Jordi Nadal, director general d’Andorra Telecom, fa un repàs dels projectes clau de la parapública durant l’any passat i el que portem de 2018. 

–Al debat dels pressupostos es van discutir algunes esmenes de l’oposició en què es demanava reduir les partides destinades a remuneracions i maquinària d’Andorra Telecom. 
–El nostre objectiu és reduir despeses, tot i que és difícil abaixar costos pel fet que ens venen màquines dissenyades per ser utilitzades per molts més usuaris dels que nosaltres tenim a Andorra. No hi ha màquines de menys capacitat al mercat. 

–I pel que fa a l’augment de personal? 
Les persones que contractem permeten que Andorra Telecom es pugui seguir estenent. És molt difícil créixer i oferir nous serveis amb les mateixes persones. Som eficients i fem el que podem, però el creixement és tan fort que necessitem incrementar el personal. 

–De quin increment estem parlant?
–Haurem d’incorporar una quinzena de persones a Andorra Telecom, sense incloure el Contact Center Espic. Intentem explicar-ho moltes vegades: algunes partides de despeses només les gastem si ja hem cobrat el servei. És a dir, primer es reben els diners i després es paguen els costos. 

–Una de les novetats d’aquest any en el marc tecnològic és el desplegament de la xarxa LoRa i l’aposta per l’anomenat Internet of Things (IOT). Què ofereix aquesta tecnologia que no pot aportar l’actual 4G? 
–L’IOT, l’Internet de les coses, neix perquè la xarxa de 2G, 3G i 4G té problemes a l’hora de connectar objectes. Si aquest objecte està en un lloc llunyà de difícil accés o no li pots fer arribar un endoll, aquestes tecnologies no funcionen. Li pots posar una pila, però com a molt, la bateria durarà un any. 

–Els dispositius connectats a la nova xarxa consumeixen menys bateria?
–En comptes de 200 megues al mes, aquests aparells consumeixen el mínim d’energia. Per exemple, van bé per posar comptadors d’aigua a un llac perquè avisi en cas d’inundació. Es van idear aquests aparells perquè enviïn molt poca informació en un moment i, durant la resta del dia, s’apaguin i no gastin res. Així, la bateria pot durar fins a deu anys. 

–És una tecnologia enfocada al món empresarial? 
–Tant la xarxa LoRa com la variant Sigfox poden servir tant per a empreses com per a particulars. És una manera d’atreure idees de negocis a Andorra, com per exemple, alguna que compti el gasoil que quedi a les cubes, amb sensors que avisin quan estan plenes i, per tant, ja estiguin llestes per reomplir-les. A Andorra Telecom tenim l’obligació de desplegar la xarxa LoRa, que és la primera que ja ens han demanat algunes empreses. La comunitat mundial ja està treballant en una modificació del 4G perquè ben aviat hi hagi l’opció d’utilitzar IOT a través de 4G, utilitzant les mateixes antenes i prescindint de les de LoRa o Sigfox En el futur, la xarxa de 4G serà prou intel·ligent per distingir quins aparells volen IOT i quins no. 

–A quants usuaris pot beneficiar aquesta xarxa?
–La perspectiva del mercat és que per cada humà hi hagin 10 dispositius connectats a Internet. Si hi ha 70.000 habitants a Andorra, hi hauria d’haver 700.000 aparells connectats, alguns dels quals es connectaran amb wifi, altres amb LoRa, 3G, l’IOT de 4G, o Sigfox.

–La tecnologia avança a passos de gegant. És possible que d’aquí a poc l’ús de la xarxa vagi perdent interès? 
–Som prudents, perquè aquestes inversions de vegades són com les modes. Si aquesta xarxa triomfa, les altres poden quedar desfasades i s’hauran de desmuntar. Desplegarem les xarxes LoRa i Sigfox perquè tenim garantida una demanda mínima. No veig Andorra amb 100.000 dispositius LoRa, però començarem amb unes desenes, creixerem als centenars i probablement arribem a alguns milers. 

