• Sis artistes són denunciats per tocar sense estar constituïts en empresa

Jordi Roure, que s'ha vist immers en una situació quasi kafkiana després de mig segle llarg de carrera Foto: EL PERIÒDIC

El que els faltava als músics d'aquest país: si ja les passaven magres en l'època de les vaques grasses perquè particulars i comuns –amb comptades i escaldenques excepcions– preferien sistemàticament bandes foranes ni que fos a preus estratosfèrics; si les continuen passant magres ara que les coses van malament perquè amb prou feines arrepleguen caixets de misèria –posem que 100 euros per bolo, i això sent generosos– en les comptades actuacions que lliguen al cap de l'any; si ja feien prou amb sobreviure, dèiem, ara va i l'administració s'acarnissa en un col·lectiu constituït en un 99%, i com recorda el president de l'Associació de Músics, Robert Marsal, «per músics aficionats».

El departament de Comerç va tramitar el 3 de gener un paquet de denúncies –quatre segons unes fonts, sis segons altres– contra altres tants músics enxampats la nit de Cap d'Any actuant en hotels del Principat. Se'ls acusa d'intrusisme per exercit una activitat econòmica sense disposar del corresponent número de registre tributari –perquè no estan registrats com a empreses, ras i curt, ni per tant, facturen ni tributen com a tals– i s'arrisquen a sancions que oscil·len entre els 3.000 i els 12.000 euros. La notícia va saltar ahir a les xarxes socials, i la encendre l'eurovisiva Marta Roure. No és ella una de les denunciades sinó el seu pare, Jordi Roure, professor a l'Institut de Música de la capital i a l'escola de música de Solsona, amb una carrera professional de més de mig segle i que, a un pas de la jubilació, s'ha trobat en una situació gairebé kafkiana: «El 31 de desembre tocava a l'hotel Canut. Com ho fa la nit de Cap d'Any des de quasi un decenni. I va i tres dies després rebem la visita de l'inspector. El denuncien per intrusisme, perquè diuen que no pot exercir de músic sense estar donat d'alta com qualsevol altra empresa. Però, ¿com ens poden tractar com a qualsevol altra empresa, si som un sector amb totes les especifitats del món? ¿Si tenim quatre o cinc bolos l'any, amb sort? ¿Si no existeix cap normativa específica que ens empari ?», es demana Marta Roure.

Buit legal / Entre les móltes preguntes que sorgeixen davant d'aquest insòlit zel de la unitat de lluita contra l'intrusisme, n'hi ha una d'òbvia: ¿per què precisament ara, quan històricament tots –o quasi tots– els músics del país han actuat exactament com ho va fer Jordi Roure el 31 de desembre? Un dels altres cinc denunciats –que prefereix mantenir l'anonimat– insinua que la denúncia (anònima, per cert) parteix d'una de les empreses de management o representació artística que exerceixen al Principat: «El negoci deu anar fluix, com ens va a tots, i deu voler que les contractacions passin per les seves mans». I no li falta part de raó, al denunciat, perquè estem davant d'una activitat econòmica que genera uns ingressos i unes factures, i que per tant hauria d'estar sotmesa a una tributació. I així ho ha entès l'administració. «Però és que no existeix cap modalitat» –insisteix– «que contempli la figura del músic, i si per tocar tres vegades ens hem de registrar com una empresa, no cal ni que comencem perquè no surt a compte. Existeix un buit legal, i nosaltres en som les víctimes, no els culpables».

L'exportaveu de l'ASMA, Oriol Vilella, clava la pregunta: ¿quins requisits cal complir perquè un músic del país pugui tocar a Andorra? «No ho sé. I porto vint anys tocant. Però que ens ho diguin, perquè no hi ha cap normativa». Diu Vilella que la solució en aquesta situació d'al·legalitat és la redacció urgent d'un reglament adaptat, això sí, a la realitat del país. «No pas copiat de l'espanyol». Realitat que es resumeix en la inexistència de músics professionals: «Si per un, dos o cinc bolos has de constituir una empresa amb seu social i número de registre tributari, emetre factures i pagar els corresponents impostos, ens arruïnem, perquè el poc que ingressem se'n va en el lloguer del local d'assaig i en els instruments. A Andorra no hi ha cap músic que visqui de la música. Aquesta és la nostra gran especifitat».

Hi ha més preguntes. Moltes més: en endavant, ¿es denunciarà tots els grups locals que actuïn per exemple al festival Colors de Música d'Escaldes? ¿I què passarà amb el debut de l'Andorra Big band, divendres a l'Auditori Nacional i amb totes les benediccions del ministeri de Cultura? ¿També se la denunciarà?, es demana un altre dels afectats per aquest sobtat zel de l'administració Davant del desgavell i davant també de la inquietud que s'ha apoderat dels músics del país, lMarsal, aportava ahir una mica de seny i de sentit comú: «Les denúncies poden estar legalment justificades. Però està clar que quatre xavals de 20 anys que munten una banda i que lliguen un bolo no es poden permetre constituir-se en empresa. Cal buscar una sortida, i estem disposats a parlar amb el ministeri.» ¿Quina sortida? «Que els músics i les bandes contractin els bolos a través de l'ASMA, que sí que disposa de número de registre trinutari».

Tampoc ell coneixia ahir la identitat de l'anònim denunciant. Per si un cas, i perquè moltes veus l'acusaven directament de llançar la pedra i amagar la mà, Gerard Pifarré, el gestor de Gatzara –una de les quatre empreses de management existents al país– va sortir al pas de les acusacions. Assegura que la denúncia no va partir de Gatzara. Però immediatament afegeix que si hi ha denúncies i l'inspector ha actuat, «és perquè hi ha algú que no està complint les seves obligacions. I no sóc jo, perquè tots els meus artistes actuen amb contracte, i tots liquiden els seus tributs». L'argument és clar: «Si jo ofereixo un artista, al caixet li he de sumar un 4% d'ISI. El mateix 4% que s'estalvia qui ho contracta d'estranquis. D'aixo se'n diu competència deslleial, i la llei ha de ser igual per a tots». La guerra ha començat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.