PUBLICITAT

Meritxell Pons Estudiant i voluntària

«El voluntariat et permet créixer i t’obre els ulls»

Per Meritxell Prat

Meritxell Pons.
Meritxell Pons.

La Meritxell Pons estudia el segon any de matemàtiques a la universitat Paul Sabatier de Tolosa. L’estiu passat va provar per primera vegada l’experiència de fer de voluntària en un camp de treball a través del Servei Civil Internacional. Avui compartirà la seva experiència en la xerrada sobre voluntariat internacional que organitza el Carnet Jove. Serà a les 19.30 hores a la Llacuna.
 
–Com es va introduir al món del voluntariat?
–Tinc un cosí que va marxar a fer de voluntari i em va donar la idea. L’any passat vaig veure que el Carnet Jove també va fer una xerrada sobre el tema i a partir d’allà vaig conèixer l’organització del Servei Civil Internacional. Vaig buscar informació, tenia la idea al cap i vaig decidir anar-hi.

–Per què va escollir el Servei Civil Internacional?
–Perquè era l’únic que presentava voluntariat de curta durada. Jo no disposo de massa temps. A l’estiu treballo i durant l’any estudio, per tant m’anava bé fer una experiència curta.

–Quant de temps hi va estar?
–Hi vaig anar l’agost de l’any passat, durant dues setmanes.

–Vostè va estar a Estònia en un camp de treball. En què consistia el projecte?
–En la xerrada tinc previst parlar de les diferències entre un camp de treball i la resta del voluntariat. Els camps són projectes més focalitzats i que es fan des del mateix poble. És una necessitat que tenen allà i tu col·labores amb ells. Al poble on estava el projecte consistia en neteja mediambiental i conservació de monuments històrics. Podíem anar a collir fruita, renovar una casa vella, pintar la cafeteria del poble o treure les males herbes per netejar un memorial.

–Què en va treure d’aquella experiència?
–Moltes coses! Creixes molt. A més, arribes allà i trobes voluntaris d’arreu del món: coreans, japonesos, alemanys, serbis, etcètera. Una de les coses que em va impactar més és l’esperit de grup i el respecte malgrat ser de diferents nacionalitats. Era molt bonic i quan tornes tens ganes de poder fer alguna cosa semblant es pogués fer a Andorra.

–Té previst repetir l’experiència?
–Sí. Aquest any no podré, però ho tinc planejat. Una vegada comences ja no pares.

–Recomanaria als joves que s’involucressin en el voluntariat?
–Sí, totalment, ho recomano al 100%. Són experiències que t’emportes tu i que et permeten créixer com a persona. Alhora et permet centrar-te en problemes més enllà del que trobes a Andorra. La veritat és que t’obre molt els ulls.

–Ha fet alguna proposta per muntar una experiència així a Andorra?
–Vaig demanar informació del voluntariat a Andorra i em van dir que per fer un camp de treball cal trobar un projecte que neixi d’una necessitat local. Per tant hauríem de trobar aquesta necessitat. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT