De taller en taller va aprendre la professió de tallista, una feina que l’apassiona. Ara, amb 70 anys i ja jubilat, el Manuel Méndez fa uns tres anys que imparteix un taller a l’escola d’art de Sant Julià de Lòria per a tots aquells que volen aprendre un ofici que cada vegada té menys professionals que l’exerceixen.
 
–En què consisteix la tasca de tallista?
–La talla és la creació d’una forma sobre la fusta mitjançant la sostracció de la fusta sobrant.

–Com va començar a fer classes al taller?
–El taller ja funcionava de fa anys, però es van quedar sense ningú que ensenyés a fer talles, es van recordar de mi i m’ho van proposar. Hi soc des del 2014 i vaig acceptar perquè és una cosa que m’agrada i el que més m’agrada és ensenyar el que jo sé. És un ofici molt bonic i és una pena que es perdi.

–Queden pocs tallistes.
–Sí, i a més els que quedem ja som grans i la majoria estem jubilats.

–Ha arribat un moment en què les màquines ho fan tot.
–Bé, les màquines que fan les talles, els pantògrafs, han de tenir un model per poder-lo reproduir. Però una màquina no acaba una peça i la poleix. La peça ha de passar per les mans del tallista.

–Què li aporta l’ofici?
–Ara mateix la satisfacció d’ensenyar. Perquè hi ha un grup humà molt bo i interessant. M’hi trobo molt a gust amb ells. Primer de tot som company. Companys i amics. I estem molt a gust amb el que fem.

–Quin és el perfil de l’alumne. És tot gent gran o també hi ha joves?
–Hi ha de tot, gent de vint o trenta anys i gent jubilada com jo. 

–Deu ser una satisfacció veure que hi ha joves que s’interessen per l’ofici.
–I tant! Una satisfacció molt gran, perquè a més demostren que els agrada el que fan. Per exemple, són persones que després de treballar, a les 8 del vespre, venen dues hores a fer el taller. Això durant tot el curs i fins i tot a l’hivern, que no és fàcil. Ells fan un esforç i jo també.

–Fa falta més interès pels oficis tradicionals?
–Jo crec que sí, hi ha oficis que no haurien de perdre’s mai. És una pena que s’acabin.

–Potser depenem massa de les màquines. El treball manual és molt diferent.
–Tot està automatitzat, però està clar que el valor d’una peça fet a mà o la importància que té no és la mateixa que la feta per una màquina o un robot. I són peces úniques. Al taller, per exemple, ningú fa la mateixa peça, cadascú escull el que vol fer.

–Ah sí? I com s’organitzen?
–Cadascú decideix la peça que vol fer, no hi ha cap patró. I quan tenen la peça acabada se l’emporten a casa.