La medicina s’ha proposat prevenir en comptes de curar. La doctora Eva Heras, coordinadora de la unitat de cronicitat del SAAS, lidera el projecte transfronterer Aptitude a Andorra, que té com a objectiu avaluar el grau de fragilitat, el pas previ a la dependència, de 4.000 persones majors de 65, les quals es troben en risc i que no saben que les petites deficiències físiques i mentals que pateixen poden ser reversibles i poden tornar a ser persones robustes. A més, l’OMS mira a Andorra i la resta de regions que hi participen –Occitània, Navarra, Catalunya– perquè és un projecte pioner i, segons els resultats que s’extreguin, preveu implementar-los a més països i fer d’ell el pal de paller per afrontar l’envelliment de la població.

–Sempre havia existit la fragilitat en les persones?
–Sí, però la medicina se centrava a tractar les patologies en comptes de prevenir-les. Esperàvem a actuar i, a vegades, era tard.

–Com afronta la medicina l’envelliment de la població?
–L’increment de l’esperança de vida porta implícit un augment de pacients amb patologia crònica. Aquestes persones han de tenir una atenció integrada: primària, mèdica i social. Hem de veure la persona com un tot, la qual ha de tenir un maneig individualitzat.

–És una realitat aquesta manera de veure-ho?
–El que és una realitat és l’envelliment poblacional, el qual requereix noves polítiques socials i sanitàries. Andorra és pionera en voler prevenir les patologies que provoca l’edat. Fins ara esperàvem a actuar. Però aquesta realitat ens diu que hem de treballar en la prevenció.

–El projecte Aptitude contempla aquesta realitat.
–Sí, pretén cribrar a escala poblacional totes aquelles persones de més de 65 anys que estan en bon estat de salut, que aparentment no aniran a urgències, però que comencen a tenir algunes deficiències cognitives i físiques. Hem de detectar aquests símptomes per poder-los donar una resposta.

–Quins són els símptomes de la fragilitat?
–Una pèrdua de pes i de la força involuntària, una sensació subjectiva de fatiga, una disminució de la velocitat de la marxa, malestar, una baixa activitat física o, per exemple, l’oblit de petites coses.

–Els pacients no li diuen que això són signes normals de fer-se gran?
–Sí, i jo els pregunto per què s’han de conformar amb patir-los si poden ser reversibles. Es tracta d’evitar una dependència i de guanyar qualitat de vida en els anys que els hi quedi per viure. El procés de l’envelliment genera canvis fisiològics, psicològics i socials, però això no significa que la vellesa sigui sinònim de malaltia. Hem d’intentar que l’envelliment sigui el més saludable possible, independentment de les patologies que es puguin tenir.

–Quin és el llindar que determina si una persona és fràgil?
–Les persones que tenen tres o més criteris, es consideren fràgils. Els que compleixen un o dos, són prefràgils. Quan diem que al Principat hi ha 4.000 persones en risc, en referim a ambdós casos. Si ho mirem en termes generals, un 30% dels majors de 65 anys són fràgils i un 15%, prefràgils.

–Si es reverteix la fragilitat, s’allargarà encara més l’esperança de vida?
–Sí, però no és el fi d’Aptitude. L’esperança de vida pot ser la mateixa per a dues persones, però una la pot viure de forma més qualitat i amb la màxima capacitat funcional que l’altra.

–Com d’important és l’entorn d’una persona per donar suport a la defiència de les seves capacitats?
–Una persona amb un problema visual o auditiu té una capacitat pròpia disminuïda, però si l’entorn li posa unes ulleres o un audiòfon, torna a estar a un nivell equiparable als altres. És molt important l’impacte que té l’entorn en les capacitats de cada persona; han de poder interactuar amb ell.

–Quin és el protocol de treball del SAAS?
–Som un grup de professionals transversal, format per més de 70 experts. Estan representats tots els actors que són fonamentals per valorar el grau de fragilitat: els metges de capçalera o referents, l’assistència primària, els assistents socials i inclús els farmacèutics. L’assistència integral serà la clau de prevenir la fragilitat i de poder revertir-la.

–Com cribraran a les 4.000 persones amb risc de fragilitat?
–A través d’un cribratge oportunista i un altre de poblacional. El primer ja l’estem aplicant: es produeix als CAP i els professionals que hi treballen detecten els símptomes als pacients encara que no hagin acudit a la consulta per aquest motiu. Aleshores, se’ls deriva a l’Hospital de Meritxell, on els recomanem un tractament personalitzat. El segon, que s’implementarà en un futur, es realitzarà a través de qüestionaris que s’enviaran al domicili de les persones que es troben risc de patir-la.

–El SAAS va anunciar la creació de la Unitat de Fragilitat. Quan obrirà?
–Estem treballant en ella, així com en el circuit de fragilitat que reculli tots els criteris per avaluar a les persones. No m’atreveixo a dir una data concreta, però el projecte Aptitude acaba el 2020.

–L’edat és un número?
–Rotundament, sí.