PUBLICITAT

Maribel Lafoz Consellera comunal de L'A a Encamp

«Si les minories poguéssim fer un paper més constructiu que criticar, la població se’n beneficiaria»

Per Meritxell Prat

La consellera d’L’A al Comú d’Encamp, Maribel Lafoz, després de l’entrevista.
La consellera d’L’A al Comú d’Encamp, Maribel Lafoz, després de l’entrevista.

Maribel Lafoz fa tàndem amb Jordi Troguet en l’oposició liberal del Comú d’Encamp. A pràcticament un any del final del mandat, fa balanç de l’activitat duta a terme i admet les dificultats perquè les propostes de la minoria arribin a materialitzar-se.

–Quin balanç fa del mandat?
–Podem dir que van engegar a mig gas i ara han accelerat el procés. Potser és normal, en el sentit que en uns mesos tenim eleccions generals i després tindrem les comunals. Nosaltres ja vam dir que calia ser una mica més valents. Van engegar a velocitat molt lenta i el que s’ha fet quant a inversions és per compensar la manca d’inversions del mandat passat. Ens veiem fent inversions com a conseqüència del manteniment deficitari que hi ha hagut els anys anteriors.

–Ha costat tirar endavant altres iniciatives?
–Alguna que ha arribat també ha estat iniciativa nostra, com el pla de dinamització comercial. Veient que després de dos anys la cosa no avançava, vam insistir a fer un pla de dinamització. És veritat que vam posar traves per les formes, perquè en el fons podem convergir, però les formes no van ser les adequades amb la contractació d’Intueri. Però al final vam deixar la polèmica per avançar i que es faci la fotografia de què hi ha i cap on es vol anar.

–I en quin punt es troba el pla de dinamització?
–Sé que s’han presentat algunes conclusions però estem acabant de treballar-lo i no puc concretar massa. Nosaltres hem demanat que es fixin unes línies que siguin continuistes i tirar endavant un projecte conjunt perquè no s’acabi amb el mandat, sinó que hi hagi uns compromisos per avançar en una mateixa línia hi hagi el comú que hi hagi. 

–El Pas i Encamp són dos nuclis molt diferents. Hi ha temps per canviar la dinàmica negativa que s’ha instal·lat?
–Nosaltres pensem que sí. Finalment els professionals que han treballat en el pla estratègic hi veuen moltes oportunitats, tant al poble d’Encamp com al Pas. Però és cert, són realitats diferents i la visió de cara al futur havia de ser diferenciada. En aquest sentit, les propostes que es fan són diferenciades.

–Com valora la relació amb la majoria?
–A títol personal les relacions són bones i el treball, en general, ha estat bastant correcte. Hem xocat en diverses coses perquè sovint ens queixem que no se’ns té en compte quan nosaltres l’únic que demanem és poder participar per aportar, no per destruir i criticar. Quan critiquem és perquè ens trobem les coses sobre la taula i s’han fet fatal. Com he dit, el que més hem qüestionat són les formes.

–Han notat canvis des de l’inici?
–Algun petit canvi hem vist, però encara hi ha coses de les quals ens assabentem per la premsa o per la gent del poble.

–Una de les notícies destacades dels darrers dies ha estat la continuïtat de la marca Grandvalira. S’ha trobat la millor solució possible?
–Mantenir Grandvalira ja és un gran què. El detall dels termes que han configurat l’acord els desconec, però majoritàriament, el manteniment de la marca és positiu per a tots.

–Com creu que s’hauria de gestionar la relació amb Joan Viladomat per evitar que es pugui tornar a produir una situació com aquesta?
–És complicat, perquè quan hi ha tants i tants anys de viscut entre l’accionista majoritari i el comú com a entitat... ja m’agradaria a mi tenir la solució! No ho sé, en tot cas ens hauria agradat poder participar i potser hauríem tingut més elements per fer una cosa o altra. Ara, jo crec que hi ha sentiments personals, sobretot en el cas del senyor Viladomat, que són molt determinants en la seva presa de decisions. La conflictivitat que ha durat tant de temps, no és el millor assessor per arribar a un acord. Jo seria més partidària que ambdues parts designessin representants completament objectius i escèptics de sentiments i miréssim de trobar les solucions més òptimes des del punt de vista objectiu i neutre. Sovint el tema sentimental pot incidir en la presa de decisions i això dificulta les negociacions. Però és una opinió molt personal i no vol dir que sigui la més encertada.

–Amb el darrer acord d’inversions van alertar, justament, que potser s’obririen nous conflictes.
–El fons pot estar bé, però la manera de portar-ho a terme no és l’adequada. Per exemple, el vestíbul del Funicamp, no s’ha definit què s’hi posarà. Si s’hi posen activitats comercials que vinguin a fer la competència als sectors que ja hi són, ja tindrem un nou conflicte. Si fem les coses per intentar solucionar, però l’únic que fem és generar nous conflictes, penso que és una pèrdua de temps i d’energies.

–El paper de les minories és complicat. Poden fiscalitzar, però difícilment influir.
–La fiscalització és part de la nostra feina, però no és suficient. Si poguéssim fer un paper més constructiu que qüestionar o criticar la població en sortiria més beneficiada. I personalment, crec que donaria més la sensació que complim amb la tasca de servidors públics. Si no, estàs com a la barrera, les veus venir i només pots dir si això està bé o malament.

–Se senten frustrats?
–Sí, perquè com dic només tens dret a rebequeria. Quantes sessions de comú hi ha hagut amb molta discussió i al final voten ells i decideixen.

–Costa transmetre la feina que fan?
–Sembla que les minories només estem allà per fer un titular. Vam començar la legislatura qüestionant que se’ns rebaixés el salari, que va ser bastant desencertat. I dir que té més feina un president de comissió que un conseller de la minoria, bé, fins a cert punt. Que a més ells tenen uns recursos que nosaltres no tenim.

–Aquest ha estat un dels casos en què han estat d’acord amb els companys del PS. Aquesta bona sintonia al comú ha ajudat a acceptar el pacte per a les llistes territorials?
–Segurament, jo penso que el nostre granet de sorra hi és. El tema dels sous va ser la primera iniciativa conjunta però després també hem anat junts amb l’acord d’intencions, quan vam provocar la primera sessió extraordinària de comú.

–Els votants ho entendran?
–Crec que sí. La població que segueix la política encampadana vull creure que quan ens han sentit queixar-nos han hagut de veure que no eren qüestions ideològiques, sinó que moltes vegades eren qüestions de sentit comú. És més una voluntat de treballar en sentit constructiu i a favor de l’interès general de la parròquia.

–Potser seria més fàcil d’entendre si fossin unes eleccions comunals?
–Bé, el pacte és per a la candidatura territorial i per tant, això vol dir que s’hauria d’advocar per unes línies de treball conjuntes. A nivell nacional cadascú anirà amb la seva ideologia, però a les territorials hi haurà uns principis bàsics. I si es llegeixen els principis de l’acord, veuran que són temes d’interès general que no tenen res a veure amb la ideologia.

PUBLICITAT