–Quantes organitzacions interessades s’han posat en contacte amb Andorra Telecom fins ara?
–En aquests moments ens han presentat dos o tres projectes externs. Per nosaltres ja és suficient. Són projectes ferms. A banda, nosaltres, internament, en tenim algun altre. L’Internet de les coses arribarà segur i nosaltres estem vetllant per facilitar que es pugui desenvolupar a Andorra. 

–De fet, ja està funcionant a través d’una prova pilot. 
–Sí, hem fet un desplegament al centre d’Andorra per donar el servei a una empresa. 

–Què pensa dels tòtems interactius que l’empresa City Beacon vol instal·lar a Sant Julià amb una inversió d’un milió d’euros? Els 15 pilars oferiran wifi gratuït i els promotors asseguren que ja han parlat amb vostès per garantir-los que no hi haurà competència. 
–No hi ha hagut cap negociació i no sé ben bé el detall del projecte que volen implantar. El que està clar és que el wifi ha de ser d’Andorra Telecom. Desconec com funcionarà el wifi públic, però en molts llocs no ha estat una bona experiència. A Espanya, per exemple, està molt regulat i limitat. 

–Esteu oberts a parlar amb els impulsors dels tòtems? 
Mentre sigui un win-win, nosaltres estem oberts a parlar amb qualsevol persona o organització que vulgui desenvolupar alguna activitat relacionada amb la nostra. 

–Quin balanç fa del 2017? 
–Ha estat un any excepcional, amb 52 milions d’euros de tancament i una facturació que ronda els 100 milions, 39 milions dels quals, del roaming in dels turistes. A nivell de consum de dades el creixement és molt significatiu, i pel que fa al nivell d’ús, estem molt contents per la satisfacció de clients. Hem reduït el nombre d’incidències en un 90% a través dels canvis de les caixes de la fibra òptica. Fem tanta prevenció que ara no hi ha incidències. 

–Com han anat les dades de ‘roaming out’? 
–També molt bé. El forfet de 35 euros està funcionant molt bé, que serveix per als clients residents que marxen a l’estranger. Tenen tres gigues per gastar a Andorra i tres més per fer-ho a l’estranger.

–Quina ha estat la incitativa estrella de l’any? 
La incubadora del Niu. Pensava que seria un projecte que costaria molt més de donar-li visibilitat i d’arrencar, però ha tingut una embranzida bastant elevada, i la continuarem empenyent. Ha estat sorprenent perquè s’ha creat un pol d’atracció bastant important d’‘inversors, mentors, start-ups... S’està convertint en l’eix vertebrador de tota emprenedoria.

–Un dels projectes més polèmics d’Andorra Telecom és el The Cloud. Els terminis segueixen en peu? 
–Els 26 milions d’euros de benefici a través de Más Móbil ens han vingut una mica inesperadament i són fruit de la diversificació. Aquests diners ens poden ajudar molt en projectes com The Cloud. Ara arribarà la licitació de la construcció de l’obra, perquè es presentin les empreses i les obres puguin començar a finals d’estiu. L’objectiu és inaugurar l’edifici el desembre del 2020.

 –Es van concretant quines empreses s’hi posaran?
–Sobre el contingut, ja tenim dissenyats els conceptes que volem que contingui l’edifici: la zona museística, l’espai comercial, les oficines... Ja vam fer la presentació del projecte amb l’arquitecte. Alguns arquitectes van dir que s’ha de fugir dels edificis emblemàtics monotemàtics. Avui en dia, com més diversitat d’activitat millor. 

–Hi ha alguna empresa que hagi mostrat interès a instal·lar-s’hi? 
–Sí, l’edifici agrada, però les empreses que hem anat a veure no es comprometen a anys vista a aterrar en un país on potser en aquests moments no hi són. Les empreses ens demanen que els contactem més endavant, quan tot estigui més avançat. És normal que no agafin cap compromís ferm encara, i vulguin esperar un temps prudencial per assegurar-se la inversió. Nosaltres treballarem per anar articulant el projecte i perquè vagi prenent forma.