En Pep Marí (Girona, 1964) és psicòleg de formació i educador de vocació. A partir de la seva experiència treballant amb esportistes d’alt rendiment, el proper dimecres a Andorra la Vella impartirà una xerrada sobre la importància de transmetre valors als més joves. 

–Quines són les regles de joc de la vida?
–Són els valors personals. Tots som una determinada combinació de valors. Els All Blacks, els jugadores de rugbi de la Selecció de Nova Zelanda, un dels millors equips de tots els temps, diuen que els valors determinen la nostra personalitat i la nostra personalitat determina el nostre valor. 

–I com s’aconsegueix la personalitat pròpia?
–Per tenir una personalitat pròpia i singular només cal tenir valors. Una altra de les utilitats dels valors és diferenciar-nos dels altres. Res marca tant la nostra manera de ser com la nostra combinació irrepetible de valors.
Potser tu tens els mateixos valors que jo, però el quart més important per a tu és el primer per a mi. 

–Com d’important és allò que diem que de petit s’és com una esponja per aprendre?
–Mira si aquesta afirmació és important que m’atreviria a dir que és la més determinant de totes. Els nens, sobre tot quan són més petits, ho copien tot dels seus mestres i entrenadors. No només copien la forma de comportar-se dels seus referents, sinó que també copien la seva manera de pensar. Per exemple, si l’entrenador d’un jove jugador es passa el dia posant excuses, està limitant la progressió del seu esportista. Cada vegada que poses una excusa perds una oportunitat d’aprendre. 

–Per això, en el cas dels petits, la fi no justifica els mitjans...
–Ni per als petits, ni per als grans, la fi mai justifica els mitjans. En altres paraules, si val tot, els valors no tenen res a dir. Els valors serveixen per prendre decisions. Moralment, què està bé? Allò que és coherent amb els teus valors. Em tornen el canvi malament, què faig, callo o ho dic? Ho dic, he estat educat en la sinceritat. Si no ho dic, aquesta nit no podré dormir, els remordiments em desvetllaran.

–Quin seria doncs per vostè el model de creixement idoni per a un infant?
–Deia una de les millors pedagogues que han existit mai, Maria Montessori, que qualsevol ajuda no necessària és un obstacle en el desenvolupament de l’infant. El model ideal és aquell que educa en l’autonomia. La nostra feina hauria de consistir en quedar-nos sense feina. És a dir, en afavorir l’autonomia de les persones que estem educant.

–Què pot aportar l’esport que no facin altres àmbits?
–Jugant a la Play, també et diverteixes. Però no aprens tot això. A més dels valors, també aprens els hàbits de cooperar i treballar en equip, o per exemple, els fet d’haver de demanar ajuda i buscar recursos per solucionar problemes.