PUBLICITAT

Josep Maria Goicoechea Mediador de la CASS

«S’ha d’evitar que els salaris disminueixin amb la pujada de les cotitzacions per no frenar l’economia»

Per Lara Ribas

Josep Maria Goicoechea en el moment que va assumir el càrrec de mediador al setembre del 2016.
Josep Maria Goicoechea en el moment que va assumir el càrrec de mediador al setembre del 2016.

Josep Maria Goicoechea deixa el càrrec de mediador de la CASS després de dos anys atenent les consultes dels assegurats. En una conversa amb EL PERIÒDIC, assegura que marxa satisfet de la feina realitzada i amb pràcticament tots els temes tancats.

–Quina valoració fa d’aquests dos anys de mandat?
–Primer, que ha estat útil per resoldre una sèrie de qüestions i perquè els directius i el personal de la CASS s’adonessin d’alguns problemes que es podien resoldre internament. Aquest segon any m’han vingut a veure un 20% menys de persones que al primer, en part a causa dels canvis o millores dutes a terme des dels serveis de la institució. Per exemple, han posat a disposició dels usuaris altres mecanismes d’informació i acompanyament.

–Quin tipus de queixes ha rebut?
–Sobretot de les altes administratives, de les prestacions de reemborsament pel consum sanitari, de les pensions d’invalidesa i de les baixes. Ara bé, les queixes no volen dir que la CASS s’hagi equivocat i que la gent tingui raó. S’ha de veure en cada cas particular, però de vegades passa que la norma s’ha aplicat correctament i la persona és qui està mal informada o ha quedat decebuda perquè esperava més. De les situacions de discussió és del que jo m’he ocupat.

–I quin mètode solia utilitzar? 
–D’entrada, malgrat el nom del càrrec, això no és una mediació perquè jo no m’he dedicat a posar persones en conflicte una davant de l’altra per proposar un diàleg entre elles amb l’objectiu que arribin a un acord. Sinó que he fet la funció de defensor, que és molt diferent; he escoltat les queixes.
 
–I sempre ha pogut resoldre-les? 
–De vegades quedaven resoltes al mateix moment i d’altres havia de recollir-les i fer diverses consultes abans d’oferir una resposta. I quan no ho tenia clar escrivia un informe al consell d’administració exposant la meva visió del cas amb una recomanació sobre el que considerava que s’hauria de fer. Tot i així, és aquest ens qui pren la decisió de com donar resposta a la queixa. 

–Per tant, el consell d’administració té sempre l’última paraula? 
–Clar, jo puc considerar que està actuant malament però l’únic que puc fer és cridar la persona que ha interposat la queixa i comunicar-li la seva resolució. Són les regles del joc. Tinc l’opció de suggerir-li que acudeixi al raonador del ciutadà o a la justícia... perquè protesti més alt que jo.

–Ho feia sovint? 
–M’he trobat amb casos complexos en què he acabat recomanant a la persona que acudís a la justícia perquè veia que tenia opcions de guanyar. Però han estat pocs; es poden comptar amb els dits de la mà.

–Quin és el perfil de persona que el venia a veure? 
–La gran majoria eren assegurats, i de vegades algun empresari.

–Per què aquesta diferència?
–Els empresaris només venien si tenien algun conflicte amb la CASS, com haver rebut un recàrrec en oblidar-se de cotitzar dins del termini establert. 

–Les queixes poden atribuir-se a la manca d’informació? 
–Bàsicament eren perquè els usuaris estaven mal informats o es pensaven que tenien uns drets que no eren satisfets. 

–Cal més difusió del reglament de la CASS? 
–Naturalment que en fa falta més, però la Llei de la CASS és accessible a tothom qui tingui connexió a Internet perquè està penjada al seu web. 

–Ha actuat sempre amb total independència o ha rebut pressions?
–Mai, mai. Una de les coses que especifica el protocol d’actuació del mediador és que ha de ser una persona neutral i independent. Per mi han estat principis importants i no m’he barallat però sí que he discutit moltes de les decisions de la CASS. I puc dir davant de qui calgui que no he rebut ni pressions ni tampoc suggeriments sobre com hauria d’actuar. 

–Entre les seves funcions, també hi havia la de contribuir a la millora del funcionament intern de la institució. L’han escoltat? 
–Tots els meus comentaris es basaven en el que veia. I al final jo he atès una de cada mil persones que passaven pel servei d’atenció al públic, o inclús menys. Per tant, no és molt representatiu del funcionament de la CASS; la meva feina no es pot prendre com un reflex de l’activitat de l’organisme ni del més problemàtic. I sinó fixem-nos que la CASS sol atendre una mitjana de deu mil baixes a l’any. D’aquestes, el control mèdic converteix en altes unes mil. I només una cinquantena acaben interposant recurs. En l’últim any, jo he vist únicament 19 casos, el que no representa ni la meitat.

