Miquel Canturri és des de l’11 de març el nou cònsol menor d’Andorra la Vella. Va accedir al càrrec substituint a Marc Pons, que va deixar el seu lloc per concórrer a les eleccions generals. Destaca l’esperit de treball encomanat per la cònsol major, Conxita Marsol i està convençut que gràcies a les inversions fetes han pogut complir i fer una rentada de cara a la parròquia.

–Com van els primers dies com a cònsol menor?
–Una mica atrafegat perquè m’he de posar al dia de tots els temes que hi ha, a part tinc les meves conselleries de Circulació i Serveis Públics que ja em donaven certa feina i ara, amb aquest nou càrrec, doncs una mica atrafegat.

–Suposo que el dia a dia canvia quan passes de conseller a cònsol.
–Sí, tens visites perquè has de rebre a la gent que et demana, sobretot gent de la parròquia que vol parlar amb tu. Després cal estar al dia de la documentació que et passen, t’ho has d’estudiar, mirar, fem moltes reunions, les reunions de cònsols, tota una sèrie de feines que quan ets conseller no les tens i com a cònsol menor et toca fer-les.

–Troben a faltar Marc Pons?
–Sí, possiblement qui el deu trobar més a faltar deu ser la cònsol, perquè han estat tres anys i escaig junts i suposo que és un canvi. Però jo estic posant tot de la meva part perquè les coses funcionin bé.

–Com és la relació amb la Conxita? Havien treballat mai tan colze a colze?
–Amb la Conxita havíem treballat en moments molt puntuals, per exemple en campanyes electorals quan estàvem al Partit Liberal. Després en les conselleries hi ha coses que m’ha ajudat a resoldre. Estic molt content i amb la senyora cònsol m’hi entenc molt bé i estic content de poder-la ajudar.

–Víctor Pintos va definir el mandat com un matriarcat. Hi està d’acord?
–(Riu) El Víctor Pintos té frases, a vegades... que bé... (riu) Home, matriarcat potser no. Jo el definiria com un grup de gent que anem tots a l’una i que poques vegades al comú, per exemple, la junta de govern l’han format tots els consellers de la majoria. Aquí sí, des del primer dia hem estat tots i això vol dir que és un equip que treballa pel mateix objectiu.

–Però el pes de les dones en aquest consolat és important i, especialment, el de la cònsol, que se la veu una dona amb molta personalitat. Imposa, no?
–Ja va bé, et fa posar les piles en moments que potser estàs menys proactiu. És una persona amb molta empenta i has de seguir el ritme. Penso que ha sigut bo. En els tres anys i escaig que portem al comú s’han fet moltes coses i jo penso que molta part ha sigut per això, perquè la Conxita és una persona molt activa i ens ha fet treballar a tots de valent.

–Des de l’oposició els critiquen perquè diuen que no se’ls té prou en compte a l’hora de treballar les propostes. Creu que tenen raó de queixar-se?
–Jo penso que hi ha un equip de la majoria que som els que vam guanyar les eleccions i penso que som nosaltres els que hem de decidir què volem i què no. Quant a què no els tenim en compte, jo penso que no és així. En les comissions i les reunions es tracten els temes cabdals del comú, se’ls ensenyen i participen. Altrament és que les seves opinions no poden ser les mateixes que les nostres i si vam guanyar les eleccions, serem nosaltres els que decidirem i els que passarem comptes amb els electors en les properes eleccions.

–Queden pocs mesos per acabar el mandat. Hi ha algun projecte que tingui especialment al cap que vol prioritzar per poder acabar-lo?
–Prioritzo els dos projectes que estem duent a terme a la part del centre històric. Un l’estem acabant, que és l’embelliment del barri antic. I l’altre és el que en breu començarem, que és l’embelliment del barri del Puial. Feia uns 32 anys que no es feia cap acció en aquests barris i crec que és de rebut haver-nos posat a treballar. Són dos barris que quedaran dignificats. 

–Hi ha part de satisfacció personal en aquestes obres? Perquè quan estava a l’Associació de Comerciants del Centre Històric ja reclamava millores.
–Sí, per a mi és una satisfacció. Jo he nascut i crescut al barri antic i per a mi és una satisfacció que pugui veure que aquest barri millora i al mateix temps que el barri del Puial, on anava a jugar de petit, també el podem arreglar. Al mateix temps, ja estem pensant una mica de deixar embastat certes reformes al barri del Pui.

–Que tenen previst fer?
–Com que el Pui està enganxat a la Casa de la Vall haurem d’esperar què diu el projecte que presenta Sindicatura perquè tindrà una influència amb el que es vulgui fer. Però crec que caldrà actuar al mateix temps en espais com la zona del pàrquing, el roc de la Casa de la Vall, la zona on hi havia la Casa de les Monges. Tots aquests espais que estan en la zona d’influència.

–Han pogut treballar i aportar idees per a aquest projecte?
–Formem part del jurat del projecte i ens l’han ensenyat. També hi va estar treballant l’Associació del Centre Històric, tots anem una mica de la mà. Però és una cosa de Sindicatura i prefereixo no entrar-hi.

–Finalment hi haurà pàrquing?
–El projecte dirà què s’ha de fer, si hi ha aparcament. És cert que s’havia parlat d’un teatre a l’aire lliure, també, però hem de veure quina proposta surt guanyadora. Jo penso que un aparcament en aquesta zona aniria bé, ajudaria.

–Després de totes les inversions que hauran fet en aquests quatre anys, hauran ajudat a recuperar l’esperit de capitalitat?
–Recuperem l’orgull (riu). Sí, jo penso que sí. Li hem donat una mica la volta a la màniga a Andorra la Vella perquè quan vam entrar faltaven coses i hem demostrat que amb aquests quatre anys hem estat capaços de fer moltes actuacions com pot ser l’avinguda Meritxell, al barri antic, al Puial, actuacions a diferents punts d’Andorra. Tota la zona dels voltants d’Andorra Telecom també s’està arranjant i bé, hem millorat enllumenat públic, a Ciutat de Valls s’hi ha fet un treball molt important, una plaça que no existia davant de l’antiga escola espanyola que esperem que l’any que ve formi part del Lycée, estem mirant de poder fer un centre d’atenció primària a Ciutat de Valls, a Santa Coloma s’ha millorat amb el passeig i es fa un CAP a Prat Condal. Penso que s’ha fet una feina molt bona i encara ens queden alguns projectes per acabar. Al Parc Central també hi estem treballant. Penso que, una mica, hem treballat a tots els barris o zones comercials de la parròquia.

–Li queda alguna espina clavada, tot i la feina feta?
–Sí, m’hauria agradat poder veure l’arranjament de la plaça del Poble. Aquí sí que penso que no hem sigut el suficientment ràpids. O potser és la broma que faig a vegades: la meva mare l’estiu passat em deia: «nen, teniu tota la parròquia aixecada!». Doncs potser hem de parar una mica i mirar de fer les coses amb una mica més de tranquil·litat.

–Pensa tornar-se a presentar a les pròximes eleccions comunals?
–No ho sé. I ho dic amb tota la sinceritat del món. És una cosa que primer vull parlar amb la família, sobretot amb la meva dona, amb el meu fill, la meva mare... He de parlar amb ells a veure què els sembla i després decidiré. I després també he de parlar amb la senyora cònsol a veure si ella vol repetir i si vol que formi part d’aquest equip.

–Tot i així, si li queden coses pendents, no tindria ganes de repetir i poder acabar tots aquests projectes?
–Estic convençut que si no els faig jo, els farà un altre. No hi ha problema. Són prou bons tot l’equip per poder-ho acabar.