PUBLICITAT

Carles Gómez Atleta

«Molt pocs poden viure només de l’esport»

Per Joan Josep Blasco

Carles Gómez, en el desenvolupament d'una cursa.
Carles Gómez, en el desenvolupament d'una cursa.

No és la seva especialitat, però va ser capaç d’imposar-se a la darrera edició del Cros Internacional de les Valls. Té 24 anys i com a esportista amateur, sap bé el que és combinar estudis i feina, amb l’activitat a l’hora d’entrenar i competir.
 
–Com es va aficionar a córrer?
–Quan anava de vacances a Almeria a l’estiu veia com el meu oncle entrenava. Un dia em vaig posar a córrer amb ell i des de llavors que em va enganxar.

–És especialista en els 1.500 metres. De que depèn que un atleta faci una distància o una altra?
–Proves el que t’agrada i després mires on ets menys dolent, comptant amb un entrenador d’aquella especialitat. Ell és qui et pot aconsellar, però mai obligar, a fer una prova o una altra. És una decisió consensuada que han de prendre entre els dos. Jo mateix sóc monitor d’atletisme i no obligaré mai a cap corredor a que faci allò que no vol.

–És un atleta de pista, però acaba de guanyar un cros. Quines són les diferències principals a l’hora d’entrenar i competir en les diferents superfícies?
–Faig cros com a preparació. És una especialitat que l’any passat la vaig fer bastant, però aquest no tant. Va molt bé fer cros a l’hivern per entrenar, perquè et dona molta força a les cames. És un terreny inestable, amb circuits normalment amb pujades i baixades, més pesat i una manera diferent per impulsar-te del que és la pista o la carretera. 

–Després d’aquesta victòria, quins objectius té aquesta temporada?
–Vaig començar la temporada de pista coberta al setembre i he aconseguit la mínima per participar als Jocs del Mediterrani de Tarragona a la prova dels 1.500 metres. M’agradaria també aconseguir-la per al Campionat d’Espanya i pel d’Europa.

–Com compagina els estudis, la feina i els entrenaments?
–Cada cop costa una mica més compaginar-ho tot, però ho vaig quadrant com puc, traient temps d’on sigui. És el que toca si vull continuar fent-ho.


–Li ha d’agradar força per a que valgui la pena tot aquest esforç...
–Estem en un país on molt pocs poden viure només de l’esport. Quasi tothom té la seva feina a part. Es tracta de planificar-t’ho bé i estar sempre disposat a sortir a entrenar. És molt sacrificat.

–I s’ha de renunciar a moltes coses...
–Sí, i en sóc ben conscient. Però no me’n penedeixo. És l’estil de vida que he escollit i el que m’agrada. Seguiré fent-ho fins que me’n cansi o les meves obligacions laborals o personals no em permetin seguir.

–Com veu l’atletisme nacional?
–Crec que tenim un bon futur per endavant, perquè hi ha joves bastant capacitats. La base del país és força bona i si es treballa bé amb ells en un futur ens poden donar bons fruits. A nivell d’instal·lacions, però, ens aniria bé que es pogués millorar.

PUBLICITAT