En Marc Macia va néixer a Encamp i va descobrir que la seva passió vocacional era la perruqueria, en consonància amb la seva tradició familiar. Considera que el procés és tant important com el resultat final per revalidar la confiança de cada client a la seva perruqueria d’Andorra la Vella.  

–D’on sorgeixen les seves inquietuds per dedicar-se a la perruqueria?
–El que va començar va ser el meu avi de Galícia que ja era barber i després el meu pare va agafar també l’herència de la barberia, primer a la mili i després ja en el seu negoci.

–De barber a la mili?
–Sí, a la seva mili va exercir de barber.

–I això li va servir per escapolir-se d’altres activitats menys grates? 
–Una miqueta sí, tenia algun privilegi que altre. Després ell ja va muntar el seu propi local i jo vaig començar a treballar ajudant-lo en una barberia d’Encamp. 

–No va tenir dubtes en seguir la tradició...
–No, en absolut. De fet quan tenia 12 anys agafava les claus de la barberia del meu pare els dilluns, que era el dia que ell tancava, per anar a tallar el cabells als meus cosins i als meus amics. Anàvem allà, obríem la porta i sortien com sortien (riu).

–Ells ja es refiaven?
–Sí, eren amics de tota la vida i el cobrament era que els hi agradés el pentinat, tot i que també vaig fer algun que altre nyap (riu).

–Algun d’aquests encara segueix avui com a clients?
–Sí, sí! De moment no s’han penedit.

–Tornem a l’etapa de la barberia del seu pare on va formar-se...
–Vaig començar escombrant. Perquè a la barberia també s’aprèn molt mirant. No només és practicar, també s’ha d’aprendre i tenir ganes. I sobretot saber escoltar perquè un barber sovint fa de psicòleg. 

–Per què?
–Escoltant a la gent has d’agafar el feeling per saber si aquell pentinat li pot agradar. I també has de fixar-te molt bé en el tipus de roba, tot i que avui en dia també es possible que no encertis. Vull dir, ara la perruqueria i la barberia s’han tornat molt modernes. 

 –Quin tipus de pentinat seria «modern»?
–Avui en dia es porta molt el que són els degradats amb tupé. Però són pentinats que la gent es fixa molt en la televisió, és a dir, la tendència la marca la publicitat i la gent famosa. 

–Quin marge li queda doncs per poder influir en una petició d’aquesta mena?
–A veure, també tenim clients que ens dona llibertat per fer el que vulguem, sempre que quedi bé, està clar. 

–Com es troba més còmode?
–A mi el que m’agrada molt és que dins de l’encàrrec et donin una mica de peixet. Però si no et donen unes pautes també vas una mica perdut.