• L'artista conceptual Eve Ariza munta una singular intervenció en dos cèntrics espais de la capital

Ariza transmet per webcam l'agressió al Bla de frappe, ahir al migdia a la plaça del Poble. Foto: ÀLEX LARA

L'home de la boina a la fotografia d'aquí al costat flipava. Va fer com que no ho veia i va passar pel raconet que li deixaven els paios que es dediquen a estomacar el sac de boxa com tres guillats sortits directament de La naranja mecánica. Però ell encara va tenir pebrots de continuar el seu camí i travessar el hall del Centre de Congressos de la capital. No així un altre respectable cavaller, la dona i els dos fills petits –un, en cotxet– que van aparèixer en obrir-se la porta de l'ascensor i que, en topar-se amb l'escena, van prémer el botó i va tirar cap avall. No n'hi havia per a menys, amb els tres individus atacant el sac com si fossin una patuleia de gossos rabiosos...

No n'hi hauria hagut per menys si no fos perquè no es tractava d'un insòlita escena de violència urbana sinó d'una performance orquestrada per Eve Ariza i que forma part del projecte Blam! Attitudes, que a partir del 21 de gener i durant els dos dissabtes següents presenta a la galeria Lac&S Lavitrine de Llemotges. L'artista conceptual participa en la tercera edició d'una iniciativa de la conselleria de Cultura del departament de l'Haute-Vienne i que sota el lema Consommé d'artistes –¿recorden la merde d'artiste de Piero Manzoni?– ha reunit cinc sis noms joves de l'art contemporani –Chen Yu Pan, Fen Fei Zhang, Aurélie Gatet, Amarike Staireul, el col·lectiu Art-erroriste i la mateixa Ariza– perquè reflexionin sobre el motiu Ici et Ailleurs: aquí i en un altre lloc. Que és com dir que val tot, com acostumen a ser els leitmotiv d'aquestes bromes contemporànies amb coartada artística.

Ariza ha escombrat cap a casa i ha aprofitat l‘ocasió per endossar-los un capítol més de la seva dèria dels últims anys: aquesta reflexió sobre la (in)comunicació de l'home contemporani a través dels blas –del bla-bla-bla de la xerrameca–, onomapopeia (o el que sigui) que ella ha convertit en arma de combat (artístic). En vam poder veure un tast a l'última Mostra d'art. Vaja, que per això dels bla-bla-blas el projecte du per títol aquest exòtic Blam! Attitudes. La d'ahir a la Plaça del Poble és una de les deu performances que el conformen: totes giren al voltant d'un sac de boxa tunejat com a Bla de frappe –la cosa rosa que tenen aquí al costat, i que li'n deu haver fet una de molt grossa al de la caçadora– i la intervenció consisteix a convidar un/s personatge/s perquè ineractuï/n amb el sac en qüestió.

'Webcam' en lloc de pinzell

En altres intervencions ha sigut gent anònima a qui li plantifica el sac i deixa al seu aire, o una ballarina –Meritxell Martín– que crea unes coreografies aflamencades amb el consabut sac com a referència. Ahir eren tres membres de la federació andorrana de Krav Maga, sistema de combat –no pas art marcial, ep, diuen ells mateixos– creat per l'exèrcit israelià i on –per dir-ho ras i curt– val tot. En fi, que a Andorra es veu que n'hi ha una vintena de practicants, i donada les seves estretes relacions amb el sac dels cops, Ariza va considerar que serien uns excel·lents interlocutors amb el Bla de frappe. Avancem: muntada la intervenció –o performance, que fa més fi– Ariza retransmet en directe el numeret a través de la webcam i enregistra al seu torn i també a través de la cam les blattitudes, la reacció dels internautes que l'estan presenciant pel web chatroulotte, concorregut lloc d'intercanvi d'imatges. El joc li serveix a l'artista per disseccionar la soledat dels seus blartners –de bla i partners, per si no ho havien enganxat– els internautes connectats, un ramat d'espectadors passius –diu– que es connecten en busca de sensacions més o menys fortes i que es limiten a esperar passivament. El conjunt de blattitudes enregistrades constitueixen el moll de l'ós del seu Blam! Attitudes, i tot plegat, una metàfora de la impossibilitat del diàleg i al comunicació. Ningú no comprèn ningú, que cantaven els kumbes a la prehistòria.

Però tornem a ahir i als tres lluitadors de Krav Maga: cap al migdia es van plantar a la plaça del Poble, i l'atac va durar deu minuts escassos. Sense incidències, a part de l'ensurt de l'home de l'ascensor. Immediatament després van agafar el sac i es van traslladar al passatge de l'Escale, molt més concorregut en aquella hora –russos inclosos– i on calia esperar alguna corredissa i qui sap si la intervenció de la seguretat del centre comercial. Doncs res: davant la sorpresa de qui firma aquest article, l'assalt dels tres kravmagamen va generar una molt sorprenent indiferència general entre els vianants. Veiem un paio fotent-li cops de puny i puntades de peu a un sac, i ni ens immutem. Potser es refereix a això, Ariza, quan parla d'incomunicació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.