–Ha aconseguit canvis en el funcionament de la CASS? 
–Sí que han canviat algunes coses.  Per exemple, en relació amb el sistema de comunicació amb els assegurats, que havia de ser més estricte a l’hora de donar informació correcta, completa i sobretot útil perquè la gent ho entengui. I en referència als reglaments, he aconseguit més protecció sobre alguns col·lectius com el dels discapacitats. En canvi, no han donat resposta a la demanda de més protecció per a algunes malalties. 

–Aleshores admet que al llarg d’aquests dos anys ha vist millores? 
–Considero que els serveis de la CASS s’han sensibilitzat sobre algunes qüestions que potser abans ignoraven. Jo he fet de revelador...

–I ha rebut mostres d’agraïment? 
–Sí, de la gent que he atès, encara que no els resolgués el problema, però agraïen que els escoltés i mostrés interès per solucionar-lo. En el meu últim dia de treball també vaig rebre les de la direcció i el consell d’administració, però aquestes ja les considero més formals. 

–Durant aquests dos anys, ha percebut una falta d’encaix de la gent de fora a l’hora d’adaptar-se al sistema sanitari andorrà? 
–Sí, sobretot de gent espanyola que reclamava drets dels quals no pot beneficiar-se aquí. El sistema francès, en canvi, ja s’assembla molt a l’andorrà perquè també és de copagament, tot i que allà estan més avançats i ja comença a funcionar el model del tercer pagador. Evidentment aquest aspecte és una font de problemes. I no només succeeix amb Espanya; a Andorra cada dia hi ha més gent de cultures diferents que espera trobar el mateix que al seu país. 

–Ara que finalitza el seu mandat, la funció del mediador es transforma en la del defensor de l’assegurat. Vostè hi ha contribuït? 
–Jo des del primer dia ja vaig dir als responsables que considerava més adient utilitzar el segon terme. Tot i així, també té a veure amb la nova Llei de mediació, aprovada al mes de març, que només permet fer ús d’aquesta denominació si hi ha una persona formada en mediació. 

–I la nova figura seguirà fent el mateix que vostè? 
–Això ja no és responsabilitat meva, però la CASS ha de redactar un nou protocol d’actuació; entenc que la finalitat seguirà sent la de defensar l’afiliat davant les decisions de la institució i que també mantindrà la mateixa independència i neutralitat.

–Marxa amb tots els temes tancats?
–Només vaig deixar sense resoldre una qüestió que es va discutir en el darrer consell d’administració i una altra que estava pendent de la decisió d’un servei de la CASS. Per tant, diria que he deixat la feina bastant ben arreglada.

–I ara què li espera? 
–Jo estic jubilat i aviat compliré 71 anys. M’espera la jubilació joiosa, però en cas que em demanin alguna cosa veuré si m’interessa i si tinc 
energia per fer-la. 
 
–Després d’estar dos anys observant el funcionament de la CASS, com creu que pot seguir subsistint-se el sistema andorrà? 
–Jo no soc economista ni m’he entretingut a mirar les finances de la CASS. A més, com a sanitari sobretot m’interessa saber com es gasten els diners de la branca general. I és important assenyalar que la majoria es destinen a pagar baixes i pensions d’invalidesa.

–I això es pot revertir? 
–Tots els països tenen un problema amb el sistema sanitari i cada any n’augmenta la despesa. L’anàlisi es pot fer de moltes maneres diferents, però si no s’arriba per una banda s’ha d’arribar per una altra. La missió de la seguretat social és protegir la salut. Si la CASS no obté prou ingressos a través de les cotitzacions, ha de complementar-ho per una altra via. 

–Les cotitzacions es poden augmentar indefinidament? 
–Les empreses tenen un límit a l’hora de suportar la pressió contributiva sobre els salaris. I, precisament, s’ha d’evitar que amb l’increment de les cotitzacions disminueixin els salaris perquè el fet que siguin alts és una garantia del bon funcionament d’una societat. S’ha de mirar d’activar l’economia i no frenar-la.

–La solució? 
–Si els ingressos propis de la CASS –les cotitzacions– no són suficients, cal incrementar l’aportació del Govern a través dels pressupostos generals. L’organització del sistema sanitari aquí no està ben cuidada; el Ministeri de Salut no ha actuat amb prou fermesa i no ha sabut adaptar-lo als nous temps. Després d’anys de discussió, finalment s’introduirà una mesura de racionalització com el metge referent. Però l’organització del sistema sanitari no és responsabilitat de la CASS, sinó que depèn exclusivament de la política, qui decideix les partides del pressupost destinades a la institució i a altres organismes com el SAAS.

–Quina conclusió en treu? 
–Segurament que és desagradable per a la majoria, però si amb el sistema impositiu actual no en tenim prou, caldrà revisar-lo a l’alça. La CASS en general funciona bé; i no ho dic perquè hi estigui, al final el nombre de queixes que he rebut és ínfim en comparació amb el de gent que passa per aquí.

PUBLICITAT