PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Canillo fa la restauració de la ‘Campana Trencada o Bàrbara’ de Sant Serni

S’ha traslladat a València amb l’objectiu de recuperar-la a causa del mal estat que presentava

Per El Periòdic

La campana s’ha hagut de traslladar a València.
La campana s’ha hagut de traslladar a València. | Comú de Canillo

«La Campana Trencada o Bàrbara» de l’església de Sant Serni de Canillo es troba de camí per a la seva restauració en un taller especialitzat. El Comú de Canillo, juntament amb el rector de la parròquia, mossèn Ramon Rossell, van demanar un informe tècnic sobre l’estat de la campana a causa del mal estat de conservació que presentava. L’especialista en campanes d’Andorra, Robert Lizarte, va redactar el document que posteriorment es va presentar al Consell Assessor del patrimoni per al seu vistiplau, on es recull que l’estat de conservació «és molt dolent i necessitava ser reparada». Així, la campana va sortir ahir del país cap al taller Relojes y Campanas Monumentales, a València, on serà rehabilitada amb l’objectiu de recuperar-la i que pugui tornar a reproduir de nou el so original. Es preveu que tot el procés s’allargui durant aproximadament cinc mesos. 

Cal recordar que es tracta d’una campana de 1833 situada al tercer pis del campanar de Sant Serni, ocupant la totalitat del finestral sud. Mesura 58,6 centímetres de diàmetre, fa 5,7 de llavi, pesa aproximadament uns 120 quilograms i presenta set cordons decoratius gruixuts a tot el cos.
Tal com van destacar, la fractura és molt dolenta i està trencada per dos llocs diferents. D’una banda, presenta una esquerda horitzontal de quatre centímetres d’ample i 30 de llargària i, de l’altra, també una de vertical de 20 centímetres, amb un intent fallit de soldar-la. Segons va reconèixer Lizarte: «És una llàstima que no pugui sonar perquè les campanes dels Jaquetti, tot i que no són gaire fines visualment, sonen de manera meravellosa».

A l’informe es recull que els objectius principals de la intervenció són l’estabilització de la degradació física de la peça (deguda a la malaurada intervenció que es va dur a terme al segle passat), així com alentir-ne la degradació general i poder recuperar-ne el so i ús, per tal de poder salvaguardar el patrimoni de la parròquia de Canillo –i també del país–. En darrer lloc, cal destacar que el taller valencià que la restaurarà ho farà mitjançant mètode el Lachenmeyer.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT