Diego Martínez té 22 anys i estudia Administració d’Empreses a Monterrey. Allí va decidir sumar-se a un programa d’intercanvi que el va portar al Principat. Assegura que està encantat i fascinat per la neu.
 
–A Mèxic la gent coneix Andorra?
–No, la veritat és que no. De fet, quan parlava amb els amics i els deia que marxava a Andorra, em preguntaven on era. Ells ho van conèixer quan jo els en vaig començar a parlar. I si tot va bé, alguns amics vindran al juny a veure’m i podran conèixer el país.

–La integració ha estat fàcil?
–La gent que m’ha tocat conèixer, tant mestres com alumnes, m’han tractat molt bé. Des d’un principi se’m van apropar, tant amb mi com amb l’altre noi que hi ha d’intercanvi, per resoldre’ns dubtes, per ubicar-nos, recomanar-nos bars, supermercats i fins i tot convidar-nos a sortir. I els mestres, la veritat, són molt atents i estic molt feliç amb el tracte que he rebut.

–Com porta el català?
–La veritat és que no en sé gaire. Sé algunes paraules i com que és semblant a l’espanyol, quan la gent em parla, els entenc perquè abans de venir vaig fer un curs ràpid. Per tant, els entenc però no puc parlar-lo. 

–Sabia que a Andorra es parlava català?
–No massa. Jo sabia que els cursos eren en anglès i vaig pensar que no hi havia problemes. Però quan vaig començar a investigar, em vaig adonar que l’idioma era el català. La veritat és que em preocupava una mica la comunicació, però ja em van dir que no calia perquè la gent parla castellà, les classes són en anglès i que només sabent una mica de català ens podríem entendre.

–A Monterrey ja vivia sol o ha començat ara?
–A Monterrey vivia amb la meva família i estic acostumat a arribar a casa i veure la meva mare, la meva germana i els caps de setmana veure tota la meva família. Potser això ha estat el més difícil, però és una etapa i m’ajudarà molt estar aquí per créixer com a persona. Pel menjar no ha estat tan difícil perquè a Mèxic estem acostumats a cuinar. El que sí que he trobat difícil és rentar la roba. (Riu) Quan vaig arribar no sabia res i vaig haver de trucar a la meva mare per preguntar-li!

–Què diria que és el millor d’aquesta experiència?
–Més que res és el fet de créixer en l’aspecte personal, fer-me una persona més independent, més responsable, aprendre una altra cultura i aprendre a entendre les diferències entre cultures. Penso que per a la meva carrera és molt important perquè a l’hora dels negocis, si et vols internacionalitzar, cal aprendre a conviure amb diferents persones que tindran diferents maneres de pensar.

–Què és el que li ha agradat més del país?
–La neu! (Riu) Estic fascinat perquè no havia vist mai nevar i em va cridar l’atenció. Ara un dels meus objectius és esquiar. Mai ho he fet i vull fer-ho abans que s’acabi la neu.