Jaume Torra és el director de l’Esbart Laurèdia des de fa deu anys. Aquest any l’entitat, amb 55 anys d’història, està immersa en aniversaris: la dècada del director, 30 anys de l’espectacle Llegendes d’Andorra i 20 de la dansa de Canòlich.
 
–Deu anys al capdavant de l’esbart no és poca cosa. Com ho porta?
–Molt bé, la veritat és que el temps passa volant. Ha sigut tot molt actiu, no hem parat. L’esbart està molt unit i tenim moltes coses per fer, estem en plena forma!

–Quines diferències troba entre el moment en què va arribar i ara?
–Ha canviat molt. L’entitat continua sent la mateixa però l’hem activat molt. Quan vaig arribar hi havia una sèrie de mancances i ara hem activat molt els dansaires, tenim molts nens des dels 4 anys fins a l’ESO i hem fet grups nous. Un és el de veterans, que són bàsicament mares de dansaires que volien ballar i l’altre és el grup exclusiu de bastoners. Tot això fa que cada secció tingui bastant dansaires i que en total siguem més de 100.

–Més de cent? Deu ni do! És molta gent!
–Sí, és molta gent per una parròquia com Sant Julià. Estic content que malgrat ser una parròquia petita l’activitat tingui seguidors. I la gent del poble ens valora bastant.

–Després de deu anys li queda energia o toca relleu?
–Crec que has de saber quan passar el relleu, però en el meu cas, deu anys pot semblar molt, però de fet és ara quan em ve el retorn dels deu anys picant pedra. Hem tingut molta feina de recerca per recuperar danses i ara tinc moltes idees, idees per deu anys més!

–Hi ha previsió de crear danses o espectacles nous?
–Sí. De fet, la meva part és molt creativa. No és com abans, la gent vol novetats constantment. Faig coreografies constantment i, per tant, en aquest aspecte tenim molta feina.

–Deia que tenen molts infants i joves. El futur de l’esbart està assegurat?
–En aquest aspecte estic tranquil. Però sí que ens passa com altres esbarts que quan els nanos arriben a segon de batxillerat i han d’anar a estudiar a fora, hi ha un buit. Veurem si d’aquí a deu anys els infants continuen o no.

–És any d’aniversari. Els seus 10, 30 de l’espectacle de llegendes i 20 de la dansa de Canòlich.
–Sí, demà presentem l’espectacle dels 30 anys de llegendes. Quan es va crear va ser una bomba, hi va participar tot el poble, però ha anat canviant. I aquest any farem un mapping a la façana del Centre Cultural. És una cosa moderna, amb interacció amb els dansaires. Serà molt fresc.

–I el futur de l’esbart, per on passa?
–No ho sabria dir, però tinc clar que l’esbart serà una entitat viva. Potser amb més o menys dansaries, però viva.