PUBLICITAT

Francesc Tarroch Director del centre penitenciari

«Hem intentat idear un nou protocol per al vis-a-vis, però és complicat»

Per Lara Ribas

El director del centre penitenciari, Francesc Tarroch.
El director del centre penitenciari, Francesc Tarroch.

Després que la setmana passada es publiqués l’informe sobre les persones privades de llibertat a Andorra que el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d’Europa va realitzar arran de la seva visita al Principat entre el gener i el febrer del 2018, el director del centre penitenciari, Francesc Tarroch, va valorar en una entrevista telefònica amb EL PERIÒDIC les seves recomanacions i va explicar que algunes d’elles ja s’han aplicat.

–Quina valoració fa de l’informe del CPT?
–En principi, no hi ha cap punt que sigui greu, però d’entre els que més ens preocupen hi ha la major presència del psiquiatre i el psicòleg al centre penitenciari. De fet, ja fa uns dos anys que demanem que s’incrementi el temps d’aquests especialistes i s’hi està treballant, però no depèn de nosaltres.

–Quina és l’oferta d’ara?
–El psicòleg fa una visita a la setmana i el psiquiatre, tres al mes. 

«La major presència del psiquiatre i el psicòleg al centre penitenciari depèn de la disponibilitat dels professionals»

–I quina seria la situació ideal? 
–No cal que hi siguin permanentment, però el psiquiatre també hauria de venir una vegada a la setmana i ampliar el temps de visita. 

–Creu que es pot aconseguir en breus?
–Com que depèn de la disponibilitat dels professionals, nosaltres l’únic que podem fer és traslladar-ho al SAAS, però són ells qui han de posar-hi remei. 

–L’informe del CPT incideix en el nombre de llits per cel·la. Procuren posar una sola persona a cada habitació? 
–Tot i disposar de cel·les individuals, també en tenim de dues i tres places, però –tal com recomanen des del CPT– sempre posem una persona per habitació, a no ser que ens demanin compartir-la. Només ens veuríem obligats a incomplir-ho si hi hagués una superpoblació de persones privades de llibertat, ja que no hi ha una altra presó a Andorra.

–El CPT reclama més agilitat en el protocol d’urgències. En què falla?
–Anteriorment, a la nit, si una persona es trobava malament, calia avisar el servei d’infermeria perquè valorés la gravetat de la situació abans de trucar a l’hospital i a la Policia per procedir al seu trasllat. De tota manera, aquest procediment ja es va modificar abans de la visita del CPT i ara el comandament de torn és el responsable d’avisar el SUM i la Policia per efectuar directament al trasllat. 

«La tècnica d’aïllament no entra dins de la forma habitual de treball amb els joves encara que el reglament ho reculli»

–El Consell d’Europa també recomana que les revisions mèdiques es facin sense vigilància. Ho apliquen? 
–Si el professional que ha d’intervenir demana la presència d’un funcionari, entra a la consulta; si no, normalment es queda a fora i amb la porta tancada, per prevenció. 

–L’informe esmena el format de les comunicacions. Com funcionen actualment? 
–Tenim dos models de comunicació: el locutori i el familiar. El primer impedeix el contacte perquè hi ha un vidre entre les persones. El segon, en canvi, es desenvolupa en una sala habilitada on només hi ha una finestra i una porta de vidre per veure des de l’exterior. El que ens demana el CPT és que els visitants que no són familiars també puguin acollir-se a aquest últim règim, però el problema és que només disposem d’uns dies i unes hores determinades i prioritzem els familiars, malgrat que sota petició i en casos excepcionals podem concedir aquesta modalitat a amics o coneguts. 

–L’estructura del centre penitenciari és una limitació en aquest sentit? 
–Clar, hi ha dies que els quatre mòduls destinats a les visites familiars estan ocupats. 

–I s’han plantejat construir-ne més? 
–L’espai és molt reduït i hi ha sales que ja s’han modificat per poder oferir més activitats, però cada vegada dona per menys. 

«Portem dos o tres mesos sense sol·licituds per al vis-a-vis, però ha tingut usuaris malgrat no haver estat massiu»

–Tots els interns poden accedir a les videoconferències? 
–Hi accedeixen les persones que no reben visites durant la seva estada al centre penitenciari perquè la família està a fora. De tota manera, si algú altre ho demana, com passa moltes vegades, se sol concedir per facilitar la comunicació sigui amb un familiar o amb una altra persona propera. 

–Actualment hi ha algun menor intern o n’hi ha hagut anteriorment? 
–Actualment no n’hi ha i, des del 2015, quan jo vaig assumir el càrrec, només n’hem tingut dos, però ara portem gairebé quatre anys sense menors. De tota manera, disposem d’un mòdul molt adequat per proporcionar-los tot tipus d’assistència. 

–El Consell d’Europa recomana no aplicar certes pràctiques als menors, com per exemple l’aïllament.
–Amb un menor no s’ha donat mai el cas. De fet, la tècnica d’aïllament no entra dins de la forma habitual de treball amb els joves encara que el reglament ho reculli.

–Malgrat que l’informe aconsella implementar un sistema de comunicació íntima, ja van inaugurar-lo al juny de l’any passat. Funciona com esperaven?
–La comunicació íntima ha tingut usuaris, però ara portem dos o tres mesos sense sol·licituds. 

«Estic molt content del personal i dels interns que conviuen dins del centre, ja que mai s’han queixat de res inhumà»

–Quants interns poden accedir-hi?
–Únicament els que porten un mínim de sis mesos ingressats de forma ininterrompuda. Des del principi, han oscil·lat entre set i nou persones privades de llibertat i un total de vuit n’han arribat a fer ús, però mai ha estat massiu.

–Què falla? 
–Cal tenir en compte que el fet de sol·licitar una comunicació íntima implica renunciar a dues comunicacions familiars. Tot i que ells ho veuen com un inconvenient, és un sistema que s’aplica arreu d’Europa.

–Faran canvis?
–Hem intentat idear un nou protocol, però és complicat perquè influiria en l’espai i el personal. 

–Per tant, es mantindrà igual?
–Sí.

–Com a director del centre penitenciari, com valora la feina realitzada fins ara?
–La veritat és que estic molt content tant del que el CPT ha dit sobre la institució com del personal i de les persones privades de llibertat que conviuen a dins, ja que mai s’han queixat de res inhumà. I cal remarcar el suport del Ministeri d’Interior, ja que sempre ens ha facilitat al màxim les nostres demandes.

PUBLICITAT