PUBLICITAT

David Ferriz Jugador de futbol sala

«Ara els joves han de pujar i donar la cara»

Per Anna Ribas

Ferriz, en un partit de la selecció.
Ferriz, en un partit de la selecció.

L’esportista David Ferriz té 28 anys i porta mitja vida practicant futbol sala. Avui i demà jugarà en els dos amistosos contra la selecció de Lituània al Pavelló del Prat Gran. A més, a finals de gener, afrontarà la fase final del Preeuropeu. Paral·lelament és entrenador personal.
 
–Per què va triar el futbol sala?
–Pel meu germà. Jo feia tenis i ell va fitxar pel Sant Julià i vaig veure que estava molt bé. A més, algun dels meus amics també jugava al club i estava cremat del tenis: d’entrenar cada dia i de les competicions. Vaig voler canviar d’aires i el més fàcil era anar amb el meu germà. És com un amic més amb qui ho he fet tot sempre perquè ens portem un any. Em vaig apuntar al club i va sortir bé la cosa. 
 
–Quant temps porta amb la selecció?
–Fa 10 anys que jugo amb la selecció absoluta. Em van trucar quan tenia 18 anys i estava estudiant a Barcelona. Vaig debutar jugant a Romania, abans havia jugat amb la sub-21. 
 
–Quin és l’objectiu del partit d’avui?
–Preparar la fase que jugarem al gener perquè és el més important que ens ve ara. Entre els jugadors hi ha gent molt jove que no està tan habituada a jugar a la selecció i l’objectiu és que ens puguem conèixer i intentar arribar a finals de gener al màxim del rendiment. Ja hem jugat contra Lituània però no vam poder competir com ens agradaria. La idea és competir, que el partit estigui igualat i, si podem, emportar-nos la victòria.
 
–És una selecció molt jove.
–Sí, de fet, dels veterans que fa 10 anys que estem a l’absoluta ja en queden pocs. Hi va haver un canvi generacional a la selecció fa un parell d’anys i ara el gruix més gran de jugadors són molt joves. És el cicle que s’ha de viure, els joves han de pujar i donar la cara, al final són ells qui es quedaran quan als veterans ens toqui marxar. 

–Es planteja marxar?
–(riu) Al final, veient que a una selecció hi ha tanta gent jove... Intentes competir però el nivell va pujant i els joves acaben tirant més que els veterans. Nosaltres ajudem amb l’experiència perquè fa molts anys que vivim aquest tipus de partits però crec que a la llarga tocarà fer un pas al costat. 
 
–Faria d’entrenador?
– Tot just tornar de la universitat, vaig entrenar la base del Sant Julià i l’any següent vaig agafar una categoria més gran, els cadets. També vaig ser seleccionador de la categoria infantil i cadet. Em va agradar, va ser una experiència molt maca però ara tinc molta feina, sobretot a la tarda, que és quan els nens entrenen i seria complicat per la disponibilitat.

–Com compagina esport i feina?
–Tinc una feina on el meu horari varia cada dia però sempre intento buscar una horeta per fer esport. Pel que fa al futbol sala, amb la selecció ara hi ha més gruix d’entrenaments perquè estem preparant el torneig però amb l’Atlètic d’Escaldes entrenem un dia i juguem un altre. Això em permet practicar altres esports com el ciclisme o els triatlons.

Comenta aquest article

PUBLICITAT