Marcel Paulet (Lleida, 1954) està passant uns dies a Andorra recorrent els gorgs d’aigua termal del Principat. Després de provar desenes de fàrmacs i remeis casolans, les aigües sulfuroses i ensofrades li han alleujat la psoriasi que pateix. Per això, viatja pel món per capbussar-se en aigües medicinals. Ja ha visitat quasi 80 països.

–Des de quan pateix psoriasi?

–Crec que puc dir que patia. Sé que la psoriasi no té cura, però des que em capbusso en les aigües termals els símptomes m’han desaparegut quasi per complet. M’han tornat la vida.

–Com arriba a les aigües sulfuroses?

–Els meus fills em van regalar una estada en un balneari. Havia provat desenes de fàrmacs, cremes i remeis casolans sense èxit. M’alleujaven, però tinc diagnosticada una psoriasi greu: les escames eren doloroses i la pell em sagnava. Havia sentit a parlar dels beneficis de l’aigua termal, però no tenia cap gorg prop de casa. Estava desesperat.

–Els resultats van ser immediats?

–No, els símptomes milloren amb una rutina diària. Dues vegades a la setmana em capbusso en gorgs naturals que tinc a una hora i quart de casa. M’hi estic un parell d’hores dins. I cada dia em mullo la pell amb aquesta aigua. Tinc garrafes plenes a casa.

–Fa més d’una hora en cotxe per banyar-se en aigua sulfurosa?

–Sí, i el que faci falta. Des que m’he jubilat recorro el món descobrint racons d’aigua termal. Tinc el cos ple de marques provocades per aquesta malaltia, que m’ha marcat per sempre. Tant físicament com psicològicament. La gent em mirava i no gosava despullar-me.

–Per això ha vingut a Andorra?

–No és la primera vegada. És una bona escapada per fer amb la família. Reconec, però, que la millor aigua termal és la que hi ha en els gorgs, no la tractada en centres. La temperatura és més alta i l’aigua és pura i natural, no té restes de cremes i ja m’ho permetrà: no té pixats.

–Veu moltes diferències?

–Un abisme. He anat a molts balnearis i centre termals on no he notat cap resultat.

–Ha dit que recorre el món a la recerca de les millors aigües termals. Quants països ha visitat?

–Vora de 80. Quan treballava feia dos viatges a l’any. Ara que estic jubilat, molts més.

–I on creu que estan les millors?

–Com més al nord i com menys gent hi hagi, millor. Les d’Islàndia i les de la Columbia Britànica són màgiques. Les del Japó són un autèntic ritual. Les de Turquia són les grans desconegudes. Mongòlia en té, però de difícil accés.

–Si hagués d’elegir unes d’Espanya o Andorra, quines diria?

–Em quedo amb les de Galícia, sense cap mena de dubte.