PUBLICITAT

Cèlia Vendrell Consellera del PS a Escaldes-Engordany

«Em fa por en què es pot convertir el Clot d’Emprivat»

Per Meritxell Prat

La consellera del PS, Cèlia Vendrell.
La consellera del PS, Cèlia Vendrell.

La representant socialdemòcrata al Comú d’Escaldes encara la recta final del mandat sent conscient que és difícil que el seu treball es pugui veure reflectit, però satisfeta de la feina feta.

–Es notarà la tasca del PS al final del mandat o és complicat?
–És complicat. La llei electoral fa que hi hagi una majoria absoluta sempre, encara que perdis per un vot, per tant no necessiten la teva aportació. Si hi hagués un sistema de pactes obligatoris per tirar endavant segons quines coses, tot canviaria i com a mínim es tindria en compte la nostra implicació.

–Com valora la tasca de la majoria?
–El primer mandat el projecte estrella va ser Carlemany per a vianants. Em vaig posar a la seva disposició per participar, però la nostra implicació en el desenvolupament del projecte ha estat mínima. Hi havia coses, sobretot la manera de tractar la gent, no hi estava gens d’acord. No diferenciàvem de la finalitat, perquè ja ens agradava que fos per a vianants, si no de la manera com arribar-hi. L’altre projecte que no acaba de tirar endavant és Capesa. S’estan allargant massa les coses.

–Ja han passat cinc anys de la conversió en avinguda per a vianants.  Els agrada l’embelliment que s’està fent?
–M’agrada com està quedant, és consolidar el projecte. I la manera  com s’ha fet, sense canviar la rajola que teníem, jo la trobo maca. Crec que dona una imatge més harmoniosa de l’avinguda.

–Ha faltat més treball conjunt amb Andorra la Vella?
–El treball conjunt amb Andorra la Vella històricament ha estat complicat. Aquesta vegada s’han apropat més, però sí que hi ha dues visions a l’hora de gestionar les coses. La Conxita Marsol ha optat per pagar més i que les obres es facin amb més celeritat i a Escaldes hem preferit fer-ho per trams. Jo coincideixo més amb la Trini Marín. A més, passejant per les dues avingudes, mires els acabats i es nota la diferència. Prefereixo anar amb un ritme més tranquil i tenir millors acabats.

–Amb el Marc Magallon van criticar les molèsties als comerciants.
–Sí, van tancar quasi tot el tram on es van fer les obres i potser s’hauria pogut estalviar dies de tanques. D’aquesta manera s’impedia el pas d’un costat a l’altre i va en detriment del comerç. Hem de ser prudents i vigilar que la feina es faci bé, però no podem perjudicar més del compte els comerciants. Crec que hauria estat millor posar i treure tanques en funció del lloc on treballes. Pel segon tram ens han comunicat des de la majoria que intentaran fer-ho com els hem dit. 

–Fa poc que s’ha aprovat el nou pla d’urbanisme. Els fa por en què es pot convertir el Clot d’Emprivat?
–A mi, particularment, sí. Ells diuen que quedarà molt maco i un espai obert. Però jo no veig un espai obert amb torres de 20 pisos. Continuo pensant que s’hauria de tenir la valentia de dir que aquesta zona no és urbanitzable i deixar-la així perquè les generacions futures ens ho agrairien. La voluntat de no construir en aquest espai obert és el que ens diferenciaria d’Andorra la Vella. I si fem edificis de 20 plantes, de la mateixa alçada que Caldea, Caldea deixarà de ser un símbol. 

–La parròquia està preparada per perdre parcs i aparcaments?
–No, perquè no tenim cap alternativa. Per això s’hauria de ser valent i dir que aquesta zona es deixa tal com està. S’ha comprat una parcel·la davant de l’església, un projecte que també vaig impulsar perquè el Comú d’Escaldes no té territori en el fons de vall. Era el moment de dir: comencem amb aquest i intentem anar adquirint terrenys.

–Compraria terrenys al Clot d’Emprivat?
–S’haurien de veure els preus. No he mirat profundament com es podria fer, però és una zona que s’hauria de preservar més i ara no la tenim preservada. També ens hem de plantejar si tenim capacitat suficient per atendre la gent que vindrà a viure aquí. Tenim lloc a les escoles? A l’hospital? Tenim prou aigua? Són preguntes que en principi s’han d’haver fet per fer el nou pla d’urbanisme, però estic segura que moltes d’aquestes preguntes no s’han respost, perquè o no se saben respondre o fa por la resposta.

–Un dels problemes als quals s’ha hagut de fer front és el mal ambient al cos d’agents de circulació. Amb el director extern ha millorat?
–He parlat amb alguns agents i sembla que hi ha hagut millora de l’ambient laboral, que és el que es volia.

–S’ha encertat en la gestió del conflicte o hi ha algun problema de fons que requereix altres canvis?
–Jo crec que hi ha un problema de fons amb els agents de circulació. Amb la mateixa llei ja tenim problemes i s’ha vist amb el tema de la mútua. Bé, ara s’ha optat per una figura externa, que és per un temps definit, per veure si una visió de fora podia dona una volta al funcionament intern i evitar el mal ambient. Sembla que la situació ha millorat i esperem que quan marxi aquesta persona el bon ambient continuï i es pugui continuar treballant amb aquesta manera de fer més de cohesió i més d’equip.

–Li preguntaré també com és la relació amb l’altre grup de la minoria.
–Sempre hem tingut una relació cordial, com amb la majoria. Fins i tot ens hem posat a disposició un de l’altre si no podíem assistir a algun consell de comú.

–La bona entesa ha facilitat l’aprovació del pacte amb Liberals?
–Sí, és clar. Quan tens una relació correcta amb la persona és molt més fàcil treballar amb ella. I el tema del pacte ha sigut fàcil. A més, particularment havia tingut converses amb un membre de Liberals de la parròquia des de principi del mandat i sempre em deia que hauríem d’anar junts. I jo el frenava perquè li deia que som molt diferents ideològicament. Però parlàvem de coses i un dia fins i tot li vaig dir que s’havia equivocat de partit perquè compartíem moltes coses. La ideologia liberal la veig d’una manera molt diferent del que em transmeten ells.

–És la millor fórmula per apartar DA?
–L’objectiu no és apartar DA. A mi el que m’agradaria realment és que haguem de treballar amb pactes. Que tant el Govern, com el Consell General o els comuns haguessin de treballar amb pactes.

–Canviar aquest sistema que deia on les minories no tenen poder de discussió.
–És clar. Aquí al final no discutim res. I quan algú argumenta que no cal canviar perquè els comuns han de ser governables, per favor! Per arreglar un banc ens posarem tots d’acord. Mai es bloquejarà un comú, és impossible. Si les forces d’un comú o del Consell haguessin de treballar amb pactes les coses serien diferents. Potser alguns terminis d’execució es podrien allargar perquè primer caldria pactar, però tot s’enriquiria.

–I Cèlia Vendrell serà a les llistes?
–No ho sé. Encara em queden molts anys al davant. Evidentment el Consell General m’atrau perquè és on fas política, però tinc temps. No vull fer-ho ja, corrents. Si soc a les llistes bé, si no, no passa res. Estic a disposició el partit i estaré on es pensi que puc ser millor.

–El pas per la política comunal quedarà aquí?
–Estic cansada. Hauré fet dos mandats i crec que va bé que hi hagi una renovació. Com quan vaig arribar vam parlar de renovació, doncs ara al comú crec que la necessitaríem.

–Hi ha prou gent per fer aquesta renovació?
–Esperem que sí. Aquí a Andorra és complicat perquè et posen etiquetes, però esperem que sí. 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT