PUBLICITAT

Eduard Reinoso: "La gent relaciona la diabetis amb ceguesa"

PEPA GALLEGO
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Implicat Eduard Reinoso, a les instal.lacions d'EL PERIÒDIC. Foto: ORIOL LLAURADÓ

És diplomat en Alimentació, Nutrició i Dietètica i llicenciat en Ciència i Tecnologia dels Aliments. Treballa com a dietista. És a dir, un expert del pilar més important en què es basa el control de la malaltia que des que té cinc anys conviu amb ell. Eduard Reinoso és diabètic. Amb l'objectiu d'esbrinar els motors de l'associació que ara fa gairebé un any ha tirat endavant amb altres professionals de la salut i pacients, Reinoso ens desmunta tots aquells prejudicis que els que no som i alguns dels que són diabètics podem tenir referent a aquesta malaltia.

--Al setembre farà un any des que l'Associació de Diabètics d'Andor- ra (ADBA) va decidir tenir presència en l'àmbit andorrà. ¿Com neix aquesta iniciativa?

--Un grup de professionals de l'àmbit de la salut i pacients vam decidir tirar endavant l'associació amb l'objectiu primordial de donar informació. Jo ja havia treballat en l'Associació de Diabètics de Catalunya i és bàsic que els diabètics coneguin la seva malaltia.

--¿Quina és la informació bàsica que han de saber els diabètics?

--La diabetis té tres pilars bàsics, que són l'alimentació, la medicació i l'exercici, i els tres van molt lligats. El més important és el primer. Hi ha bastant desconeixement. Els diabètics poden gaudir del menjar, però han de saber la quantitat de sucre d'un pastís. Una coca-cola normal pot portar aproximadament sis cullerades de sucre i la light o Zero no en porten cap. Internet és perillós, cal saber què es llegeix i sobretot que tingui una base científica.

--Andorra no disposa de cap cens poblacional de diabètics; de fet, des del Ministeri de Salut es va dir que era un dels objectius. ¿Saben fins a quin percentatge de població pot afectar al Principat?

--No és gaire complicat. Si preguntes a un professional mèdic et donarà una xifra, i un altre la mateixa xifra perquè es repeteixen dades. És important conèixer el nombre de pacients, tant de la diabetis tipus 1 com de la 2 per poder crear accions sanitàries. El que sí que sabem és que d'aquí al 2015 la diabetis del tipus 2 serà molt important i les causes són els nous hàbits de vida.

--¿Quina diferència hi ha entre la tipus 1 i la 2?

--La diabetis tipus 1 és la que té uns nivells més alts de sucre i la que presenta complicacions que han de ser tractades. En la 2 els nivells de sucre poden no ser tan elevats, i inclús no saber que un és diabètic, i és la que ve com a conseqüència d'obesitat o una mala alimentació.

--La desena de fundadors han fet créixer l'associació fins a mig centenars de socis, ¿Quina opinió té d'aquesta xifra?

--No és gaire alta perquè la gent és refractària a apuntar-se i a donar a conèixer que és diabètic. Hi ha molts esportistes que són diabètics i no volen que se sàpiga. La diabetis encara té una concepció antiga de la malaltia. La gent relaciona diabetis amb ceguesa i amputacions. Abans els diabètics tenien moltes complicacions i l'esperança de vida no era molt alta. Això només fa 50 anys, ara amb els tractaments mèdics i un control, les limitacions en un diabètic controlat són minses.

--Tal com ha dit, la diabetis és per al Ministeri de Salut, i així ho ha fet la seva directora, una prioritat en la qual cal treballar. Però ara per ara, ¿un diabètic on ha d'acudir per seguir un tractament?

--Ha d'anar al metge. Ara per ara no hi ha una unitat específica però el ministeri està treballant perquè sigui una realitat en breu.

--¿Què suposaria una unitat de diabetis a l'hospital?

--Es tracta d'una àrea on el pacient diabètic li fan tots els tractaments necessaris com són les analítiques i els controls dels ulls. Aquí es repeteixen les proves perquè els metges no tenen una informació compartida. L'àrea de la diabetis és multifactorial, hi ha d'haver medicina interna, infermeria i nutrició.

--Ara per ara, ¿quin cost té la insulina i el tractament d'un diabètic?

-- Avui en dia, un pacient es pot gastar una mitjana de 200 euros mensuals, menys la subvenció del 75% de la CASS. Tot i això, el ministeri està estudiant la manera de subvencionar el 100%.

--¿Què ofereix l'associació al diabètic?

--Transmetem la màxima informació per millorar la qualitat de vida del pacient. Enviem revistes, organitzem conferències, en setembre hi ha dos programades sobre l'esport i la diabetis i una altra sobre la diabetis infantil a Crèdit Andorrà. Hi ha molts avantatges per ser de l'associació; de fet la gent que s'apunta diu que per què no s'ha creat abans. Estem al dia de tots els tractaments i de les noves investigacions i tenim els mitjans per o bé aquí o a altres països posar solucions a diferents problemes. Estem en contacte amb l'Hospital Clínic de Barcelona, que és un dels més importants. Si et fas soci regalem un glucòmetre per mesurar el nivell de sucre.

[email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT