ja ho estava fent abans que jo arribés, el gol ja li arribaria. 

–Ara l’Andorra està a sis punts del líder i un partit menys. La zona vermella, a 14 punts. Ja podem pensar que l’objectiu és pujar?
–No. Tenim el 70% de la feina feta per aconseguir la permanencia, que és l’objectiu. S’ha de tenir en compte que ara hi ha tres equips en zona de descens a Segona B i això significa que de Primera Catalana poden baixar fins a sis equips a cada grup. Pot passar de tot, així que primer anem a sumar els 45 punts que calen i llavors buscarem altres alicients.

Comenta aquest article

PUBLICITAT