• Repeteix l'elenc que el 2008 va arrasar a les sales, amb Lanau al capdavant

Lanau, Navas i Clotet llueixen cares de funeral a Germanes. Foto: TV3

Si ens hem de basar en el temps que ha estat fent xup xup, aquestes Germanes en format tv movie que TV3 estrena diumenge en rigorós prime time (22.30 hores) se sortiran de mare: ara fa un anyet just que va acabar el rodatge, així que la criatura ha tingut dotze mesos llargs per reposar i guanyar pes. Potser no calien tants miraments si es té en compte que l'obra –una comèdia més aviat negra creada i dirigida per Carol López i lliurement inspirada en Les tres germanes, de Txèkhov– es va convertir el 2008 en la sensació de la temporada catalana, va guanyar tres premis Butaca (millor obra, millor direcció i millor actriu de repartiment: Lanau, per cert) i va protagonitzar una gira triomfal peninsular amb més de 250 bolos, inclosa la parada al Claror lauredià.

Les Germanes televisives són una rèplica calcada de l'original teatral: repeteix l'equip artístic al complet, i al costat de Lanau –se'n recordaran, segur: hi fa d'Inès, la germana gran, estirada i pija del començament, abandonada pel marit i convertida en jun nyap humà, al final– hi retrobarem Nora Navas, la segona, i Aina Clotet, la petita, així com la valenciana Amparo Fernández, la mare del clan. La història arrenca al funeral del patriarca de la família, i continua en un segon acte que té lloc un any després, quan les vides de les quatre protagonistes, començant per la mare, han fet un gir ben substanciós. Repeteixen també els secundaris masculins –Paul Berrondo i Marcel Borràs– i naturalment l'ànima de tot plegat, Carol López.

Queda per veure com donaran en la petita pantalla els invents que van convertir les Germanes teatrals en una alenada d'aire fresc: els interludis musicals de l'estil d'El otro lado de la cama i els efectes especials de les escenes a càmera lenta, assenyaladament... En qualsevol cas, Germanes proposa un molt saludable encreuament de la vivissecció familiar que Woody Allen practicava a Hannah y sus hermanas amb l'humor necrològic d'A dos metros bajo tierra, tot plegat amanit amb unes suaus dosis de deconstrucció tarantiniana i amb girs genials com la sortida d'Igor, el fill adolescent de Lanau, que li etziba a la tieta Yvonne: «Tieta, ensenya'm una teta». Si no la van veure al teatre, no se la perdin; i si la van veure, tampoc.

Per a més informació consulti l'edició en paper.