Probablement pocs coneguin el gall de bosc, un ocell emblemàtic del Pirineu que passa inadvertit entre la majoria de la població andorrana. Com a mínim, així ho pensa el veterinari Jordi Tena (Andorra la Vella, 1970), qui col·labora amb el Ministeri de Medi Ambient en la producció i difusió d’un documental sobre la fauna del país que pretén donar a conèixer la gran varietat d’espècies d’animals que existeix al nostre entorn. 
 
–Per què és important ensenyar la fauna del país als més petits?
–Perquè, tot i que som un país de muntanya, en els últims anys hem comprovat que, tant canalla com adults, tenen un gran desconeixement de la fauna salvatge del país. 

–Per què hi ha aquest desconeixement?
–Perquè cada vegada la societat s’està tornant més urbanita, i Andorra no s’escapa. Sembla increïble si tenim en compte el lloc on vivim, però la realitat és que ens oblidem de la natura que tenim al nostre voltant.

–Com va néixer la idea de produir un documental sobre la fauna d’Andorra?
–Fins ara hem fet xerrades a les escoles i sempre ens hem acompanyat de fotografies, però els professors de biologia i les direccions dels centres ens van demanar fer un pas més. Aquest documental no serà el típic de La 2, sinó que l’encararem perquè la canalla se senti propera a la fauna i vulgui protegir-la. 

–Com es grava un documental d’aquestes característiques sense molestar els animals?
–Hi ha moltes tècniques: des de deixar càmeres que graven automàticament quan detecten un animal fins a seguir el rastre i gravar amb telescopis o amagar-se durant 24 hores en l’entorn. Això requereix de moltes hores i de molta paciència

–Quin és l’animal més desconegut dins la fauna andorrana?
–Hi ha moltíssims, però podríem dir que el gall de bosc és molt emblemàtic i alhora desconegut per a la població.

–Com és un gall de bosc?
–És un ocell de la mida d’un gall d’indi que viu dins el bosc. Andorra és una de les poques zones del Pirineu i del sud d’Europa on se’l pot trobar i, a més, està en regressió. 

–I aquí no ho sabem valorar.
–No. El jovent ni tan sols sap que existeix.

–Digui’ns un altre animal del nostre entorn que sigui desconegut. 
–El trencalòs és un altre ocell emblemàtic i queden molt pocs exemplars arreu del Pirineu. Si parlem de mamífers, destacaria l’ós bru, que tot i que no hi ha cap individu establert a Andorra, se sap que n’hi ha que passen pel nostre territori habitualment.

–L’objectiu del documental també és donar a conèixer la feina dels Banders.
–Sí. Ensenyarem al públic quina és la grandíssima tasca del Cos de Banders, que de tots els cossos especials que tenim a Andorra és el gran desconegut i el que està més infravalorat per la població.