Cristina Gutiérrez (Burg auf Fehmarn, Alemanya, 1967) és educadora i creadora del mètode que segueixen a La Granja, un centre d’educació emocional enmig de la natura pel qual han passat més de 20.000 nens. Institucions com La Masia del Barça confien els seus joves talents a aquest mètode. La Granja és un dels projectes que s’han presentat a la licitació de l’antic alberg de La Comella. 

–Com seria La Granja Andorra?
–La idea és fer una rèplica de la que funciona al Montseny des de fa més de 10 anys. Es tracta d’un centre d’innovació pedagògica pràctica i vivencial, pionera en educació musical. Cada any venen molts nens d’Andorra, ja no caldria que es desplacessin i també podríem fer colònies al Principat per a infants de diferents indrets. 

–Quins són els seus companys de viatge per al projecte de la Comella?
–Una fundació [Bomosa] que crec que avala el projecte i de persones que coneixen bé el món andorrà, professionals del món de l’educació acreditats des de fa molts anys. Qualsevol projecte en el qual hi hagi nens pel mig és molt important i seriós i per això he escollit uns companys de viatge que sumen, de contrastada experiència i solvència perquè proposem un projecte social . No m’associaria amb qualsevol, La Granja és molt preuada per a mi. 

–En què consisteix el mètode de la Granja?
–Llencem estímuls positius de forma contínua amb la intenció concreta de despertar l’interès dels nens mitjançant la motivació, aconseguint que reconeguin les seves emocions i entrenen les seves habilitats personals fent conscient l’inconscient. Ens basem en el marc teòric de les cinc competències emocionals: consciència, regulació, autonomia, competències socials i habilitats per a la vida. La metodologia que utilitzem engloba bàsicament les eines del coaching, el feed back i l’alt rendiment. Les eines són l’entorn natural i els cavalls i les activitats, tallers pràctics. El propòsit és aconseguir nens emocionalment més intel·ligents que sàpiguen gestionar emocions. 

–Em podria posar un exemple concret?
–Sí, nosaltres treballem el lideratge amb l’ajuda de cavalls. Un equí pesa 500 kg, l’objectiu que jo proposo és que el cavall els segueixi sense corda. Si no et sents segur, el cavall no et seguirà. Passa molt sovint que el tímid, aquell que potser se sent més insignificant al grup classe, aquell ho aconsegueix. Precisament, els que no parlen tant però que escolten molt són els líders del futur. Allà el mestre i la classe se n’adonen que dins de la persona tímida hi ha un potencial lideratge i canvia l’etiqueta que tothom li havia posat a aquell nen. El sistema educatiu oblida dir-nos en què brillem i en què som bons. 

–A quin col·lectiu s’adreça el projecte?
–Sobretot nens i joves dels 3 als 17 anys però també grups d’adults que necessiten reforçar el vincle o també treballem les emocions amb gent de la tercera edat pel Nadal perquè és un període molt dur per a ells, ja que amb el pas dels anys van perdent companys de tota la vida i el Nadal els ho recorda però la societat els exigeix estar contents per Nadal i ells no se senten així. 

–Em posa un exemple d’activitat amb adults?
–Sí, un molt divertit, el del pont de mico. Està demostrat científicament que sense emoció no hi ha aprenentatge. Al pont del mico faig l’experiment de les parelles incòmodes, és a dir, per exemple, companys de feina que no es porten gaire bé. Cada un comença per un extrem del pont, estàs fent equilibri i no tens el cervell racional en marxa, tens l’emocional. Aleshores es troben al mig i els demano que es diguin una cosa positiva no relacionada amb l’aparença. Hem tingut històries de gent que no es tolera, sense motiu concret, només que no han tingut temps de parar-se a pensar per què, i al final la relació canvia després del pont. Potser no seran amics, però la relació millora. 

–El mètode és importat de fora o beu d’algun altre?
–És un mètode propi. Els meus pares van fundar La Granja fa 32 anys, era una granja escola perquè els nens sabessin què era una vaca, d’on sortia la llet, aquest tipus de coses. Paral·lelament, jo era mestre d’escola, l’any 2002 jo ja portava 20 anys treballant amb nens i em vaig adonar que tot el que havia fet fins aleshores ja no funcionava, quan volia explicar un temari no m’escoltaven i ja no aconseguia modular els conflictes a classe. Em vaig frustrar molt i em vaig estar queixant durant dos anys, culpava els pares, la societat, els polítics. Tot seguia igual i un dia vaig pensar: els nens han canviat, hem d’actuar de manera diferent. Aleshores vaig començar a provar coses a La Granja i el mètode es va crear a partir de l’assaig i de l’error. 

–Si tot va bé, quan podrien començar a acollir activitats a Andorra?
–Si el projecte és l’escollit, segons les previsions, seria el 2019. 

–Quina capacitat tindria La Granja Andorra?
–Uns 100 llits per colònies amb pernoctacions, per a les activitats diàries ens anirem adaptant a la resposta. 

–Si no obtingessin l’edifici de La Comella, buscarien un altre emplaçament?
–Encara no hi ha res concret però existeix la voluntat d’internacionalitzar el mètode i a mi em faria especial il·lusió que fos Andorra el primer lloc, tinc un vincle especial amb el país, els meus fills han passat bona part de la seva infància aquí. 

–Quin és el secret dels bons resultats?
–L’equip de La Granja. Aquí des de la cuinera a la senyora de fer feines estan formades en educació emocional.