Albert Calvó va aconseguir acabar la Tor des Glaciers, una cursa de muntanya de 450 quilòmetres. És l’únic andorrà que ha pogut ser finalista en aquesta cita tan dura. Va acabar en 20a posició, sent un dels 40 finalistes de la prova.

–Per què competir en una prova tan dura?
–Ja havia fet durant dos anys la de 330 quilòmetres. Aquestes proves m’encanten, des que vaig aficionar-me al trail fa 10 anys, he anat pujant de categories. Ara estic amb les llargues distàncies, duren molts dies i m’ho passo molt bé.

–La distància és duríssima.
–Sí. També ha estat dura per l’extrema tecnicitat perquè hem baixat en cadenes, escales i hem passat llocs d’alpinisme, a més de grimpar amb les mans.

–Quant temps ha competit?
–Set dies i 10 hores. En total 178 hores de carrera. Només he dormit 11 i els moments dels àpats dels refugis, que dormies cinc minuts.

–Això és molt bèstia.
–Sí, perquè no arribes. Dels 100 elegits que vam sortir, només en vam arribar 40. Els altres 60, una part, van estar fora de carrera pel tall horari.

–És el primer andorrà a aconseguir-ho.
–Sí. Però aquest any era una edició especial. Hi havia andorrans que es volien apuntar però no va aconseguir ser-hi, com el Josep Roig.

–Ser ‘finisher’ d’aquesta prova és important.
–Sí. No les tenia totes quan vaig marxar d’aquí perquè fins ara 330 quilòmetres havien estat bé, no havia tingut problemes. Són 120 quilòmetres més, a més de dos dies nevant i plovent, amb temperatures sota zero.

–Porta el cos al límit?
–Tothom em diu que això em passarà factura a la llarga. Portes el cos al límit però controlant. He fet molt treball muscular i entreno quasi tot l’any, de quatre a cinc dies per setmana. Intentem limitar la trencadissa que puguem tenir al màxim, però evidentment sí, portes el cos al màxim. El darrer recorregut de la prova van ser 26 hores sense dormir i per tant tot està al límit. Ara m’estic recuperant però encara estic perdent pes com aquell qui diu.

–Com es prepara una cursa així?
–Els entrenaments ja no són tan exhaustius com quan comences, però s’ha de tenir molta constància en el treball muscular. Dos cops per setmana. A més de tres o quatre sortides a la muntanya. A l’hivern faig bicicleta estàtica i esquí de muntanya. S’ha de treballar molt la resistència. Però el 70% de la cursa és mental. Mentalment és molt dur. Però són curses d’estratègia i els primers dies has d’anar amb altres corredors.

–Com es compagina la vida personal amb aquests entrenaments i carreres?
–Amb molt sacrifici personal i familiar. Però la meva dona és la meva fan incondicional.