Després de la presentació dels resultats de BancSabadell d’Andorra, el seu president, Miquel Alabern, en fa una valoració i analitza l’actual situació del sistema financer andorrà a l’ANA. 

–Com valora les últimes xifres assolides pel banc. Ja són dos anys tancant amb un benefici superior als deu milions d’euros?
–Les valorem molt positivament, som l’únic banc en què, des del 2008, els beneficis no han parat de créixer. El rendiment dels fons propis (ROE) de l’exercici ha estat del 12,9% quan la mitjana del sector és del 7,3%.

–A què atribueixen aquestes xifres?
–Aquests bons resultats són el reflex de la consolidació del nostre projecte. Des del primer dia ens vam proposar ser un referent en el servei i atenció al client de país. Això fa que tota la nostra activitat estigui dirigida a Andorra. Creiem que aquest fet cada dia és més valorat pels nostres clients i és un dels motius que ens permet créixer de forma constant en la quota de mercat.

«Som l’únic banc on els beneficis no han parat de créixer. El ROE de l’exercici ha estat del 12,9% quan la mitjana del sector és del 7,3%»

–Com encara el nou mandat al capdavant del banc? Quines són les fortaleses i les debilitats que tenen?
–El fet d’anar darrere de dos presidents com els senyors Cassany i Permanyer, per si sol ja és un repte, doncs cada un d’ells ha aportat al banc un tarannà i una forma de fer que ha permès que el banc avui sigui aquesta realitat. Seguir el seu camí no és gens fàcil. La nostra fortalesa es recolza bàsicament en la professionalitat dels nostres empleats i en la composició del nostre accionaritat. Tenir de soci majoritari el Banc Sabadell ens aporta un plus de confiança i seguretat molt valorat pels nostres clients, i el fet de tenir més de 800 accionistes del país, ens dona una positiva singularitat.

–Quins reptes es marquen?
–Els principals reptes són seguir guanyant quota de mercat i ser cada cop més el banc de referència en qualitat de servei.

–Quines dificultats suposa l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic d’informació?
–L’intercanvi automàtic ha suposat la normalització de la manera de fer banca a Andorra. Crec que ha estat bo per al país. Ara tenim un sistema financer totalment homologat amb els nostres veïns i el que ens dona, tant a nosaltres com a la resta de bancs, és una estabilitat que permet encarar el futur amb molta més seguretat.

–La banca del país està estancada? Vaticina alguna fusió a curt termini? La Unió Europea les recomana.
–Més que estancada, jo diria consolidada. Les xifres actuals crec que reflecteixen una realitat del sector que malgrat el descens dels darrers anys, està per sobre de la mitjana europea.

«Andorra és un país petit i Europa és molt gran. S’ha d’anar amb molta cura per assolir un acord d’associació amb la UE»

–Com afectaria al banc que Andorra assolís un acord d’associació amb la Unió Europea, malgrat que la fiscalitat en quedi al marge?
–Depèn de l’acord. Andorra és un país petit i Europa és molt gran, per tant s’ha d’anar amb molta cura i valorar els pros i contres de forma molt acurada.

–El final del secret bancari ha estat millor del que s’esperava?
–El nostre model de banca no s’ha vist modificat pel fet del final del secret bancari. Aquest any passat, sense secret bancari hem assolit la xifra rècord de beneficis i estem molt a prop de superar la nostra xifra rècord de volums.

–Vostès sempre han fet bandera de la transparència. El temps els hi ha donat la raó?
–El nostre negoci es recolza quasi el 100% en la confiança. El nostre client ha de saber quan les condicions que es pacten es respecten. La transparència el que fa és que les relacions banc-client siguin duradores en el temps.

–Donen dividends, però menys perquè aposten per capitalitzar el banc. Els seus accionistes ho entenen?
–No tan sols ho entenen sinó que avalen la nostra política de repartiment. Fa anys que estem repartint un pay out al voltant del 30%. Això permet una bona rendibilitat per a l’accionista i anar capitalitzant el banc de forma sostinguda. El dividend actual representa un rendiment del 10% sobre el nominal de l’acció.

«El nostre negoci es basa en la confiança i la transparència el que fa és que les relacions banc-client siguin duradores en el temps»

–La Unió Europea recomana fusions bancàries. A Andorra també és aconsellable?
–Les fusions entre bancs acaben sent fusions entre entitats privades. Cada empresa ha de fer en cada moment el millor pels empleats, accionistes i clients.

–Sense avantatges fiscals ni opacitat, quins beneficis té invertir a Andorra?
–L’opacitat fiscal avui ja no és possible però Andorra avui té molts avantatges respecte a altres països de l’entorn. Té una seguretat ciutadana molt elevada, un entorn natural que de vegades no sabem valorar prou i unes lleis fiscals molt competitives i homologades dins del nostre entorn. L’obertura econòmica potser va més lenta del que voldríem, però pensem que Andorra ve d’unes regulacions molt diferents de les actuals i això s’ha d’anar assimilant per la resta de països.

–Andorra té seguretat jurídica per als inversors?
–Andorra necessita temps i que les lleis es consolidin per donar aquesta seguretat jurídica. Avui crec que molts actors econòmics confien en aquesta seguretat jurídica i personalment crec que la té. El que seria un desastre és que quan tot just acabem de posar les regles de joc en aquesta nova etapa de transparència i homologació, les canviéssim. Això sí que produiria una inseguretat jurídica que ens perjudicaria de forma quasi irreversible.

«Els actors econòmics confien en la nostra seguretat jurídica i seria un desastre que ara canviéssim les regles de joc»

–Malgrat que es digui el contrari des d’Andorran Banking, en l’àmbit global el sistema financer continua en descens. On està el final?
–No puc parlar per casa dels altres, però si hagués de fer un pronòstic, diria que ja quasi estem al final, si no és que ja hi hem arribat. Els resultats actuals del conjunt del sistema em sembla que es poden considerar consolidats.