No és la seva especialitat, però va ser capaç d’imposar-se a la darrera edició del Cros Internacional de les Valls. Té 24 anys i com a esportista amateur, sap bé el que és combinar estudis i feina, amb l’activitat a l’hora d’entrenar i competir.
 
–Com es va aficionar a córrer?
–Quan anava de vacances a Almeria a l’estiu veia com el meu oncle entrenava. Un dia em vaig posar a córrer amb ell i des de llavors que em va enganxar.

–És especialista en els 1.500 metres. De que depèn que un atleta faci una distància o una altra?
–Proves el que t’agrada i després mires on ets menys dolent, comptant amb un entrenador d’aquella especialitat. Ell és qui et pot aconsellar, però mai obligar, a fer una prova o una altra. És una decisió consensuada que han de prendre entre els dos. Jo mateix sóc monitor d’atletisme i no obligaré mai a cap corredor a que faci allò que no vol.

–És un atleta de pista, però acaba de guanyar un cros. Quines són les diferències principals a l’hora d’entrenar i competir en les diferents superfícies?
–Faig cros com a preparació. És una especialitat que l’any passat la vaig fer bastant, però aquest no tant. Va molt bé fer cros a l’hivern per entrenar, perquè et dona molta força a les cames. És un terreny inestable, amb circuits normalment amb pujades i baixades, més pesat i una manera diferent per impulsar-te del que és la pista o la carretera. 

–Després d’aquesta victòria, quins objectius té aquesta temporada?
–Vaig començar la temporada de pista coberta al setembre i he aconseguit la mínima per participar als Jocs del Mediterrani de Tarragona a la prova dels 1.500 metres. M’agradaria també aconseguir-la per al Campionat d’Espanya i pel d’Europa.

–Com compagina els estudis, la feina i els entrenaments?
–Cada cop costa una mica més compaginar-ho tot, però ho vaig quadrant com puc, traient temps d’on sigui. És el que toca si vull continuar fent-ho.

–Li ha d’agradar força per a que valgui la pena tot aquest esforç...
–Estem en un país on molt pocs poden viure només de l’esport. Quasi tothom té la seva feina a part. Es tracta de planificar-t’ho bé i estar sempre disposat a sortir a entrenar. És molt sacrificat.

–I s’ha de renunciar a moltes coses...
–Sí, i en sóc ben conscient. Però no me’n penedeixo. És l’estil de vida que he escollit i el que m’agrada. Seguiré fent-ho fins que me’n cansi o les meves obligacions laborals o personals no em permetin seguir.

–Com veu l’atletisme nacional?
–Crec que tenim un bon futur per endavant, perquè hi ha joves bastant capacitats. La base del país és força bona i si es treballa bé amb ells en un futur ens poden donar bons fruits. A nivell d’instal·lacions, però, ens aniria bé que es pogués millorar.