Mercè Requena té 56 anys i forma part del grup de veterans, o millor dit veteranes, de l’esbart Lauredià. No tenia experiència en el món de la dansa, però ara no ho deixaria i anima a tothom a sumar-se al projecte.
 
–Com es va decidir a formar part de l’Esbart?
–Una vegada vam veure un grup de veterans i parlant amb mares i familiars de dansaires del cos de dansa vam pensar de formar un grup. Li vam proposar al Jaume [Torra] i ens va dir que sí, però amb el compromís que fos formal, sense anades i vingudes.

–Quants membres són? Són tot dones?
–Som entre 14 i 16 i sí, tot dones, no hi ha cap home.

–Vaja, el mateix problema que tenen els petits, que no hi ha nois.
–Sí. De fet, jo faig teatre a la llar de Lòria i perquè se m’apunti un home, costa molt! Nosaltres estem obertes a tothom, però no sé, les dones en l’aspecte artístic potser som més decidides, tenim menys vergonya.

–Què li aporta ballar a l’esbart?
–Moltíssimes coses. Per a mi és una via d’escapament. M’agrada la dansa, tot i que sabem perfectament quines són les nostres limitacions, perquè quan una comença a ballar de gran, no balles com les nenes del cos de dansa perquè no tens l’edat ni l’agilitat. Però m’aporta molt, sortir de la rutina, he fet amistats, em marxen les cabòries, passo una estona divertida. A més tenim un director molt pacient, ens fa balls que s’adapten molt bé a nosaltres. Per a mi és una teràpia. 

–Li veu continuïtat al grup? Ara fan una crida per torbar membres.
–M’agradaria molt que continués, que després de nosaltres vinguin unes altres, tan si han estat dansaires com si no. Però costa, la gent no es reenganxa. Nosaltres vam tenir la necessitat i el neguit i penso que és una iniciativa molt bona per si altres grups ho volen fer.

–Fan moltes actuacions?
–Sí, i tant! Sempre que hi ha festivals el Jaume ens inclou. Quan és la festa major també, per la Vila Medieval o quan hem anat a l’estranger, nosaltres també hi anem. Estem molt contentes de fer les actuacions.

–És difícil mantenir el compromís dels assajos?
–No, perquè hi ha molt bon rotllo i les unes a les altres ens animem. Nosaltres estem desitjant fer-ho i, de fet, quan són vacances ho trobem a faltar. Tenim un grup de Whatsapp per estar en contacte, hem fet amistat i fora de l’esbart també fem pinya.

–Què els diria a qui no s’acabi de decidir a sumar-se al grup de veterans?
–Què ho provin. El no ja el tens per davant. És qüestió d’anar a fer i potser quan ho proves, t’encanta. Sovint som molt negatius i cal ser més positius. Quan fem els cursos a la llar sempre els diem que mai s’acaba d’aprendre i aquesta és la meva actitud. Anem a aprendre i de pas a passar-nos-ho bé. L’important és ser feliç i al grup ho som.