L’estudi de la societat l’ha portat a concloure que l’educació en valors és un dels elements principats per aconseguir una ciutadania global i ahir ho va exposar en una de les conferències de la Universitat d’Estiu d’Andorra. El sociòleg polític Carlos Alberto Torres, president de la Càtedra Unesco en Aprenentatge Global i Educació per a la Ciutadania Global, anima a Andorra a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per les Nacions Unides i afirma que el país s’ha vinculat als temes d’alta prioritat de les potències mundials en el moment que s’ha interessat per la innovació i el món sostenible.

–Per què s’ha d’educar en valors?
–Vivim una etapa molt diferent que ha alterat per complet el conjunt d’expectatives que existien. Vivim en una situació caòtica: els governs impulsen accions que ataquen la democràcia i, de forma molt violenta, la globalització que ells mateixos van afavorir. El neopopulisme qüestiona per primera vegada les elits i el localisme s’ha convertit en un nativisme. I el model nativista a més sol ser misogin i posa en joc la diversitat racial. Tot plegat comporta una conflagració global. A això cal sumar-li que els sistemes educatius formen forces de treball per a un món laboral que ja no existeix. 

«Inculcar valors en una assignatura no és correcte: no es poden avaluar ni qualificar i els joves no els estudiarien»

–Com s’ensenyen valors en mig d’aquesta tensió mundial?
–A través dels objectius per al desenvolupament de les Nacions Unides i en concret, amb un model de ciutadania global que garanteixi una educació sostenible, és a dir, de qualitat inclusiva i equitativa, així com que promogui les oportunitats d’aprenentatge per a tots. És la manera de crear una plataforma de valors a escala mundial. 

–Quin són aquests valors?
–Són universals en totes les cultures, però el conflicte que vivim els posa en perill: la tolerància, la qual crea les condicions per dialogar. Sense diàleg és impossible tenir uns models de ciutadania i d’ètica globals. En tercer lloc hi ha el valor de l’amor. És indispensable entendre’l. En totes les religions i creences ocupa un element central, ja sigui cap a Déu, el proïsme o un mateix. Tothom busca estimar i ser estimat. Per últim, hi ha l’espiritualitat, sigui secular o religiosa. És fonamental que sigui àmplia i cosmopolita perquè ens permet apreciar el que tenim i el que ens falta.

–La societat els ha perdut?
–Hem de partir sempre de l’experiència i l’ésser humà sempre ha prejutjat les altres persones i éssers i hem de canviar el model. Hem d’apostar per un model ètic que inclogui els elements locals i els globals i que respecti la vida, la llibertat i la felicitat. Perquè cal tenir molt en compte que les accions locals impacten a nivell global. Abans una altra persona era considerada l’enemic, ara hem de fer que els joves creuin aquestes línies de diferència. La cultura envoltant de la pau és transcendental. 

–I com es pot materialitzar?
–Parlem d’educació de valors, però ha d’anar més enllà de les escoles i dels sistemes educatius. Circumscriure aquest model a una mera assignatura no és correcte. Cal tenir en compte que els valors no es poden avaluar ni qualificar. Sabent això, els joves no l’estudiarien. És tràgic, ho sé. Però hem de posar-los dins del cor de la gent i, per això, el model ha de ser transversal. Estem aprenent i reaprenent constantment gràcies a la tecnologia.

–Quin paper juga Andorra en l’educació global?
–El Principat és un país fronterer i li asseguro que tots els models de transformació, de canvi i educatius han nascut en països així. Perquè travessen les fronteres, aquelles línies diferents de les quals parlàvem abans, amb fluïdesa. Andorra podria ser un exemple per al futur si s’enfoca en model de l’educació global que defensen les Nacions Unides. Està en una situació privilegiada, tant en l’àmbit econòmic com en el logístic.