Malgrat la seva joventut (té 29 anys) el mes d’abril farà 4 anys que regenta el restaurant Coma a la placeta Monjó d’Andorra la Vella. És la primera cuina a la família, però l’afició li ve des de petita. Avui a la tarda serà l’encarregada de fer una nova edició del taller Cuina sense pares a la Central.

–Què faran en aquest taller?
–Ensenyarem a fer un pollastre farcit, però com que un pollastre és molt gran, ho farem amb picantons i els farcirem de poma, de ceba i amb una mica de bacó. I mentre els nanos estiguin cuinant m’agradaria ensenyar-los a fer esferificacions i alguna cosa de cuina molecular. No és el que normalment faig, però penso que pot ser quelcom divertit perquè és diferent.

–No sé si serà fàcil treballar cuina d’autor amb joves.
–Doncs no ho sé, la veritat, és la primera vegada que faig un taller com aquest.

–Les esferificacions no són molt complicades?
–No, són fàcils de fer. I de fet, el què volem intentar és fer plats econòmics perquè els puguin fer a casa seva. Es tracta de fer una cosa senzilla que puguin fer a casa amb els pares, per exemple.

–Aquests tipus de tallers són una bona manera perquè els joves aprenguin a menjar sa i variat?
–Sí, això és molt important perquè últimament la gent no menja gaire bé. També és una manera de veure que aliments que poden semblar avorrits, no ho són.

–Per què creu que la gent no menja bé?
–Crec que és un tema d’educació. És a casa on s’aprèn i si la teva mare cuina verdures des de petit, t’acostumes a menjar-ne. Si no, doncs no.

–Les presses contribueixen a deixar de banda el menjar sa?
–Crec que si vols pots. No és cert que per fer un plat sa necessitis més temps. Hi ha un cuiner, el Jamie Oliver, que amb 20 minuts fa receptes súper saludables, amb verdures i a un baix cost.

–Els joves coneixen la gastronomia tradicional del país?
–No. Ni els joves ni la gent d’aquí. De fet estic col·laborant amb altres cuiners del país en l’elaboració d’un llibre de receptes on intentem recopilar totes les receptes que es fan a Andorra. Quan vam demanar què era típic d’aquí, tothom deia carn a la brasa, trinxat i escudella, però realment hi ha moltes més coses.

–Els pares haurien de deixar entrar més els joves a la cuina?
–Sí. Jo des de petita que cuino, potser quan era petita només em deixaven posar nabius al pastís, però crec que és molt important que els nens interactuïn a la cuina amb els pares, a més, és un moment de comunicació, igual que quan es menja és un gran moment de reunió familiar. Crec que tothom hauria de cuinar una mica, però també perquè a mi m’agrada molt.