Diego Alejandro Nàjera (Guadalajara, Mèxic, 1996) és jugador del Vallbanc FC Santa Coloma. Espera poder tornar a entrenar com més aviat millor, per poder lluitar per tornar-se a proclamar campió de la Lliga Multisegur Assegurances. 

–Com porta el confinament? 

–Com tothom, una mica estressat i atabalat. Tinc ganes de poder tornar als entrenaments i a la vida normal. 

–Com entrena a casa aquests dies? 

–El nostre preparador físic ens envia entrenaments per fer a casa i és el que fem, cadascú al seu ritme. 

–Què tal és la vida a Andorra? 

–És un bon país, molt calmat. Andorra ha sabut portar bé la pandèmia. El nivell de vida al Principat és molt millor que a altres països i la gent m’ha tractat molt bé. 

–Com veu el futbol andorrà? 

–És un canvi quant a l’aspecte professional i estètic perquè té un bon nivell i una bona qualitat de joc però les infraestructures i el professionalisme que se li dona al futbol no és tant com a altres països. Es prioritza el bàsquet i s’hauria d’aportar més al futbol. 

–I poden jugar a Europa, on, any rere any, s’arriba més lluny. 

–Està clar. La lliga andorrana ho permet, és el millor que té, l’oportunitat de jugar la competició europea, una cosa que no molts futbolistes poden fer. Al final, és una cosa que queda i que ajuda al futbol del país, cada any s’avança una mica més i augmenta el seu nivell.

–El Vallbanc era l’equip hegemònic i ara, amb l’augment del nivell, encara que segueix sent un equip molt fort, ho té molt més complicat i li costa. 

–Sempre hi haurà rivals forts que es vulguin emportar el títol. Sempre ajuda que hi hagi competència, potser els anys anteriors era més fàcil guanyar però això fa que el teu ritme de joc i les teves expectatives, creixin i siguin millors. 

–Tornarà el futbol? 

–Sens dubte per com va a Andorra, és qüestió de setmanes. El país s’ha unit bé i ha fet cas a les precaucions i vam entrar en quarantena. Això porta a jugar pròximament. 

–Com viu la pandèmia tenint la família a Mèxic? 

–És complicat per les dues parts. Aquí estic sol però tot el dia estem en comunicació. Els preocupa saber si aquí estem com a Espanya. Mèxic no ho porta tant seriosament com aquí però no ha estat tan greu. La meva família està bé. 

–Per què és futbolista? 

–És la meva passió de petit i vaig ser professional al Chivas de Guadalajara. Vaig debutar a l’Estudiantes Tecos i després se’m va oferir jugar al juvenil de l’Espanyol. Després vaig anar a Àustria i a Andorra. Busco millorar en altres aspectes i vull seguir explorant lligues millors.