L’actriu Cristina Tarragó encarna el personatge de l’agent forestal en el musical La caputxeta i el llop de la companyia Magatzem d’Ars. Demà a les 17 hores actuen a la sala de festes del Complex Esportiu d’Encamp.
 
–Presenten un conte de la Caputxeta Vermella una mica diferent...
–Exacte. Des de la companyia proposem reprogramar els contes que els nens i nenes saben de memòria i donar-los un punt d’innovació, dinamisme i també il·lusionista, perquè treballem des de la vessant musical. Hi ha molta interacció, tant entre els personatges com amb el públic, i fem versions encabint la figura del dolent, però amb moralina totalment positiva i fins i tot creant vincles d’empatia amb els dolents. Juguem amb el fet que el dolent es pot redimir.

–El seu personatge és l’agent forestal. Què implica aquest paper?
–No volíem reflectir la figura del caçador, perquè la vèiem massa violenta, i vam fer el perfil de l’agent forestal que el que fa és protegir la caputxeta. Ell li diu que el llop l’enreda, i que li ha indicat un camí més llarg. És una mica l’àngel de la guarda de la Caputxeta i l’àvia, i ajuda a treure-les de la panxa del llop.

–Què cal tenir en compte quan s’actua davant d’infants?
–Cal tenir en compte que els protagonistes no són els actors o actrius, sinó que són els infants. Tot gira al voltant de captar la seva atenció. La mirada ha de ser inclusiva i anar directa cap al públic, que ells sentin que allò que narres els ho estàs dient a ells. Nosaltres també fem molts diàlegs i procurem que hi hagi interacció. A vegades els nens són els que criden a la Caputxeta per avisar-la que el llop l’enganya i llavors ella adpata el text.

–És més difícil actuar per a infants que per a adults?
–És molt més difícil actuar per a nens. Perquè quan un adult va al teatre ho fa per uns interessos i unes motivacions i si no ens agrada, tenim consciència per aguantar. Però un nen és pura veritat, transparència absoluta i si no li agrada o s’avorreix ho notes. Perd l’atenció, ploriqueja... ho notes com a actor, per tant és molt més difícil. 

–El musical és un bon gènere per introduir els infants al teatre?
–Sí, ho fa més fàcil i més amè. A més, l’equip de producció fa unes cançons molt fàcils de recordar que permet que el públic acabi cantant.

–El teatre infantil és un bon trampolí cap a altres produccions per a adults?
–I tant! Al final fent teatre per infants no deixes de fer teatre i als qui ens apassiona la interpretació ho agafem com un trampolí, l’obertura de noves oportunitats.

–I una bona manera que els infants s’aficionin al teatre i no el deixin quan creixen.
–Sí. Fins que no entres al món del musical infantil no t’adones del munt d’infants que es culturitzen als teatres! Et qudes alucinat de la quantitat de teatre infantil que es consumeix. De fet, nosaltres, pràcticament a cada espectacle exhaurim entrades.