• L'oposició entre els liberals és gran, però no hi ha una alternativa definida

Baró i Gabriel, al congrés fundacional de CR, la tardor passada. Foto: ONA MORANTE

Gairebé un any i mig després de l'aliança de liberals i centristes per concórrer a les eleccions generals la consolidació del que avui és una coalició per esdevenir un únic partit sembla que està a la via morta. Però potser només ho sembla: la via reformista guanya adeptes entre noms de pes entre els liberals i, tot i que no és per ara majoritària, sí que és l'única que té un horitzó més o menys definit.

Entre els noms històrics que donen suport a la via reformista hi ha l'escaldenc Estanislau Sangrà i el polític de la capital Francesc Cerqueda, tots dos integrants del primer Grup Parlamentari Liberal a la Casa de la Vall. També l'excap de Govern Marc Forné, ara militant al comitè parroquial de la Massana, aposta per la renovació. A Andorra la Vella també hi ha altres noms significatius que donen suport al PRA, com el de l'actual líder de l'oposició al Comú, Pere Cervós. Aquests noms, juntament amb els centristes i amb bona part dels liberals d'Escaldes, Encamp i Canillo són la base amb què compta la via reformista. També, segons fonts informades, l'antic GDP dels germans Garrallà de la Massana està més a prop d'apostar per un partit amb els centristes que de qualsevol altra opció.

La situació també evidencia la debilitat del líder de CR, Joan Gabriel, que en els últims mesos ha passat de defensar clarament la via reformista a adoptar una posició ambigua: no s'oposa a la creació del PRA, però se'n desentén. Ara bé, Gabriel tampoc no aglutina tots els opositors a la via reformista. Compta amb el suport d'una part del comitè parroquial de la Massana --per bé que qui es perfila cada cop més com l'home fort de la parròquia és Daniel Armengol-- i també d'Unió Laurediana i Independents d'Ordino. En canvi, els liberals d'Andorra la Vella contraris a dissoldre el PLA no donen suport a Gabriel, com tampoc els sectors de Canillo, oposats a una entesa amb els centristes.

I és que aquesta és precisament la debilitat de tots els que, des de les files del PLA, s'oposen a la via reformista de forma més o menys explícita: els uneix el rebuig al Partit Reformista (PRA), però no estan units a favor de cap altra alternativa. Per ara, però, el seu pes és encara gran. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.