PUBLICITAT

Josep Maria Aragay Responsable de Basket Beat

«Un empresari, un pres o un refugiat necessiten el mateix»

Per Victoria Gómez Pérez

Una trentena d’educadors socials del ministeri d’Afers Socials van participar aquest dimecres en un taller formatiu de Basket Beat ofert per la Fundació ONCA. L’objectiu, tal com va explicar el responsable del projecte, Josep Maria Aragay, era «entrenar» aquests treballadors per «estar al servei del grup, de totes les persones» i també incidir en la concepció de l’educació.

–A què es deu la seva visita al país?
–Des de fa tres anys venim a La Comella a impartir un curs de Basket Beat. Dimecres a la tarda també vam impartir una formació als educadors del ministeri d’Afers Socials. És important assenyalar que l’equip és el de Basket Beat, però a Andorra estem sota el paraigua de l’ONCA, que ens convida a portar la nostra experiència en aquest territori que ells estan treballant. L’ONCA, després de tants anys d’excel·lència artística, té ganes de fer arribar la música als altres i no només amb la idea de democratitzar la cultura sinó que també vol utilitzar la música com una eina per a fer una societat millor. Intentem acompanyar tots els col·lectius i incomodar una mica les institucions andorranes perquè facin projectes interessants també aquí a Andorra. 

–Què és el Basket Beat?
–Generem processos educatius a través de fer música en grup i amb pilotes de bàsquet. Bàsicament, posem la música al servei de la gent perquè  aprengui coses importants per a la seva vida, ja sigui una persona del centre penitenciari, un empresari i el seu equip de professionals o un institut amb estudiants adolescents.

–D’on surt la idea de relacionar bàsquet amb música?
–Fa molts anys, jo treballava amb joves i intentava que ells participessin a través d’activitats que els agradessin i que ja sabien fer, com era jugar a bàsquet. És a dir, fer música a partir de fer botar la pilota. Però com l’equip està format per educadors socials, tenim la voluntat política i ideològica de compromís amb les persones i fer un món millor.

–Diuen que l’esport i la música són les millors teràpies.
–Sí, són molt poderoses. El que ens dona el bàsquet i la música es converteix en el focus, en l’aquí i ara, perquè si no estàs concentrat, el compàs passa i tu perds el ritme. A més del joc i el divertiment, la corporalitat del cos i la part emocional de cadascú són molt important, tot i que la part més potent és la col·lectiva. 

–Treballen amb col·lectius molt diferents. El mètode i la manera d’abordar-los són els mateixos?
–A l’equip hi ha terapeutes que provenen de la psicologia o la musicoteràpia, però mai parlem de teràpia sinó de generar espais per a noves relacions socials o espais que tenen més a veure amb un procés educatiu o experiencial, però no d’aprenentatge. Sí que és terapèutic però no parlem directament de teràpia. Curiosament, tot i que sempre tenim molt en compte el col·lectiu amb què treballem, nosaltres fem les nostres accions bastant similars a tot arreu. 

–Tothom reacciona igual, doncs?
–No exactament, però un empresari, un mestre, una persona privada de llibertat o un nouvingut sovint necessiten el mateix. Tothom vol ser reconegut, escoltat. Ningú es deslliura de les coses més bàsiques. 

–Posi’ns alguna diferència pràctica entre col·lectius.
–Totes les formacions que fem a la presó intentem que acabin amb bon humor i amb un estat d’ànim alt, perquè els participants passen moltes hores sols a la cel·la i fins una setmana més tard no ens tornem a veure. És importantíssim que cada sessió acabi de manera positiva. 

–Quins són els beneficis de la Basket Beat i com s’han demostrat?
–Hem realitzat diverses recerques, unes de més acadèmiques i altres de menys, però totes recauen en el mateix. La gent se sent més lliure i amb més capacitat de donar la seva opinió perquè guanya en esperit crític i lideratge. En tot cas, nosaltres no ens volem tornar bojos amb avaluacions sinó que posem la nostra atracció en què això sigui possible i si passa o no, també depèn de la responsabilitat del participant. 

–Estan convençuts que el mètode funciona, i això és l’important.
–En l’àmbit d’instituts i escoles alguns professors testimonials asseguren que noten una millora conductual notable i alguns coordinadors afegeixen que el rendiment acadèmic també és millor. Però no ho tenim quantificat ni dades rigoroses que ho confirmin. 

–Quina acostuma a ser la resposta per part dels participants?
–En general, al principi, hi ha molta resistència i rebuig, perquè la gent es pensa que fer música amb pilotes de bàsquet és anar a passar-s’ho bé però el fet d’exposar-se públicament no és senzill. La gent no està acostumada al fet que algú extern, un educador en el nostre cas, expliqui públicament el que està fent perquè vivim en un món on és molt fàcil amagar-se i en el taller de Basket Beat això no ho portem. En la primera fase sempre se sent una mica de por o fins i tot s’enfaden perquè no els agrada el que els diem. 

–Però això va canviant.
–Sí. A mesura que el grup creu en si mateix i creu en la dinàmica, passen coses molt significatives perquè la gent presta més atenció sobre com actua i les seves habilitats.

–Alguna vegada ha fracassat el Basket Beat?
–Sí. Hi ha grups en què la resistència és massa gran i nosaltres com educadors no som capaços d’ajudar-los a que treballin junts. Potser un 15% de les vegades no ens en sortim. A vegades hi ha grups amb els quals creiem que no val la pena continuar perquè nosaltres ja ho hem posat tot de la nostra part i no en sabem més i altres que busquem les mil i una per trobar la solució i al final ho aconseguim, però evidentment no sempre passa.

–Quantes sessions fan?
–Actualment, 25 a la setmana, dues de les quals a Andorra. Sempre pugem una o dues persones de l’equip a fer les sessions. 

–Expliqui’ns el projecte Un nosaltres abans que un jo.
–Pot semblar un eslògan marxista, però és una de les idees que intentem transmetre en els nostres tallers que es va acabar transformant en el títol d’un espectacle musical. A banda dels 25 tallers setmanals que fem, també estem molt preocupats a fer formació professional i aconseguir un laboratori artístic.

–Volen crear una orquestra amateur?
–Volem donar visibilitat al projecte i amb l’orquestra ho aconseguim. L’Ajuntament de Barcelona ens ha contractat diverses vegades i hem actuat davant de 500 persones i ara anirem de gira a la Comunitat Valenciana. A nivell econòmic, l’orquestra és un forat negre però és un projecte molt maco.

–Volen convertir el Basket Beat en un fenomen internacional?
–No, però és molt bonic el reconeixement i que la gent ens truqui de fora d’Espanya per compartir la nostra metodologia. Això ens ajuda a tirar endavant. H

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT