• La funció de Reis va fer el ple i torna a ser la més multitudinària de les quatre programades

La funció d'ahir al Claror va registrar l'entrada més fluixa de la 18a edició dels Pastorets. Foto: ÀLEX LARA

Passen els anys, es renova el públic però els Pastorets lauredians mantenen intacte el poder de convocatòria entre les successives generacions: a falta del recompte definitiu, el director del Centre Cultural Lauredià, Jordi González, xifrava ahir en prop de 1.300 els espectadors que han desfilat aquest any per les quatre funcions de la 18a edició dels Pastorets, amb un sol ple –la tarda de Reis, com mana la tradició– i tres mitges entrades que van fregar els 300 espectadors: la nit de Sant Esteve, el 30 de desembre i el comiat, ahir mateix al Claror.

Bons guarismes per a l'estrena en la direcció del tàndem Irina Robles/Alfons Casal, tots dos veterans del muntatge –Robles havia exercit els dos cursos anteriors com a ajudant del director d'aleshores, Sergi Vallès, mentre que Casal havia encarnat els últims anys un dels Satanàs més convincents que es recorden– que aquest any han assajat una petita revolució en canviar la perspectiva del relat –aquesta edició era una padrina qui explicava a les seves nétes i com si fos un conte la història dels Pastorets– i rescatar del bagul dels records el personatge de Rovelló, ni que sigui perquè Lluquet i Farigola no se sentin tan sols. Així mateix, li han conferit a la posada en escena un cert toc de màgia i l'han embolicat amb una banda sonora de reminiscències infantils. I sembla que l'han encertat, perquè els Pastorets ‘11 han resistit la crisi i les retallades i, tot i no repetir els resultats del 2010, s'han quedat ben a prop dels 1.400 espectadors registrats l'any passat.

com joel joan, o més / Convé en qualsevol cas mirar-se aquestes xifres amb perspectiva històrica, perquè veníem d'un 2010 en què es va registrar una de les millors entrades dels últims temps, aquests 1.400 espectadors només superats pel boom del 2007, quan Mònica vega es va estrenar en la direcció i va revifar els Pastorets: el miler i mig llarg d'espectadors que aquell any van desfilar pel Claror van suposar un increment del 25% respecte a l'edició anterior. Era difícil, per no dir impossible, mantenir aquella llinda de les 1.500 entrades, i l'assistència va anar caient els anys següents (1.300 espectadors el 2008, i 1.200 el 2009), fins que el 2010 es va invertir la tendència amb 1.400 entrades. Així que els resultats d'aquest 2011 es mantenen en la banda mitjana-alta dels Pastorets contemporanis.

Convé afegir-hi, per completar el quadre i calibrar exactament el poder de convocatòria del muntatge, que el 2011 i al Claror només Joel Joan va igualar les entrades del megaclàssic de Folch i Torres, amb els 300 espectadors que va congregar Pluja constant. La gata sobre la teulada de zinc calenta d'una patum com Àlex Rigola i les Badomies de l'Escena Nacional es van quedar en uns guarisme molts discrets. Discretíssims, vaja: 230 i 150 espectadors, respectivament. A una considerable distància de la més fluixa de els entrades dels Pastorets. Així que valorem-los pel que són. Ni més, ni menys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.