• ?El sabor de una taza de te' es podrà descarregar des del web de la banda, i gratis

Santi Casas, Marc Ortega, Marc Mas i Joel Ortega són Mordigans Foto: EL PERIÒDIC

Vagin al Youtube, teclegin Mordigans + El sabor de una taza de te, i punxin, punxin. Hi descobriran d'una vegada què s'oculta sobre aquest neologisme que respon al nom de viciosillocorrosivo-core i que Mordigans fa un lustre llarg que passeja per aquests escenaris de déu. I de passada, sentiran la cançó-manifest que dóna títol al tercer disc de la banda, El sabor de una taza de te. ¿Els ha vingut ja al cap la melodia d'aquell anunci del plistocènic? Doncs ja se'n poden anar oblidant, perquè el viciosillocorrivo-core és moltes coses –un batut d'estils, gèneres, pals i cordes amb les arrels plantades al punk però on tenen cabuda des del rock progressiu fins al reggaeton i la chanson– menys un jingle carregós i enganxós com el «Hey, hey, hey, Merry Christmas» del Pare Noel del pàrquing Vinyes. Perquè, com diuen a El sabor de una taza de te amb un punt de xuleria molt loquilla, «ya estamos otra vez/ con más fusión, diversión, experimentación,/ viciosillocorrosivo-core./ No encajamos en un ningún patríón/, solo hacemos lo que marca nuestra imaginación».

¿N'hi ha per a tant? Ho veurem d'aquí a quinze dies, quan pengin al web (www.mordigans.com) els tretze temes del disc aquest de l'Hornimans. La descàrrega serà gratuïta, però si els agrada i en volen el disc, s'hauran d'esperar fins a fi de mes, quan està previst el llançament del cedè. Advertència: no hi ha presentació a la vista, així que l'estrena en directe no serà abans de l'estiu. Imperatius laborals dels integrants de la banda, diu Santi Casas. ¿I quin són els ingredients de la infusió que s'ha tret de la màniga el quartet? Anem a pams: d'entrada, les dues cançons-manifest, la del títol i la que obre el disc –Viciosillocorrosivo-core, per si on ens havia quedat clar–, i que constitueixen una crida al poti-poti estilístic, al bon rotllo i a la ironia més o menys fina. Aquí, passats pel sedàs del rock, el metal, el reggaeton i el ragga. Hi ha també un tema amb aires de hit –o de single, com a mínim– i que es diu Turista francés: aquí domina el pal punk, amb una pinzellada d'ska i uns aires chansonniers perquè es tracta, diu Casas, d'un recull musicat dels tòpics que adornen als nostres visitants de més enllà del Pas, des del pastís fins a les xancletes amb mitjos. El tema, insisteix, «que ens obrirà les portes del món i que ens tancarà les de França».

Menys conflictiva s'augura Matador, versió «molt particular, plena de distorsions i eminentment contundent» del tema que va catapultar a la glòria els argentins Fabulosos Cadillac. Un Matador viciosillo que ens arriba carregat d'harmonies de veu i que encarna, precisament per això i segons Casas, «el que probablement sigui la principal aportació musical del disc». Per provar-ho, Espacio publicitario, cançó a capella i a sis veus, que per alguna raó el cantant, lletrista i compositor és un exdeixeble de Metayer. Atenció a Arinsal, amb la col·laboració de La Banda del Karma i que flirteja per tant amb el hardcore, i a I love my ways, un rock clàssic a compte d'un imitador d'Elvis que s'acaba creient el Rei. La prova de foc, en quinze dies. I per obrir boca, al Youtube.

El sabor de una taza de te és un disc parit ja des del títol amb una vocació obertament gamberra i descaradament ballable, d'altra banda marca de la casa. I també autoparòdica, com a El robamoquetas, un tema que musicalment es mou entre el rock progressiu i l'electrònica, i que parteix d'una anècdota de la banda: resulta que en un concert benèfic al Parc Central on van patir els efectes col·laterals d'una pèssima organització, els quatre mordigans van decidir prendre's la justícia per la seva mà, arrambant la moqueta de la vela per cobrar-se els serveis prestats i empapelar el local d'assaig. A l'organització no li va fer gràcia, la broma, i van haver de sortir escopetejats amb els farcells de moqueta a l'esquena. Un episodi surrealista que els ha servit per imaginar una nova i improbable patologia sexual: la del paio que s'escalfa no amb un taló d'agulla sinó amb una... moqueta. Una parafília més a la llista, i amb ADN pirinenc

Per a més informació consulti l'edició en paper.