Veí de Sant Boi de Llobregat. Té 66 anys i en fa tres que està jubilat. Fins llavors havia dedicat la seva vida professional conduir autobusos. Amb tants anys d’experiència ha viscut mil anècdotes i situacions diferents. Té un record especial de la seva etapa d’ 11 anys fent la línia regular entre Barcelona i Andorra de l’Alsina Graells.

–Amb tants anys deu acumular un niu d’anècdotes!
–Sí, sempre hi havia alguna cosa o altra, però la feina estava bé.

–Vostè va viure la gran nevada durant el pont de la Puríssima del 1990, no?
–Sí, sí. Me la vaig empassar sencera. Vaig tardar 27 hores per anar d’Andorra a Barcelona.

–Déu ni do! En quin moment els va agafar?
–Va ser molt ràpid. Com diuen aquí dalt, la neu, quan ve de baix, és més dolenta que la que ve del nord. Estàvem dinant cap a les dues o així i va començar a nevar. Li vaig dir a un dels que feia el clípol que aquella neu no m’agradava perquè en cinc minuts ja agafava. Ell em va dir que els de Barcelona de seguida ens espantàvem, però vam sortir a les 2.30 hores i quan vaig arrbar a l’alçada de l’encreuament de l’avinguda Tarragona amb el carrer doctor Vilanova ja vaig agafar la caravana. A les 8 de la tarda estava al semàfor de Santa Coloma i a la una de la matinada em vaig parar davant la Mercedes de Sant Julià perquè no podíem continuar.

–On van passar la nit? A dins l’autobús?
–Sí sí, com molta gent que va passar la nit dins el cotxe. Va passar policia i molta gent per si volíem aigua o entrepans. Vaig posar la calefacció tota la nit i així vam aguantar. I l’endemà a les 12 del migdia vam poder passar la duana. Vam arribar a Barcelona a les 17.30 hores. Va passar com fa pocs dies a Espanya, que la gent no té ni idea del què és la neu. Aquella vegada un autbús va quedar entravessat passada la frontera i ja no van poder passar les llevaneus.

–És la pitjor experiència que ha viscut?
–Sí, la pitjor, malgrat que no va passar res, només van ser hores. A mi em va avisar un policia que no podríem sortir i llavor vaig dir als passatgers: «mirin, paro aquí. Mengin, facin el què vulguin, perquè la nit la passarem a la carretera».

–I la gent com s’ho va prendre?
–En general estaven tranquils. Era una altra època, estaven més acostumats a aquestes coses. No hi va haver cap problema, cap protesta. Suposo que s’ho van prendre com una aventura. Tenim una anècdota i som els de la gran nevada!

–Té alguna altra anècdota dels viatges a Andorra?
–Doncs la veritat és que jo estava a l’estació d’autobusos el dia de l’explosió al Parc central. Va explotar un magatzem on hi havia dinamita. Va petar tot, com si fos una bomba. Estavem amb un altre company i ens vam espantar molt! No sabíem què passava i ens quien trossos d’uralita del sostre.