PUBLICITAT

Iker Álvarez de Eulate Porter del CD Roda i de la selecció sub-21

«L’objectiu és ser porter del Villarreal i acabar jugant a la Primera Divisió»

Per Miquel López-Egea

El porter del CD Roda i de la selecció sub-21, Iker Álvarez de Eulate.
El porter del CD Roda i de la selecció sub-21, Iker Álvarez de Eulate.

El jugador de 17 anys Iker Álvarez de Eulate és porter del CD Roda de la divisió d’honor juvenil espanyola, filial del Villarreal, i porter de la selecció sub-21. El seu cognom parla per si sol.

–Quina és la història que hi ha darrere del porter?
–Vaig començar sent migcampista a l’FC Andorra però va marxar el porter i vaig decidir quedar-me en aquesta posició. Vaig estar un any jugant a la lliga andorrana, amb l’Inter d’Escaldes i després vaig marxar a l’aleví a l’Andorra fins a cadet de primer any. Després, vaig fitxar per al Gimnàstic de Manresa, a la divisió d’honor i em va arribar una proposta del Villarreal que vaig acceptar. Aquest serà el meu segon any al CD Roda.

–És un club de renom.
–I és un salt qualitatiu. Vull acabar jugant a la Primera Divisió i lluito per això.

–Així, quins són els seus plans de futur?
–L’objectiu és ser el porter del Villarreal però el futbol té molts girs i mai saps a on pots acabar. Estic molt content aquí i continuar és el millor que puc fer.

–Per tant, el seu futur passar per seguir aquí.
–Fa poc vaig firmar fins a l’any 2022. Ara per ara, només penso en això. Després, ja veurem.

–Li agradaria tornar a jugar a Andorra?
–Sí, perquè no. Però ara només em centro en aquesta etapa. 

–Perquè no fer-ho en un FC Andorra en una categoria superior?
–Mai se sap. El futbol dona moltes voltes. No sabem a on pot un acabar. 

–El seu pare va ser un porter de renom, el capità de la selecció i actualment és el seleccionador nacional. Se sent pressionat?
–No, mai he jugat amb la pressió de ser igual o millor que ell. Vaig començar a jugar perquè m’agradava el futbol i i segueixo perquè m’agrada aquest esport, no perquè hagi de superar a ningú. És impressionant el que ha fet el meu pare, però no ho he de complir obligatòriament.

–Què li ensenya el seu pare durant el dia a dia?
–A competir i a fer el que m’agrada, que és el futbol.

–Quin és el missatge personal que li ha transmès sempre?
–Que hagi fet tot el possible per poder arribar allà on volia, i que ho hagi intentat tot.

–Parlen molt de futbol a casa?
–És inevitable, és la feina de tots dos i el que ens agrada.

–Ho fa també abans dels partits?
–Sí, sempre. Abans i després. Em diu el que li ha agradat i el que no. Sempre em demana com ha anat el dia a dia i els entrenaments.

–Què li va dir després de l’empat contra Albània?
–Jo estava mosquejat al vestuari perquè que t’empatin al minut 87 mai és agradable, i menys de la manera com va ser. Ens va ajudar a aixecar el cap a mi i a tots els companys i ens va dir que havíem fet molt bon partit, que aconseguiríem més punts. Ens va felicitar.

–Tard o d’hora debutarà amb l’absoluta. Quan es produirà?
–És una decisió seva. Però és el somni de tothom. Tots volem debutar amb la selecció del nostre país.

–Què aporta a la sub-21?
–Caràcter, mentalitat guanyadora, ganes de donar-ho tot i de sumar els tres punts, una cosa que abans no pensavem. Tots sortim amb aquesta mentalitat, juguem contra qui juguem.

–Poden plantar cara a qualsevol.
–Treballem en això. L’absoluta i nosaltres ens estem acostumant a puntuar i abans era menys habitual.

–Coincideix en el fet que té una funció de líder?
–El porter ha d’agafar un rol d’ajudar als companys, veu tot el que passa al camp. Jo diria que és ajudar als companys.

–En què creu que ha de millorar?
–En el joc de peus. El Villarreal exigeix un nivell molt alt i crec que encara no el tinc. És un dels punts que més he de millorar.

Comenta aquest article

PUBLICITAT