PUBLICITAT

Francisco Martínez Vázquez Diputat del PP

«Hi va haver coordinació entre Espanya i Andorra abans i després de la intervenció de BPA»

Francisco Martínez Vázquez.
Francisco Martínez Vázquez.

Francisco Martínez Vázquez és actualment diputat del Partit Popular (PP) i portaveu del seu grup parlamentari en la comissió constitucional del Congrés espanyol. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques i Empresarials, ha estat des del 2004 lletrat de les Corts Generals espanyoles. Per la seva activitat política i alguns dels càrrecs que ha ocupat, ha conegut de prop la realitat andorrana. A més, el 2013 va esdevenir secretari d’Estat d’Interior. És a dir, es va convertir en el número dos del ministre Jorge Fernández Díaz en una etapa especialment convulsa i què, entre altres, es produiria l’esclat del cas BPA amb la intervenció a Espanya de Banco Madrid.

–Què han suposat per a Espanya els quaranta anys de vida de la Constitució de 1978?
–Espanya va fer un grandíssim esforç el 1978 per deixar enrere un règim autoritari i construir un Estat de Dret basat en una Constitució moderna, que reconegués els drets i llibertats que ja contemplaven les Constitucions del nostre entorn i que fes possible la modernització del país, el progrés i la igualtat. Crec que el balanç és molt positiu. Va ser un acte de generositat de les forces polítiques i una aposta rotunda dels ciutadans i fruit d’això hem tingut quatre dècades de benestar, desenvolupament, llibertat i igualtat.

–Creu vostè que les ferides del passat ja estan tancades? Recentment s’ha tornat a plantejar el debat sobre l’exhumació de Franco i altres qüestions relacionades amb la guerra civil i la dictadura que la Constitució sembla no haver resolt.
–Crec que la Constitució va ser el gran pacte de la concòrdia a Espanya. La veritable reconciliació. Crec que aquest és el sentiment majoritari dels espanyols i que algunes formacions polítiques promouen de forma artificial debats ideològics que pretenen dividir els espanyols i que ja estan àmpliament superats per les generacions a les quals pertany el present i el futur d’aquest país. La Transició i la Constitució van ser un gran exercici de generositat i reconciliació.

–Diversos dels partits polítics espanyols plantegen la necessitat d’una reforma constitucional com una cosa pràcticament inajornable. El Partit Popular sembla que està en contra de qualsevol reforma. Quina és la raó?
–Al Partit Popular hem participat en tots els debats sobre aquesta qüestió, inclosos els que s’han celebrat en una comissió creada al Congrés per avaluar l’Estat autonòmic en la qual, finalment, ens hem quedat sols el Partit Socialista i nosaltres, al costat de dues formacions del grup mixt. No se’ns pot acusar de no afrontar seriosament el debat de la reforma constitucional, la qual cosa no vol dir que necessàriament haguem de considerar que la reforma és una finalitat en si mateixa o que haguem de modificar la Constitució simplement pel temps que porta vigent i , molt menys, que haguem de reformar la Constitució per tractar de satisfer aspiracions independentistes que s’han situat des de fa mesos en l’incompliment de la llei. Nosaltres ens prenem molt seriosament aquest tema i creiem que només s’ha d’abordar amb un ampli consens.

–Alguns desafiaments a l’Espanya constitucional contemporània tenen a veure amb la situació de Catalunya o amb el qüestionament de la monarquia. Creu que l’actual Constitució segueix oferint una resposta adequada a aquestes qüestions?
–Pel que fa a la crisi de Catalunya, la Constitució és molt clara quan afirma que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol i, per tant, serà sempre el poble espanyol el que decideixi què és Espanya. Pel que fa a la monarquia, crec que ha jugat un paper decisiu en aquests quaranta anys de vida constitucional i que compleix a la perfecció la seva funció constitucional de ser símbol de la unitat i permanència de l’Estat. A més, crec que de forma majoritària els espanyols s’identifiquen amb la Corona i amb el Rei. Sincerament, crec que és una institució molt sòlida tant políticament com socialment.

–Com definiria les relacions bilaterals entre el Principat d’Andorra i Espanya?
–Crec que les relacions són magnífiques i així he pogut comprovar-ho quan he ocupat diferents responsabilitats. En els anys en què vaig ser director de Relacions Internacionals del Congrés dels Diputats existia una excel·lent relació entre els dos parlaments, fins i tot un grup d’amistat parlamentària que es reunia periòdicament i abordava assumptes d’interès bilateral. Crec que la cooperació és excel·lent en tots els àmbits, com correspon a les relacions de bon veïnatge.

–Precisament sobre aquesta cooperació en l’àmbit d’Interior, diria vostè que existia una bona col·laboració i coordinació?
–Estic segur que és així. Recordo perfectament de la meva etapa a Interior la signatura d’un conveni entre els dos ministres d’Interior, per reforçar la col·laboració entre els dos països en matèria policial i lluitar així de manera més efectiva contra el crim organitzat transnacional. Recordo que en aquella ocasió tots dos van parlar de diverses operacions conjuntes dutes a terme en àmbits com la lluita contra el contraban o el tràfic de drogues i de divises.

–Precisament un assumpte que segueix d’actualitat a Andorra és l’actuació de les autoritats espanyoles en l’afer BPA. Creu vostè que també va existir coordinació en aquesta matèria?
–Miri, tot i que no conec els detalls operatius, en aquell cas, com en altres de gran complexitat, va existir coordinació entre autoritats, també entre els supervisors, abans i després de la intervenció doncs, com li deia, les relacions bilaterals són excel·lents.

–Finalment, la Constitució del Principat d’Andorra no ha complert encara els quaranta anys però aquest any n’ha celebrat 25, que no és poc. Quina opinió li mereix el nostre sistema constitucional?
–Crec que Andorra té un sistema constitucional original, adaptat a la seva història i a la seva trajectòria, adequat a les seves aspiracions i perfectament capaç d’impulsar el progrés del país i el seu creixement en drets i llibertats. Una Constitució moderna a la qual desitjo molts anys de vida, amb admiració i amb enorme afecte. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT