• El Museu del FC Barcelona localitza el bronze de l'Home llagosta al magatzem, després de pul·lular des del 2000 per les oficines del club

El bronze de Samitier (CAEE) i la fotografia original Foto: EL PERIÒDIC

Enigma solucionat: el Samitier de bronze en rematada acrobàtica que Josep Viladomat va crear el 1976 per encàrrec del FC Barcelona i que la setmana passada donàvem des d'aquest mateix racó de diari per desaparegut –el Museu del Barça, on la família de l'escultor el feia, i també la conservadora de l'espai Viladomat del CAEE, Ruth Casabella, en desconeixien el parador– ha emergit de les ignotes profunditat del club, on segons fonts del Museu va anar a parar després de pul·lular durant els últims anys per les oficines del Barcelona. Diuen aquestes fonts que el Sami de bronze va estar exposat a la segona planta del Museu fins al 2000, i que d'aquí va passar als despatxos. Després de la remodelació de museu i oficines, la peça va ser «adequadament protegida» i dipositada al magatzem, «on actualment la mantenim fins al moment que puguem tornar a exposar-la».

Així que tenim el Sami en aquesta mena de llimb que és el magatzem, però la resolució d'aquest petit enigma obre altres interrogants, com acostuma a passar –i perdonin la immodèstia– amb les bones històries. D'entrada, ¿quin directiu –¡o tècnic!– va tenir el bon gust de triar-se l'obra de Viladomat per decorar el despatx? ¿Rijkaard? Hmmm. ¿Guardiola? Massa maco. ¿Laporta? ¿Gaspart? ¿Nicolau Casaus? L'altra pregunta que planteja la tenen a la fotografia d'aquí al costat: és obvi que l'escultor on es va treure de la màniga la molt improbable posició en què el va immortalitzar en bronze. Samitier era un migcampista amb molta arribada –és el segon màxim realitzador de la història del Barça, amb 326 gols– i dotat d'una proverbial elasticitat que li va merèixer el sobrenom d'Home llagosta. ¿A quin partit correspon la imatge? Sami va defensar la samarreta blaugrana catorze temporades, entre el 1919 i el 1933, i diuen les cròniques que ell va ser el culpable del trasllat del primitiu camp del carrer Indústria al de les Corts. Això va ser el 1922. El que són les coses, les Corts es va quedar petit quan un altre fenomen, Kubala, va fitxar pel Barça. A instàncies, per cert, de Samitier, a l'època –som al 1950– director tècnic del Barça.

No s'acaben amb l'Home llagosta –o El Mago, segons el tango de Gardel– els vincles barcelonistes de Viladomat. Seu és també l'Avi del Barça, un encàrrec del president Montal que l'escultor va executar el 1972, i que des d'aleshores presideix la porta principal de la Masia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.