El director del Cos dels Banders, Miquel Rossell, no amaga la seva preocupació per l’augment d’atestats i sancions per gossos perillosos, però també valora positivament la feina de la formació en els últims anys i remarca la importància del cos per al patrimoni natural del Principat. 

–Els atestats per gossos perillosos s’han multiplicat per vuit en quatre anys fins a arribar als 81 del 2018. És suficient amb sensibilitzar?
–Vistos els últims resultats, no. Conjuntament amb el departament d’Agricultura difondrem més la legislació. La persona que té un gos considerat potencialment perillós sap què ha de fer perquè l’accés a la normativa, al departament i al Cos de Banders és molt senzill: té quatre mesos per posar-li el xip i complimentar la documentació, que inclou l’assegurança. A més, l’ha de portar lligat i amb morrió.

–Aleshores, quin és el motiu d’infringir la normativa?
–Són més importants les conseqüències que se’n deriven. No ens podem arriscar que causin danys a altres animals. És un problema. Però si lesionen a persones, el problema passa a ser molt greu. 

–Hi ha l’opció d’endurir la legislació?
–Més que endurir la normativa, el que hem fet ha sigut suavitzar-la. El text actual preveia sancions de 3.000 euros, però van baixar a 300. Són diners, però més fàcils de pagar. El Cos de Banders no busca castigar, tampoc fem els controls per multar. El nostre objectiu és sensibilitzar i conscienciar.

–Però les infraccions van a l’alça.
–Hem potenciat la brigada encarregada d’aquests casos amb dos agents més per reduir-los i ho aconseguirem. Amb aquestes incorporacions hem arribat a zones que abans ens era difícil controlar. També hem potenciat la vigilància i els controls en les àrees urbanes, d’esbarjo i centres escolars perquè la meva prioritat és evitar els danys a tercers.

–Entre els propietaris de gossos sancionats, hi ha reincidència?
–Hi ha casos puntuals. L’escarment funciona.

–I entre els caçadors multats?
–També són comportaments concrets. En l’àmbit de la caça, les sancions són importants. No només per la multa econòmica, que ja de per si és elevada, sinó perquè els prohibeix seguir caçant durant un període de temps. També s’han de tornar a examinar per obtenir de nou la llicència. Per tot plegat, crec que són conscients que les regles estan per complir-les. 

–Com qualifica la relació dels Banders amb la Federació de Caça i Pesca?
–És molt estreta. La feina dels banders no s’entén sense la col·laboració del col·lectiu dels caçadors i els pescadors. Quan vaig arribar a la direcció del cos, reconec que la relació era poca. Però ho vam saber gestionar i en els dos últims s’han intensificat notòriament les relacions: el vincle és summament bo i hi ha una bona entesa. Hi ha la falsa creença que els caçadors ho fan tot malament i és tot el contrari. Ho estan fent bé i la prova és que, amb més presència sobre el terreny, el nombre de controls efectuats ha disminuït un 30%, passant dels 630 del 2017 als 438 de l’any passat.

–Què li sembla el nou reglament del carnet del caçador que el Govern va aprovar a finals d’any?
–És l’adient. S’ha de donar llibertat per poder obtenir la llicència. És una millora que equiparo al funcionament del carnet de conduir: poden examinar-se cada setmana, no dues vegades l’any com succeïa amb el de caça.

–Hi haurà més caçadors?
No ho crec. El canvi rau en donar més facilitats. La quota de persones no residents no es cobreix i la d’animals a batre difícilment es podrà ampliar perquè venen estipulades per unes fórmules matemàtiques.

–Hi ha l’opció que Andorra aposti per la reintroducció de l’os bru?
–És un assumpte que no està sobre la taula. Poso les mans al foc.

–Durant la celebració del patró del cos, a l’octubre, el cap de Govern, Toni Martí, va lamentar públicament que el Cos de Banders no tingués dutxes en les seves instal·lacions. Ho han solucionat?
–L’endemà de fer aquelles declaracions, Martí va manar que es busqués una ubicació per instal·lar-les. Les tindrem aviat, quan el Ministeri de Cultura es traslladi a Encamp i nosaltres ocupem el seu espai a l’edifici Administratiu. 

–El cos té altres necessitats? No li agradaria tenir una caserna o unes dependències pròpies com tenen la Policia i els Bombers?
–Una caserna ens donaria identitat pròpia. Els Banders l’havien reclamat perquè la van tenir en el passat, però no és una necessitat imperiosa. Els vaig explicar que les restriccions econòmiques que ha patit el país no ho han permès.

–Però què necessita?
–Hi ha el mal vici de demanar, però al Cos de Banders som molt conseqüents amb el que realment necessitem i busquem l’equilibri just. Sobrevivim i vivim com toca viure. Els recursos són els adequats.

–Quin pressupost té el cos?
–Al marge de les nòmines, el del 2019 és de 50.000 euros. El mateix que els últims quatre anys. Sóc conscient que és una quantitat relativament baixa, però en tenim més que suficient.

–El cos ha passat de 18 a 20 agents en set anys. Com valora els recursos humans dels quals disposa?
–Hi ha èpoques de l’any que necessitaríem més, però en altres no. Per tant, podem abastir totes les funcions amb els agents que ara tenim.

–Quin balanç fa de la legislatura de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó?
–Valoro molt positivament la feina que ha fet. Està molt implicada amb el patrimoni natural amb un afegit: coneix perfectament el Cos de Banders perquè ha treballat molts anys en el Departament de Medi Ambient.

–I quin balanç fa del seu mandat?
–Volem seguir amb la línia actual i podem millorar els protocols interns del cos, com, òbviament, l’assumpte dels gossos perillosos. Jo no soc bander, ho són els 20 agents. Tenim ple consens i el diàleg és constant i fructífer. Crec que hem fet un pas de gegant i l’èxit és d’ells. Tenim una història i un passat, però en els últims anys hem guanyat presència i competències.

–La societat andorrana és conscient del paper que juguen els Banders?
–Cada vegada més, però volem que ens conegui millor. Fem moltes altres coses més enllà de posar atestats. Cuidem del patrimoni natural del Principat.