Gus Cortés (Andorra la Vella, 1989) és el readaptador físic de l’FC Andorra, tasca que va assumir quan Gerard Piqué va adquirir el club. Abans, va treballar  a l’FC Encamp. 

–Com sorgeix la possibilitat de venir a l’Andorra?
–Fa dos anys estava a l’Encamp i després va sorgir l’opció de treballar a l’Andorra, quan va començar el projecte. Vaig començar al desembre de l’any passat.

–Què suposa estar en aquest club?
–Em dedico al que més m’agrada i estic a un dels clubs més professionals d’aquesta categoria. És un salt molt gran per a la meva carrera.

–Passa de treballar a la lliga andorrana a fer-ho a les ordres de Gerard Piqué.
–Sí. La lliga andorrana és molt amateur i en canvi, l’Andorra és professional, tinc moltes més responsabilitats. Hi ha un salt qualitatiu, és molt agraït treballar amb una estructura com aquesta perquè tinc confiança plena dels místers, em donen llibertat per fer i desfer com cregui convenient. Això és l’important.

–Quines són les seves funcions com a readaptador?
–La meva feina es divideix en dues parts, una que és minimitzar el risc de lesions i una altra que és reintroduir al grup el jugador que ha patit una lesió.

–Quines són les estratègies que utilitza?
–La feina de caràcter preventiu és, per exemple, que els jugadors guanyin una mica més de mobilitat, que tinguin més estabilitat o intentar igualar els nivells de força. Amb els lesionats, un cop han acabat el treball de fisioteràpia, he de fer que les estructures tornin a estar bé, no només s’ha de fer força i gimnàs, sinó exercicis al camp perquè després, quan es reintrodueixin a l’equip, sigui tot molt més fluid.

–Treballa amb jugadors experimentats i de renom. Què suposa?
–Un repte. L’avantatge és que havent estat en equips molt grans ja venen amb un bagatge i és diferent dels que no han estat en l’àmbit professional, que no han interioritzat el treball de caràcter preventiu. Em faciliten molt la feina i són un exemple per als altres companys.

–L’Andorra sempre és el rival a batre. Això deu complicar la seva feina perquè els rivals surten extramotivats al camp i hi ha més riscs de lesions.
–El fet d’haver entrat a Segona B d’una forma no tan ortodoxa fa que els jugadors ens tinguin una mica en el punt de mira. Més que sobremotivats, els rivals estan sobreestimulats perquè potser ens tenen una mica d’enveja, per aquest motiu van una mica més forts contra nosaltres. Això ho hem de tenir en compte, per tant, dirigim les sessions prèvies als partits i als entrenaments basant-nos a controlar els contactes i sabent com xocar per evitar el risc de lesions. 

–S’imagina estar a primera?
– El meu somni és que no hi hagi lesionats en tota la temporada, això seria un èxit.