Àlex Cleuziou és membre de l’equip nacional de dards. Es va proclamar campió d’Espanya a Albacete juntament amb Manuel Morais, José Cachafeiro, Joaquim Ferrari i Claudi Esteves.

–Com va anar la victòria?
–Va ser genial. Encara que vam tenir molta pressió. Era un format de 501 per seleccions, per parelles i amb equips. S’havien de guanyar tres partits per vèncer.

–Hi havia molta competència.
–Sí, 50 o 60 seleccions de quatre o cinc persones cadascuna. Ens vam posar a guanyar i vam seguir fins al final. Va ser un èxit, molt espectacular, estem encantats.

–Van ser la sorpresa del campionat?
–L’objectiu era classificar-se entre els deu primers però vam aconseguir vèncer, al final.

–De cara al futur, què implica?
–Hem de seguir jugant com ho vam fer en el torneig. Hem de mirar de repetir els resultats.

–Es plantegen participar en alguna altra prova?
–Estem mirant de fer-ne una a Andorra, si es pot. També podem mirar de sortir a fora. El difícil està per venir. Cada vegada els equips són més forts i hem de seguir millorant.

–Quina és la situació dels dards al Principat?
–Només hi ha la lliga regular, que es fa amb col·laboració amb Joctronic Andorra.

–Hi ha molt nivell al país?
–Sí, és força alt però a Espanya és molt diferent. Un expert et pot fulminar.

–Quan entrenen?
–Qualsevol dia mentre hi hagi una diana, a un bar o a casa. Hi ha gent que en té a casa per entrenar. Anem millorant la posició de tir.

–Com es compagina la feina amb els dards?
–És difícil. Si és una afició, intentes agafar un moment cada dia, encara que siguin 15 minuts per fer una partida i no perdre la pràctica.

–Quantes hores li dedica?
–Depèn. Poden ser dues o tres hores al dia, o mitja.

–Què es necessita per ser un bon jugador?
–Molta mentalitat perquè hi ha molta pressió.

–Més que la punteria?
–Sí, se’n necessita molta també. S’ha de tenir el cap serè i seguir lluitant pel que un desitja.

–En què destaca?
–M’agrada la pressió, com més en tingui, millor jugo. Però he de millorar en tots els aspectes.

–Com va sorgir aquesta afició?
–Vaig sortir amb els amics i vaig fer una partida per provar. A partir d’aquí, em vaig enganxar. Ara fa dos anys.