PUBLICITAT

Ferran Brasó Fallaire major de les Valls d'Andorra

«L’èxit total serà quan es rodin falles a tot el país»

Per Lara Ribas

El fallaire Ferran Brasó.
El fallaire Ferran Brasó.

En Ferran Brasó ha viscut la tradició de les falles des de ben petit, ja que el seu pare va ser-ne un dels impulsors. Després d’haver participat en la festivitat Sant Joan rere Sant Joan, als seus 33 anys ha assumit el rol de fallaire major de les Valls d’Andorra.

–En què consisteix aquest rol?
–El fallaire major és el cap visible del col·lectiu, s’involucra i col·labora en totes les reunions per ajudar en l’organització i la difusió, però darrere hi ha molta més gent. 

–Feia temps que havia pensat a presentar-s’hi?
–Sempre penses que alguna vegada t’hi presentaràs i, com que el meu pare va ser un dels impulsors de les falles a Andorra i va morir aquest any, vaig decidir que la millor manera de fer-li un homenatge particular i personal era presentant-m’hi, ja que ell sempre m’hi havia instat. 

–Des de quan roda falles?
–Ho he anat mamant des de petit, quan van recuperar-se a través del Centre de Cultura Catalana cap als anys 80 o 90. Primer rodava a Escaldes-Engordany i, des de l’any passat, també a Ordino. 

–I ha percebut certa evolució al llarg d’aquests anys? 
–Al principi, no hi havia comunicació entre els diferents col·lectius fallaires del Principat. Ara, en canvi, anem tots bastant a una i si alguna agrupació necessita ajuda sigui a nivell humà o material, li donem un cop de mà. 

–Tots els col·lectius fallaires van aparèixer a la vegada?
–No, han anat apareixent a poc a poc i a través de reunions i contactes. Primer van fer-ho els d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp; més tard va afegir-s’hi Sant Julià de Lòria; l’any passat l’Albert i jo vam impulsar el d’Ordino, que roda falles per Sant Pere i enguany ha duplicat el nombre de participants, de deu a vint; i encara falten Canillo i la Massana. De fet, l’èxit total serà quan es rodin falles a totes les parròquies. 

–Què distingeix les falles andorranes de les de la resta del Pirineu?
–Aquí, als anys 30, les falles es fabricaven a partir de l’escorça del bedoll, però ara les fem de paper, ja que el material d’abans desprenia molta resina i tacava el terra, mentre que quan cremem el d’ara únicament generem espurnes. 

–Què representa ser fallaire?
–És difícil dir què és o què se sent; a mi m’agrada i és tot un orgull fer de fallaire major aquest any. L’objectiu és ajudar en el manteniment d’aquesta tradició i jo hi contribueixo any rere any amb el meu granet de sorra.

–Instaria la gent a participar-hi? 
–T’ha d’agradar la festa de Sant Joan, el foc i la germanor, però quan ho proves, segur que repeteixes! Al final, es tracta d’una festa inclusiva i quants més siguem, millor; som com una gran família.

PUBLICITAT