Volia aportar «alguna cosa» a la societat, diu, i va començar a fer classes particulars d’economia, la seva especialitat. Després dels anys en segueix fent, amb un detall: les fa de franc si els alumnes milloren la nota que tenien abans de fer-les. Albert Rovira (Lleida, 1987) creu que cal ensenyar d’una manera més fàcil perquè així la gent mantingui al llarg del temps les nocions que va aprendre de jove. 

–Com decideix donar classes particulars?
–Crec que hem d’aportar alguna cosa a la societat, ser recíproca amb el que ens dona. Vaig decidir, per tant, ensenyar l’economia d’una manera diferent de com me la van ensenyar a mi: se’m feia pesada i difícil quan, a la vegada, la gaudia i la trobava apassionant. Com podia ser? Ara l’ensenyo com m’hagués agradat a mi que me l’ensenyessin.

–I funciona?
–Això crec! Suposo que la persona també fa molt. És com el sistema educatiu: hi ha gent que segueix afirmant que el teòric és el més eficaç i d’altres que ho són els que apliquen més la pràctica. 

–I vostè ensenya practicant.
–Sí, ja ho veu –assenyala la taula, on en una tablet té exemples pràctics–. No és el mateix fer un balanç comptable en una llibreta i amb partides avorrides d’una empresa convencional que factura 50.000 euros a fer-ho digitalment d’una gran multinacional i amb partides reals. 

–Posi un exemple. 
–No és el mateix calcular actius o passius de béns immobilitzats clàssics, com poden ser unes cadires d’una oficina que no donen beneficis, que analitzar partides que estan a l’ordre del dia, més «modernes». Un exemple? Els actius i passius que engloben els béns immobilitzats sobre el dret de propietat industrial. 

–Però també val estudiar l’aspecte més rudimentari.
–Òbviament, però cal ser ambiciós i anar més enllà. Això et permet afrontar els aspectes més «clàssics» d’una manera més oberta. Qui recorda els totxos de teoria que va aprendre a la universitat? Quasi ningú. És una llàstima que la gent oblidi el que un dia vam voler aprendre. Crec que si ho aprenem d’una manera més amable i atractiva ho seguirem recordant al cap d’uns anys. Potser no tot, però sí l’essencial. I si després aquella persona necessita aprofundir en aquella noció, sigui per gust o per feina, li resultarà molt més fàcil recuperar-la.

–No creu que l’àmbit educatiu ja ha fet el canvi de xip que vostè defensa i que molts joves aprenen d’una manera totalment diferent de la que vostè ho va fer tot i només tenir 32 anys?
–I tant, i és extraordinari. Només intento aportar el meu granet de sorra. Si els meus alumnes milloren les notes que tenien després de les meves classes, els hi dono algunes gratuïtes per aprofundir en allò que els interessa.